8 OCCITANIA EN JOSEP ROX La disparicion d'En .lozèp Rox es un grand dòl per l'Occitama. Aquel prigond pensaire e poderoz trobaire abià pensat e trobat que lo reviscol de la lenga d'Oc serià mai qu'un van ensajadis, se los que s'avizan d'escriure dins aquela lenga òc fazian com es mestier, vòli dire am lo bon voler de la netejar seriozament de sori caitibier seculari. Sens crenhe las atacas empoizonadas, En Jozèp Rox se metét à l'òbra de bona ora e de son esfòrs sortigueron: la Grammaire limousine, lo Diccionari de la Lenga d' Aur—qn'A pas encara paregut — e la Cfuinson lemouzi· na, compozada de cants èpics empruntads à l'istòria de son terrador, dempèi la conquista romana dusc'al temps d'ara. Aquela Chansou lemouzina subretot es capitala al punt de vista poètic e filològic Malgrat lo silenci calculad que s'es fait subre ela, resbntira dins los sòcies venents. Son autor es parvengud à arborar à la glòria vertadierament literària una lenga dezonorada, cazuda al non-res per la culpa del Estat centralizairo e, tamben, dels escribants upatoi■ants» demest los quals iafòrsa felibrcs D'aprèp l'uroza espresion de Mistral, En Jozèp Rox a pogut «retrouver la mine d'or des vieux chanteurs limousins» » Los novèls Trobadors, en Lemozin com en Provensa, en Lengadòc com en Catalonha, tenon à grand onor de so diré los diciples fervorozos e los continuadors d'Bn Jozèp Rox. La Cigala del Ort La Lengua Lemosina Tot lo païs que la Mar avezina Se preteudia Pàtria lemezina; Quitamen uei, Halborquins, Catalas Son lemozis. . coma deuriam, ailail Adoní, los Born los Faidit los Bícbada, Los Ventadi rn, eberida nicbada, Se respondian de sai e de lai mar. . Qu'un tal passat rend lo prezeut amar! Aco duret nn. dos secles d'iitoria, l'neis, tot d'un cop pus d'amor! pus de glòria! Desacatet, l'aabre, totas .-as reis Qu'abia cielat dels l'apas e dels Reis. Ail l.pmozis franca t-rra corteza R' velha-te! Tant dormir es pegrtza. Enspirai mais! Ohuta mals! P«nsa mais! F.oris e frucha anu-g coma jamais! Te mescones qui te crt-i desàvem'As qnani biais qual eime, quant engeni, Parlar cèltic, longatg» patrial Daurat, e linde, e bon coma lo aiial! Vos qui trevatz o la Sena o la Leira, V ramor de Dieu, nos gitetz pus la péira! Francés del Nort e Francés del Mietjorn Gma d'Oi e d Oc sem frairen per totjorn! So qu'entreprene es nn prefoch inmenie; Chadnn lo fug... Pusque chal qu'un tomense, Comensarai, sol novel Trobador. Reina antan, reina mai Oh! bournat lemonzis, Aitat te derevelhaa Am toutas tas abelhaa Conma lon jonr luzis! Del temps dels troabadonra, L6n boun mial ta donnavas Al mounde qu' est ou tia vas A forsa d' esplandonrs!