10 OCCITANIA Un Poeta a sa filla (De Victor Hugo) Oh! lluny, ben lluny de la via per hont B'en va'l pecador, camina ahont Deu t'envia... Infant, guarda l'alegria; lliri, guarda la blancor. Slea humil. Què t'importa del rich y del prepotent? Un buf d'ayre se'ls emporta: la fortalesa més forta es la d'un cor innocent! Sovint Déu, irat, espolsi y aterra'l castell altiu; però dins un niu de molsa ahont canta una veu dolça. Ell sempre mira y somriu. Ah! resta dins la pobresa, roman dins la soletat; y, de tota ànsia despresa, no t'ocupi més empresa que'l bé de l'eternitat. Hi ha lluny de nostres viles, enfora de nostres plors, estanys purs d'ones tranquiles, hont les illetcs a piles son com a ramells de flora. Gorchs de cel hont la lletjura s'hi renta del cor tacat, de tan suprema dolçura que a llur vora fins s'atura l'incrèdul, agenollat! L'ombra augusta que hi domina calma y vos torna millor; y llur calma es tan divina, que may l'ona crestallina begué llàgrimes d'horror. Lo sol, qu'en tal aygua closa, se reflecteix clar y viu, ab tal encant s'hi despesa, qu'apenes senyarhi gosa algun núvol fugitiu. Aquets estanys, per la serra de les montanyes gegants. Deu los amagà en la terra, enfora del bram qu' aterra dels terribles occeans, per que cap vent de malura, cap ona mesclada ab fel torbe o prive de dolçura eixes conques d'aygua pura ahont s'enmiralla'l cel. Oh ma filla, ànima clara! Oh llach pur de castedat! dins l'ombra humil que t'ampara roman hont Deu te de para un redors més abrigat! Mallorca SONET Oh llunyanes cançons qn'en la infantesa les hores m"ompIenavea d'alegria: ringan a sadollar 1 Anima mia de la mateixa càndida puresa. Era llavors la vida una fl6 encesa qne besi l'ilusió y embadalia, prd una lluyta nefasta, cada dia ab passions y deliris l'ha malmesa. No ha pas vençut en eixa lluyta vana el cor als egoismes dels humans... Només li resta una alegror llunyana en lo recort festiu dels jorns llunyana, quan venen a endolcir 1 ànima blana les cançons oblidades dels infants. Barcelona