io PANTEISME poc ni un comentari ni una glosa a cada actualitat, per que no seriïn una ressenya detallada de majors i menors aconteixements, sinó un variat aplec de personalíssimes impresions, rebudes en aquest món complexe de l'Art dramàtica. RUSlSOL Últimament ens ha contat En Rusinol molt belles coses. — No'm pregunten — ha dit— els amics de llunyes terres, per l'estat de les nostres clavagueres. S'interessen sempre per lo que pensen nostres cervells i lo que senten els nostres cors. Imposant-se a l'excelent impresió que aquestes paraules causen, la crudelitat d'un terrible dubte martiritza. Els haurà parlat algunavegada, an els intelectuals d altres terres que s'han interessat per les nostres coses^ dels èxits de les seves grans obres La Mare y L'hereu Escampa? Els haurà parlat dels seus magnes Redemptors y Despatriats, en el camerino de qualsevol gran actor, en un entreacte à'El Místic, passejat triomfalment per tot-arreu com a genuina representació de la nostra Art dramàtica?... Prestament ha desaparescut el dubte terrible. Aquellsomriure d'En Rusiíïol, es un exacte revelador — fixeu-voshi— d'un perfecte coneixement de sí mateix, d una íntima sinceritat extraordinària. I no pod dubtar-se de la discreció, cultura i talent d'En Rusinol, pensant solzament en aquestes profètiques paraules que un dia, en un d'aquells comptats moments de suprema sinceritat, deia an En Morera: — No'n farem cap més d'Alegria que passa!... L'ESTRENA DE «LA NOIA MACA» — Amic Berthier, avui presenciareu una solemnitat teatral catalana. Se tracta de l'estrena d'una comèdia d'un gran dramaturg - pod ser el més estimat del nostre poble, per queam la seva obra forta, vigorosa, l'ha embellit, dignificant-lo. — Té, per mi, un gran interès aquesta estrena. S'ha parlat insistentment de la creació de la nostra comèdia,, per enter oblidada dels autors catalans,, i l'Ignasi Iglesias, el poeta de les tragèdies del poble, generosament hi ha volgut contribuir. — Aquesta es, doncs, estimat amic,. La noia maca. Aquesta es la vida de una classe social nombrosíssima, am tota sa apreciable senzillesa. —Sí, sí, es això. L'heu comprès perfectament. En totes les creacions de l'Iglesias, fins en ses equivocacions, hi trobareu, quan no altra cosa, una tal bondat en el dibuix dels personatges, simpàtica i encisadora, certament. — Ch, no, no m'en parleu d'això, us ho prego. M'indigna, em violenta. Sabeu aquell sen3-or d'estudiades i pretencioses poses, que cridava contra l'obra i contra l'autor?... Doncs es un comediògraf que, si conseguí estrenar, ho deu a l'Iglesias — admireu-vos! — . — No ho compreneu?... Pla estrenat,, aquest xicot, un parell d'obres amb èxit. regular, i ja es creu superior a tot hom. Dóna tant de tò una re ventada! — Sí, teniu raó. Es qu'estàn tant convensuts de la seva inferioritat, que creuen que si un home els dóna la mà es per que no té prou talent pera veure-ls'hi lo que tant clarament se veuen ells. — Admirable, admirable! Teniu una gran percepció. Es cert, desgraciadament. Aquests són els ünics defectes que poden tenir els homes sincers, honrats,, bons: crear-se un futur enemic cada ve-