4 PANTEISME neixement de totes les coses y una fè a produir, que'm fa creure que arribarà a ser un gran poeta. — D'Alcover, sou? Donchs, així som vehins. Jo soch de la Selva, y ^cada dia baixo aquí a Reus per assistir a classe a l'Institut. A veure, a veure, parleume d'aquest xicot pagès, que m'interessa molt! Li descrich a l'Isern tal com ell es, senyalant que acostuma a portar barretina vermella, y al tornar a veure al futur autor à'Esplets d ànima jova també li parlo d'en Puig, esmentantli que porta boyna, Al cap de pochs dies ja me'ls veig compareixe a tots dos junts a Reus, franchs y entusiasmats. L'aspirant dramaturch es el qui desseguida cuyda d'explicarme còm ha sigut feta aquesta coneixença. — Donchs, has de saber— me diu— que jo, venint per la via del tren y a l'haver passat l'estació de la Selva, veig vermellejar una barretina al lluny. Jo que apresso'l pas, cap a escometre a aquell jove que la portava, y a l'estarhi ja enfrontat, ens hem mirat tots dos ab una sorpresa d'exclamació: «Vos^ sou Joan Puig, de la Selva?— Si! Vos, sou Antón Isern, d'Alcover?»— «Ell propi) » Y al moment ens hem abraçat; y hem vingut junts cap a trobarte a tu, explayantnos contant les nostres coses y recitant versos. II Al cap d'un any, en Joan Puig y'l qui escriu aquestes memòries, passant per devani del teatre Romea de Barcelona. — Ab quina impetuositat entrarem a n'aquesta casa, al dia que estrenin un drama nostre! veritat, Plàcit? — Preséntahí Les Verges dc la teYra. Jo estich segur que te les admetran. —Donchs no me les poden admetre. perquè són unes verges que ja se n'han anat al cel sense florir. Veuràs... ara'm posaré a escriure una altra obra molt millor. Aquesta sí que la presentaré,, perquè serà una producció molt hermosa y al mateix temps molt atrevida. També tractarà de la terra, però de diferenta manera. Es un íill de gran fè y esperit, que la seva pàtria no'l vol reconeixe; que ningú li dona casa pera recullirse ni terra pera treballar; y un dia determina marxar lluny, cap a un pahís hont els tiranitzadors no extenguin el seu domini; hont pugui treballar lliure y vivint del seu esforç; però, per més quecamini, per més que recorri'l món, aquest pahís may arriba a trobarlo: per tot arreu allà a hont va y intenta fer obra,, desseguida se li presenta un home declarantse amo y senyor. «Hont serà la terra lliure que jo vull? Hauré de robarla?» se pregunta l'expatriat, en la seva vida de nòmada. Y camina, camina sempre ab nou anhel per nova descepció, fins que un dia al capvespre's troba sol al fons d'una vall deserta, en plena solitut ab la Natura que encara li fa creure en el seu ideal. Allí ha de ser el pahís dels seus somnis; alií segurament que no'l mortiíicaràn propietaris; allí podrà afanyarse sense que'l dominin, perquè hi seià sol. Y s'ageu pera reposar del llarch. camí de la jornada, mentres el sol se pon escampant els seus últims raigs per aquell regne apacible que a l'endemà l'ha de tornar a fer explendir de bellesa; se ageu, y pregunta: «Terra: veritat que ets lliure?» La terra li respòn que sí; y ell la besa ab goig, y li promet que d'ella n'entreurà grans fruyts, cultivantla y sembranthi la bona llevor, cridant després als seus germans d'ideal pera que hi vagin a ser lliures com ell; però'l vencedor ja s'ha fet vell 3' li falten les forces en la voluntat; y mor de cansament,