310 LA PIULA La Piula SETMANARI REGIONALISTA AMB NINOTS : : SORTIRÀ CADA DIVENDRES AL MATl Redacció i Administració: Llibreria Bonavia i Duran. Boqueria, 20-Barcelona 5USCRIPCIÓ: Barcelona: Un trinieslre l'SO pies. — fl fora: Id. 2 pies. — Estranger: Un any, 10 ptes. — És paga a la beslrela DE LA ■ ■ j SETMANA j La vida política està encaimada. En Romanones i sos ministres prenen tranquilament la fresca; i el pais també. Perquè, cal regoneixer que ei pais espanyol es un fresc. No va anar pas desencertat aquell que va dir que cada pais té el gobern que's mereix. A un pais fresc i indiferent com ei nostre, li cal un gobern tranquil i fresquivol com el d'en Romanones, o vice-versa, que pel cas és igual. Però aqueixa frescor burocràtica i cunera que plana damunt la política nacional, anomenem-la aixís, és en alguns indrets més aparenta que reial: per exemple, a Catalunya, sots la visible tranquilitat superficial i mandrosa hi germina la llevor de futures activitats que tindràn la seva acció. La força impulsiva està solament endormiscada, i en el repòs hi cerca nou braó per l'escomesa vinenta. Aixís sota les cendres fredes del braser hi dorm la ruentor del foc que les descobrirà a la primera bufada. I aqueix foc s'abrandarà en quan arrivi la tardor. A tot arreu se veuen sintomes d'aqueix resorgiment, i sobre tot, en el camp regionalista, on se prepara la campanya de difusió del ideal autonòmic per les regions vives d'Espanya. Els radicals ho veuen amb mals ulls això, i preparen ja el papa del patrioterisme per a espantar als regionalistes, i els hi aguicen els gocets peters de les joventuts radicals perquè lladrin fort i és facin oir de tot el país. |a veurem com a la campanya regionalista del nort, hi correrà paralelament la campanya grollera i antiregionalista de « El Progreso > i llurs corifeus, d'aquella gent que volent monopolitzar totes les llibertats, s'anomenen autonomistes, i son més centralitzadors que Lluis XV, aquell de «jl' estat soc jo!» Els republicans catalans, que se senten primer fills de Catalunya que partidaris de la forma de gobern popular, és preparen també per a la lluita propera. Volen actuar com una força de ponderació entre 'I regionalisme i el lerrouxisme: yo'en anorrear aqueix i atraure's les maces, i fér un partit ferm i potent que arrabaci a la « Lliga » la direcció del moviment nacionalista català, erro que ve perdurant entre'ls homes de l'esquerra catalana, des dels eixits de la . Lliga » fins els vinguts dels camps oposats del revolucionarisme recalcitrant. Homes de prestigi se posen davant d'aqueix moviment de catalanització del republicanisme; però, malgrat això, no creiem que pugueu arrivar a constituir una força influienta entre nosaltres. La trajectòria del nacionalisme està ja marcada a Espanya, i no seràn pas els radicals aduc amb l'ajuda del séu al-iiat el comte de Romanones, ni els del conglomerat republicà nou de trinca, els quins puguen tòrcer llur camí. Deixem que passin aqueixes calors xafagoses; deixem al cap del gobern i al incommensurable Alba, estiuejar tranquilament mentres donen als diaris oficiosos la nota cotidiana de llurs treballs gubernamentals, que quan s' obrin les Corts, en el pecat portaràn la penitencia, perquè la qüestió catalana, aqueixa qüestió que 'Is té desmontats i preocupats, tornarà a sorgir al Parlament, més forta que mai, i amb més fretura d'una solució pràctica, ràpida i categòrica. » * Més, com havem dit, la trajectòria del nacionalisme espanyol està ja marcada; és una trajectòria recfilínea, que podrà resultar més o menys llarga, segons les parades que tinga que fer per arrivar al pupt que és proposa, més que assolirà el lloc on se dirigeix. ^El volen el símbol del nostre nacionalisme? El tenim en aqueix monoplà català que pilotat pel intrèpit muntanyenc senyor Hedilla, ha anat de Barcelona a Santander, per a abatre's enfront del Rei. Havia de fer el viatge d'una sola volada, més les boires muntanyenques l'han forçat a aterriçar dues voltes pel camí i a sojornar la seva arribada a Santander. Però ell hi ha arrivat al fí, sense'l més petit desperfecte, baixant a terra i rebent el pilot la més coral benvinguda dels muntanyencs. Tot han sigut el·logis per la indústria catalana que ha sabut construir un tant bell i resistent aparell, per l'escola barcelonina d'aviació, que compta amb professors com el senyor Hedilla; per el capital català que s'ha apressat a constituir una empresa per la construcció d'aeriplans... El Rei en persona ha volgut rebre al valent expedicionari i s'és enterat per boca seva de tots els detalls referents a la construcció, lleugeresa, impuls, resistència, pes i estabilitat de l'aparell volador. Després ha volgut oir la relació del viatge a través d'un país desconegut, embrunit sempre per les boires muntanyenques... (.No us plau el símbol? Com la nau aèria eixida de Barcelona, de Barcelona eixirà el nacionalisme, sense témer les boires de la centralització, ni els vents de la mentida que'n contra d'ell se congrien: s'aixecarà amunt, tant amunt com puga, i tard o d'hora, més d'hora que tard, se deixarà anar a terra, en mig del poble espanyol: llavors el Rei eixirà també del séu palau per a donar la benvinguda als aerinautes, i voldrà conèixer tots els secrets del mecanisme de l'aparell, tots els epissodis de l'arriscada excursió: i tal volta voldrà assatjar-lo l'aparell nacionalista, ell, tant aficionat als esports. i Quin esport més bell donarà les regions els mitjans d'assolir en un ambient de llibertat el séu complert desenrotllament! I després; j quina raça més forta resultaria, i quin estat més fort se'n podria fer amb aqueixa raça ! No mig-rigues, no, llegidor; sé bé prou que tot això no és altra cosa que'l somni d'una nit d'estiu en plena canícula. Més, acceptat el símbol, no't costa res fantasiar una miqueta com jo he fet. L'historia ens ha demostrat moltes vegadas que'l somni fou precursor de la realitat de grans aconteixements. I en aqueix cas, ho és sens dupte. Are, si'm preguntes si penso veure'l realitzat, ja és altra cosa. i Es tant curta la vida de l'home! Ben-Gala