LA PIULA 313 penya amb els polítics desvagats. En Pol, estiueja corrent mon, visitant les velles ciutats de Castella, de Galicia, de Asturias i de Basconia; cercant arreu l'esperit de la terra; analitzant-lo fins a conèixer les seves més febles pulsacions; explorant el terrer, parlant amb el camperol, amb l'hisendat, amb l'home de ciència o de lletres, amb la noia garbosa i escaienta. En Pol es trova allunyat de la política espanyola í de les seves trifulgues; el seu viatge és un ideari que es va fent plana per plana; és un recull de sensacions obtingut a la Espanya viva; a la Espanya ètnica i multiforme; a la Espanya de les velles i oblidades nacionalitats ibèriques, freturosa d'un resorgiment, d'una reconstitució complerta. Are en Pol, escala el cims de l' ideal reformador; en l'alçaria on se trova, tot és bell, tot és gran, tot és bò. Races que serven la seva fesomia a través del segles; pobles que es daleixen per a millorar els mitjans de vida, per a abastír la seva plenitut; rius i muntanyes, planures i boscatges que parlen de gestes glorioses, a quins calius se forjà l'esperit de les velles nacions hispanes. L'ànima de poeta d'en Pol, vibra armoniosa a cada sensació i a cada extremiment de la Natura; tota aquella terra que ha vist, que veu i que veurà, li apar ben asaonada per a rebrer la llevor del regionalisme que aviat hi llençaràn arreu els sembradors catalans. Deixem al nostre Pol estiuejar pels cims; deixem-li fruir les dolceses de I ideal en contacte amb la naturalesa. Aviat la gran maquinaria es posarà en moviment; la vida burocràtica tornarà a Madrid, complexe i arbitraria com sempre; s'obriràn les Corts; el gobern seguirà exercint de petit tirà, i la premsa oferirà altra volta ses planes a la cotidiana informació de les misèries nacionals. Llavors en Pol, enfonsat de nou en l'allau madrilenya, tornarà a escriure les seves cròniques dilectes per a La Piula. i \1 mmmss. — £Per qué no'ns portes a veure "Cablrla" ara que la tornen a progectar? -Perquè tinc por que no hl "cabirlem". €7 senyor Salas i vesten jiïnfòn El senyor Salas i Antón aquell neula diputat que a Madrít en el Congrés va dir tants grans disbarats al parlar de Catalunya, ara el tenim enfadat i corre per Barcelona volent portà als tribunals als firmants dels telegrames que se li van enviar felicitant-lo per !>' èxit que obtingué dels cortesans. El senyor Salas i Antón, i pobre home! s'ha pensat que tots aquells telegrames eren insults endressats, peró no s' ha donat compte que han estat tots redactats d' una mena de manera que no diuen res de mal, perquè d'insultants no ho eren, car V insult vol dir tractar a un home del que no és i i ells li deien la vritat! B. N. V.,