km. 2 zent del nou periòdic, si's fa, son ipet, son i·ls delensors de la inteIreliRiosa íeU pensament polftiu, que lui s'anomenjn regionalistas, en bon rns sab pas freo el nora, que les etid'idees no son com les marques de la per les que's dona exclusiva, més no exlendre tant les fites que les ím de vista. De regionalistes, ja "n fou |vela als Jocs de Valencià, en Morè». l'Ateneu de Madrid, en Cànovas fiant a Felip IV, en Nocedal d'ens à lo té partit, y er Maura de molt abans fle Bfr ministre... Y precisament perquè ho son eri Nocedal y en Maura ho son al guns a Cdtaiunya. Davant .l'això no es sobrer que 's fugi de c^nfusiòns pel mal que porten. No fa qoatie dies que un feriòdic integrista de Berga deya amics po itics seus a dos dipu^H:atalanistes. y aia hi lià qui ha escap ^Ha sortida d'un p°riodic d aquell to ab Trtida del nostre. Càpigues, doncs, que lom tots uns, que l'aigua y la política |de ser molt claie;. • • » federació Escolar Catalana. — stituida l'Academiï de Comers de la sració Escolar CuUlana en junta gene ha proclamat per unanimiu t la seit directiva: president. Lluís Ribas: |elari, Raymond Dellido; tresorer, Pascual; bibliotecari, Lluis Mas-Ó; H primer, Antoni Oliva; vocal segon, sr Serra. « * Rntre Nova Cathalonia. — Dis passat quedà inaugurat en aquest |re 'I nou local destinat a l'Orfeó, rs tasques d'aquest no pode" ~;r mé« Itoses. El seu rae^rxe, '»r. Martí, està Isant una obra l'etiiarcable educant en jor a la «.errji y al art un esplet decan|qu« enamora. «PI'I vinent més de Desembre s'anun■;ia un concert en el que l'Orfeó «Nova Cathalonia» estrenaià. entre altres, un í, de Pallissa; Barquejant. de Menfcboa; Montanyes!, de Fenàn, y un del Prometeus encadenat ab acora .ament d'arpes. Esperem que la nokt del programa ha de cridar l'atenció (ots els competeiits. imbé 'ns plau ler constar que en el ;ix Centre s'està enllestint l'organisa l'i:na secció excursionista, la que an estes hores compta ab un bon aplec Icionals. Inctein ab vera complaccncia tols estos aveiiços. . . i jonierencia a la Federació Es(ar Catalana. — En Ramon Telia y va donar divendres passat en aquella bcíacó una conferencia sobre L'últim ïgrés Internacional de Filotafia. l'orador va encomiar l'imporiancía que en aquests congresos en el moviment ílógic de l'humanitat, principalment li dia en <|ue l'estudi du les ciències flIfiques ha sigut pretèrit pel de les fisi- ccfrvit •;' .c ••r.rm.oifin· 'un un» «xitlfl- IÍÓ de les do' trines que en l'esmentat ngtés s'han presentat y discutit. {I Sr. Pella y Tort fou felicitat per l'au ■ W. El Poble Català MUSICA SIGFRIO al LICEU ín el prospecte repartit per anunci de la lesent temporada lírica hi figuraven obres Im el Sigfrid y els Mestres cantors de Wag\T, la Thaii de Massenel y VHansel y Gred'Humperdinck. Això y el luxo desplegat el repartiment de mestres directors dels MI-, deixant de banda a en Barone, apieil ja entre nosaltres com a expert conei|dor de l'art de dirigir a l'italiana, y, conetantnos als alemanys, l'un venia ab certieai de l'academia de bones solfes de Bayth y Tallre havia sigut arrencat del fons ïteix de la conxorxa wagneriana; el veufòra de programa el tradicional estreno lutor italià, desobeint d'aquesta manera i manaments de la lley Ricordi; y per fi ta rsa de voluntat qfté això demostrava per ^rl de Tempreasari, arrostrant els disgusque havien de durli aquells propietaris abonats que prefereixen passar la vetlla saborint la bona veu del primer salt;, lulells que se Ma presenta a tenir que entparrarse huscanl per entre la prodigiosa Iquestació wagneriana el motiu del casco |del dragó Fafner; totes aquestes arroganBS ens feren pensar si l'hora del desvet^ment artístic havia arribat per aquolla aventurada casa. Per allra part les lluyi que havien precedit a la formació d'emfesa 'ns ajudaren a creure si el Liceu co3 msaria la recolución desde arriba fent ah /.a solemnitat una crema general d'aquells lixugaraans bri s de que 's servia pera les Mutacions d'escena, d'aquells rocams deslintats, d a quelles espases de fusta y cas|os de cartró que tant en ridícol havien usat en temporades passade* als cavallers felses. Y ens deyeni entre nos, pensant en la kresentació escènica del .S'í.^/rirf.· ara sí que renclusa en que 's forja l'espasa Nothung ïo s esberlarà ans de que l'hèroe hi provi fa prodigiosa forsa: no 1 veurem més volar ) inxa per munt y seguint el UfenMl an quell aucell llengua llarc que tant couiJromel la tranquilitat de Wolam fent bonlalles a Sigfrid; la cova en que fa sa nparició la saberuda Erda ser* una mica nés espayosa y 's buscarà la manera que ïo quedi sola l'orquesta en aquella magistral èscena. sigui dit ab perdó dels que s'hi ^burreixen. Y. per fi. no passarem més per la pena de veure a la filla predilecta de Wotam, a l'arrogant Rrunilda, dormideta sobre iqnella esquifida pedra que ab prou feynes si li abasta per la quarta part de sa esculp|tural persona. Tot això es lo que presumíem per lo que pertocava a la part escènica, que en quant i l'execució pels artistes y als elements ab jue s devia contar pera la part instrumenllal ens tranquilisava el pensar que '1 senvor IBerms ja n'havia passat prou r:.prenentatIge ab els resultats de temporades anteriors I y que n'hauria tret la convicció de que pera que 'l públic pogués capir ab tota sa grandesa les belleses de l'obra wagneriana no eren prous un tenor més o menys entussiasta per el genre, ni un director versat ab la manera de Ba^ reutb. Y entussiasmats ab aquestes cons deracions arribà la vetlla del dotze d'aquest mes. y desprès de les naturals ànsies, comensa la solemnitat artística. El motiu del dragó Fafner anà dibnixantse entre M trevall orquestal d'aquella hermosa introducció ab una claretat y una intenció en el colorit com may baviem sentit. S'aixecà 'l teló y '1 nanet Mime 's posà a explicar els seus pe • sars, y feu sa aparició Sigfrid cantant ab un entussiasme y at< una claretat de llengualje aquí dtóooneguda, y s'acabà l'acle y vingué 'I segon y seguidament el tercer y... al sortir el segon número de EL POBLE CATALA totes les eminenciescrítiques de la premsa barcelonina ja hauràn fet sentir la seva veu procurant armonisar els interessos do la empresa ab els de la veritat absoluta. Per això es que no farèm un amilisis detingut y ens limitarèm à manifestar si aquesta vegada el Liceu ha quedat ab Wagnercom per la seva alta significació 's mereix. En primer lloc devem dir que no pensem com e^-Tjue creuen que pera interpretar els personaijes de Wagner no cal una veu clara y ben tlmbrada, com en les òperes a la antiga. Diuen aquestos en defensa del seu criteri que en les parl!"*Tes del mestre alemany cl cantani'*."' -u mes que un altre instrument a pendvilpart a la gran sinfonía ideada per l'auu.r,, V això es una gran equivocació, ja que per lo mateix que es tractat dintre la partiiura com un instrument mes, deu tenir el cantant les mateixes cualitats d'alinació y dicció, d'expressió y fins d'intensitat sonora que convé posseeixin els demés instruments que hi prenen part. Dèu posseir també, el cantant wagnerià, les mes qualitats posibles de bon actor pera poder identiflearse ab el personatje que representa, y de totes aquestes condicions, y de tots aquests recursos ferne un conjun'. armonisat ab el pensament de Wagner. Donant, doncs, per aceptada aquesta manera de sentir, ^qnins son els artistes que en la representació del Sigfrid al Liceu han demostrat aquesta vegada posseir les qualitats esmentades? Un. Quasi, ouasl no més un, y aquest es el tenor Borgat' i. ja que si he la senyora Capelli canta ab seguretat sa curta part, sa llgura no encaixa ab el tipo ideal de la filla de Wotam. Queden doncs per resoldre la Brunilda, en part, y el Mime y Wotam, en sa totalitat, ja que en aquesta última prova, malgrat la bona voluntat dels arlistas encarregats d'aquests importants paners, ses qualitats no s'avenen poc ni molt a les exigències artístiques dels personatje-i. Altres importants factors son la possesió d'una orquesta equilibrada en tots els seus grnpos de sonoritat y la d'un director coneixedor de la obra wagneriana, sigui alemany, itnliào de Vilassar de Dalt. No hi havèm cregut may ab aquests salvoconductes que donen a Bayreuth pera que no 's falsifiqui la marca de fàbrica. Lo mes just qi e havem sentit fins avui a Barcelona com a interpretació wagneriana, ha sigut el primer acte de la Walkiria dirigit per en Mascheroni y aquest senyor procedeix de la terra dels neulas. Mes. tornant a la qüestió: iel Liceu de Barcelona ha disposat aques'a vegada d'aquestos altres importants factors pera fer assaborir les maravelles de la orquestació de Wagner? No: ja que si be hi ha hagut acert en portarnos un director distingidís-im y inteligent com el mestre Kaeller, a naquet li ha faltat una orquesta equilibrada en" ses parts constitutives. Y no sens digui arh que es massa exigir y que del mal el menos, perquè al recordar que havem assistit a les tres representacions donades del Sigfrid y encar no podem a^sprruc··i· si anueslp. lemocc.-»'.formar la orquesta s'ha excluit el quartet de corda o si realment forma part de la orquesta ens tróu de tino. Veritat es que, quant toquen pocs. ja ho sembla que n'hi ha de corda, emprò al ficarbi el metall ab ses intempestives arrogàncies y els deia fusta ab llur ÍÒ de canya verda no se 'n sent rès. Ens descuydavem un altre factor: la presentació escènica. El tocar aquest rengló ens allargaria molt y ja 'na sembla que n'hem fet un pam massa. Àcabarém doncs, sabentnos greu de que totes les esperances de que parlàvem al camenç, hagin <|iMy1at fallides y ens haguem tingut de contemar ati un Sl'gfirldr, si fa o no fa Com en les anteriors temporades. Mes com que'ns doll'acabar sens haver trobat nua nota que-eudolcís t"ts aquests pessimismes, felicitarèrn a les dames de la classe enlairada barcelonina que mentrestant les representacions del Sigfrid, han demostrat un gran avenç desde sos llocs de preferència. Si per un? moment poguessin veurers a sí mateixes se convenceríen de lo que guauvenen hermosura ab el caparronet girat cap a la escena, interessanlse en l'acció dramàtica y deixant sense contesto les p^-aules inoportunes dels galans asseguts al «en costat. D'attra manera, semblen eancurrents al quint pis, descomplantja roba, - FKANCISCO ALIÓ. MEr.úALL Es cosa pr' Ja que a Kspanya. per arribar a ser persona de suposició, ao més hi han que dos camins: ser alcalde o teoirhi i pare. Ea Lerroux (Alexandre) per exemple, ha conseguit lo primer, es a dir: ser alcalde; però en Lerroux (Aureli) s'ha hagut de contentar en tenirhi '1 pare, y qui diu pare, diu germà. Ab tot. n'hi ha hagut prou ab aquesta senzilla circunstancia pera que en Lerroux (Aureh) hagi passat aquets dies a la categoria de gran personatge, omplint ab cl seu oom els papelrs. les tertúlies de cassinety les/)enasdel cafè, ab tal profusió, que lins perill hi ha hagut d'inspirar gelosies al propi germà gran. lï total per una morena! El mateix ministre de la Governació s'ha preocupat tant del succés de telèfons, que qualsevol diria que la bofetada de marras l'han rebuda les institucions, la unidad de la pàtria o algo més de tot allò que tanta sangre nos cuesta. Ara figúnntse lo que hauria succehit si en lloc de rebre la plantofada en Lerroux periodista, l'arriba a rebre en Lerroux diputat: pel cap baix hi hauria hagut crisis. Sobre tot, si ara resultava que en Maura hagués fet qüestió de gabinet la encaixada estereoscòpica que en el Congrés va donar no la gaire al diputat republicà per Barcelona. iCalculin si ell fora home pera soportar que un altre s'atrevis a neutralisar la seva obra, encara cjue aquet tal los, no direm ja en Rodrigo Soriano, sino el propi Rodrigo... Diaz de Vivar (a) Cid! ■ • * • El Sr. Gasset va dir l'altre dia al Congrés que calia que '1 Govern es preocupés del pago a n'els mestres. Ab tot, els mestres segueixen y seguiràn preocupantse del cobro, perquè l govern vol sentar plassa de despreocupat. Por algo— deu dirse eo Maura — la libertad se ha hecho conservadora. * ♦ « Sembla que en Maura y en Lluch no corren prou be. Al efecte 's diu que algú. desde Barcelona, ja li ha ftt indicacions respecte d'algunes persones que podrien sustituir al nostre batlle, a lo que en Maura ha objectat que .ya eslaba harto de alcaldes politicos. No serà tan com n'estem nosaltres de presidents de consell que no ho son no més que en el sentit espanyol de la paraula. •% El meeting republicií celebratdiumenge passat a Madrid en el teatre Barbieri, va resultar una verdadera barbie ritat. L'objecte de l'acte era protestar contra la conducta de la minoria del partit republicà al Congrés; però lo cert va ser que més que un meeting protestant va resultar un meet tg de controvèrsia. Les paraules y con 'es dels oradors eren choreja « cada dos per tres pel público soherano a.b tota una gamma de crits que variaven desde '1 j/tteral ai imueral, passant per tot un esgrahonament d'exclamacions de [mentirà! jfarsantes! jque bailel y alfes no menys significatius. Un dels oradors va manifestar que calia cridar al. ordre a la minoria republicana, en lo que va estar en contraposició ab el criteri del delegat governatiu, qui entenia que abans se feya precís cridar al ordre a la mayoría del teatre Barbieri. Y com que malgrat haverlo cridat el president l'ordre no responia por no hallarse en el leaíro, va suspendres el meeting entre grans crits a la L'nión Republicana, que tampoc va contestar, perquè aquesta no sols no 's trobava en el teatre, sino que tampoc era a fora. MENUT VIDA MUNICIPAL L'opinió púb'ica segueix preocupada per la solució que pugui tenir el conflicte de les obres fetes al Palau del Parc sense previ acort del Consistori. Sembla fora de dubte que en Boladeres va donar ordres de que 's realísessin algunes obres quan cregué que 'l Rey s'hostrt jana en dit Palau, y que va sospendre les ordres així- que 's feu càrrec de que '1 Corsistori no votaria el crèdit necessari fzfH ol» dispendis del viatge regi. Y sem bla que en tingueren coneixement y Qns hi consentiren tres regidors, republicà un d'ells, regionalistes els altres dos. Les obres continuaren segurament, ja que no es verossirml que en els curts dias que mediaren de l'ordre a la suspensió haguessin pogut gastarse més de 1 0C, 000 pessetes. Y el punt verament delicat del problema consisteix en determinar qui va ordenar la continuació, convertint en lletra morta l'ordre de suspensió den Boladeres. Y aquet problema té un important as pecte, relatiu a si deuen cobrar els industrials que varen fer les obres y a qui deu fer efectiu el pago. Pot aftrmarse en principi que l'Ajunta ment no té que pagar unes obres no acordades. Si els industrials sabien que no hi habia acort, y això 's demostra, no es probable que 'Is Tribunals els hi regoneguin cap dret. no tractanfse d'obres d'urgent realisació pera la conservació o estabilitat del edifici. Però si no ho sabien, l'aspecte cambia bon xic, doncs si bé podrà ser y seià absolt el Municipi de la demanda referent als comptes d'obres, se l'obligarà a retornar als industrials lot quan sigui susceptible de devolució, o, si prafereix fei ho seu, a pagar el positiu import de les obres que li resultin útils. Perquè ningú pot indegudament enriquirse perjudicant a tercera persona. Aquesta es !a poderosa rahó que tenien els regidors que varen demanar l'inventa ri y valoració de les obres útils, sense prejutjar res respecte a responsabilitats y a pago. Ara es fàcil ficsar lo que aquestes obres valen v en què consisteixen; tant fàcil corn difícil seià ferbo dins de dos o tres anys. Els regidors republicans que en la Junta Municipal acceptaren aquet criteri y que avuy han acabat per ferlo novament seu, encara que en termes plens de vaguetats y d'incoerencies, se deixaren una vegada més portar y sugestionar, en la sessió de la passada setmana, pels acaloraments den Giner y en Buen, lleugers com sem pre. Aquets dos senyors parlaren de no pagar may, en cap cas, de cap manera, ni devant de sentencies definitives, talment rom si no toquessin de peus en el món del bon sentit y de la vida. Mes, deixant això de banda, no s pot dir la darrera paraula en lo relatiu a les obres del Palau del Parc fins que 's conegui el resultat dels treballs de la Comissió nomenada pera concretar lo ocorregut. ♦ ■ • Després d'haber passat l'tsliu sense fer res, la Comissió d'Hisenda se reuneix ara sovint, ab el fi de confeccionar el pressupost ordinari del any vinent. El Sr. Corominas, qu^l bona fé no s pot negar, ha de patir molt d'esperit a hores d'ara. ^Com no si està devant del gros fracàs dels elements que varen figurar en la candidatura republicana com promesa de regeneració de la vida econòmica del Municipi? iCom no si en aquets elements s'hi observa una absoluta ausencia de coneixements financiers? ^Com no si sols porten el pensament de tíscalisar les petites misèries dels gastos menors d'aquella casa? Mentres això passa, venen de les demés Comissions demandes d'importants crèdits per autnent de personal y realisació d'obres. Els Srs. Marial y López, y els senyors d'Escorxadors, y els senyors de Consums, no s cansen de demanar diners pera llurs projectes Y en Corominas, que ja té que lluitar ab el dèficit inicial y crònic de la Casa y ab el que portarà la supressió dels drets sobre les farines, no sab com ferho pera complaure als seus correligionaris. Tem disgustarlos y posar més llenya al foc de llur indisciplina. Y no poguent lligar bé els caps, té moments de desesperació, en els quals ho tiraria tot a rodar si no 'I de turessin els debers ineludibles de la seva significació política. iCom dèu penedirse ara de les terminants promeses teles per ell mateix el dia que va pendre posessió del càrrec, aquell dia en que candorosament va creures rodejat d'homes de vàlua, aixecats per un ideal regenerador! [Com dòu recordar les seves paraules primeres, avuy vanes y llensades pel venl! No la té, no, en Corominas, l'antipatia dels catalanistes de la Comissió d'Hisenda, perquè es persona ben educada y molt amable. Pctò tampoc pot comptar ab llur concurs, ja que, tal y com està coiistituit l'Ajuntament, formen per necessitat els catalanistes una minoria que no pot colaborar en una obra que al cap y a la fi es l'obra d'un partit al que no perteneixen. D'aquí l'nostilitat, a voltes amagada y lleugera, a voltes forta y viva, dels subordinats y amics, y l'indiferència dels adversaris. Aquesta es l'atmosfera de fredors y tristeses que rodeja al President de la Comissió d'Hisenda en les llargues ho res en que ab el secretari confecciona, sense fe y sense entussiasme, el pressu post ordinari de l'any vinent, j Aquell pressupost que devia contenir el pensament ecoi-òmic del partit republicà unitari! jAquell pressupost cridat a refer la vida econòmica del nostre Municipi! Y el Sr. Lluch, inconcient de la revolució operada en l'opinió pública en el temps del seu apartament de la política activa, torna a establir a Casa la Ciutat els vells procediments del caciquisme. Nomena empleats sense atribucions pera ferho. Celebra sovint àpats, naturalment a càrrec del Municipi. Procura tenir content a tothom ab volants de brigades, ab copels a l'espatlla, ab rialletes y cortesies afectuoses. Alguna que altra vegada, sentintse Manra. omple 1 Saló de Cent de santes ' ^ e gies, pretenent privar de la paraula ■ . . Jgidors que s'atreveixen a censurarlo, renyant al públic y fent tremolar als porters de maza y vara. Ara ha declarat a un periodista que té solucions pera tots els grans problemes del Municipi, y que 's proposa portaries a la pràctica per rahó de l'apatia de les Comissions y del Consistori. L'espectació que això ha produit a Barcelona es indestructible. £No era hora de tenir uu batlle a qui no vingués gran sisquera 'I silló de l'alcaldia? No tardaràn molt temps en traduirse en fets les ofrenes den Lluch. Ni més ni menys que las del Maura de Madrit. Y aixís veurem grans coses... de paper. X. LLIBRES NOUS Rondalles— Obra pòstuma de MOSSÈN JACINTO VERDAGÜKB. Poques vegades solen veures reunides en els grans escriptors, particularment en els del nostre renaixement, les condicions de poeta y de prosista en un perfet equili bri de mèrits literaris. Esbrinar el perquè d'aquesta parlirularitat ens portaria a consideracions impropries d'aquest lloc; de manera que sols ens concretarem a senyalar el fet. Una excepció, ab tot, per més que no volem significar que sigui l'unica, podríem fer a favor del popular y insigne Mossèn Cinto, de qui es l'obra Rondalles, que acaba d'editar pulcrament «L'Avenç» fent un piadós recull de diferentes tradicions populars, inèdites las més, d'altres escampades en periòdics y revistes que deixà escrites en Verdaguer com a galana mostra de que era mereixedor de l'excepció que abans hem senyalat. Cert és que abans d'ara havia sobreramenl acreditat el gran poeta les seves condicions excelents de pulcre estilista y de purista refinat escrivint en prosa; però ni 'I caràcter eminentment narratiu dels séus llibres de prosa Dietari d'un Pelegrí a Terra Santa y Excursions y Viatges, ni 'í purament accessori dels pròlegs dels íéus poemes, feien aquestes obres prou escaientes. potser, pera que aquelles meritissimes qualitats s'hi destaquessin d'una faisó ben palesa. Sols sigui per això, per lo que comple ten la personalitat literària de Mossèn Verdaguer les seves Rondalles, fins descomptant el valor que tenen pel séu mèrit intrínsec, són tant d'agrair els bons oficis dels editors al donarnosles a conèixer. Les Rondaífes ja la tenen, una finalitat literària absoluta que sols per accident presentaven les demés obres en prosa del propri autor. Elles ens permeten judicar la verdadera característica de Mossèn Cinto com a prosista, per més que no vinguin a rectificar el criteri que a priori n'havíem format. Es aquest, com ja teníem cregut abans, quo Mossèn Verdaguer era un gran estí - lista, no per punt d'estudi o d'artífex, sinó espontània y naturalment, per alliçonament directe del mateix poble, que fou sempre la dèu de les seves inspiracions y de les formes de les «eves inspiracions. Mossèn Verdaguer posseia mès que un riquíssim vocabulari nét de tota taca de bastardia; dominava completament els girs sintàctics de la llengua mare y sabia depurar, ab el séu refinat temperament d'artista, aquells que li semblaven influïts d'estrangeria. Pera fer ressortir aquesta bella condició de la seva espontanital que abans senyalàvem, semblen escrites a posta les seves RondalUs, quin «enre genuinament popular la necessària l'exclusió de totartiftcí de forma. Ab lo dit n'hi hà prou pera compen dre 'l caràcter distintiu de la prosa den Verdaguer. Tenim per cosa certa que, d'haver escrit preferentment en prosa l'autor dels Idilis y Caní* Mistichs, no 'ns hauria dit més ni menys de lo que ns va dir en vers, ni la seva glòria tampoc n'hauria valgut de menys. En prosa o en vers, ell és sempre 'I poeta. No 's va malograr en ell un gran prosista, com mòlts suposen, prenent el mot do prosista en ei sentit extensiu que 's refereix a la producció d'obres literàries quina forma natural y lògica és la prosa. No: de Mosfén Cinto no se n'hauria pogut esperar mai una novela, ni sols un conte, aont hi bategués la realitat de la vida. Els pròlegs de les seves obres en vers són autobiografies, exposicions dels séus somnis de poeta, dels sentiments y angoixes que han presidit la seva gestació... Les seves narracions d'excursions y viatges són també reculls d'impressions purament subjectives que, quan prenen cos en la visió externa de les coses és pera crisalidar en descripcions poètiques, com si l'autor fos papallona que, dels camps per aontaleteia, no més en sapígués veure les flors que hi es. laten matisades de colors y aromades de perfum, sense fer esment dels cucs que rastrejen ni de les formigues que hi juguen arran d'arrel. Fins quan ha tractat de fer una obra en prosa eminentment literària, corn indubtablement ho és Rondalles, no ha esculli', pas. Mossèn Cinto, pera tema, l'esclat de passions que contorben als homes, les lluites que esperonen la llur vida, la realitat, en una paraula, de la llur existència; sinó les seves propries visions poètiques, séus idealismes, les més elementals y "enzilles iiiainfestacions del séu esperit; rtír més que a volies tanquin tot un sistema filosòfic y lixin el caràcter ètnic de tota una raçi. Aquest valor folk-loric.qoe parionamei.t al literari apreua les Rondalles den Verdaguer, no ha pas passat per all a l'autor del pròleg del llibre, quin nom correspon a les inicials J. M. T. ab que '1 firma, y ab quines paraules posarem fi an aquestes impressions, per semblarnos que donen bona idea del caràcter essencial d'aquest llibre. Diu aixis: «En Verdaguer era tot un folk-loriste. Era sortit del poble i l'estimava de veres, y es compenetrava ab els séus més íntims sentiments i sabia enfondir en els replecs del séu cor: comprenia l'ànima catalana. El gran poeta, tal vegada per això mateix que ho era, ens ha trasmòs aquestes rondalles ab fidelitat y ab respecte, sabent aromatisarles ab un tal bon tast que un huio, iljgintics, s» retroba en l'escorn d'una llar y presencia 'Is temors y les joies dels personatges de la pàtria pagesia. Ademés, té aquest llibre, entre altres mèrits, un de mòlt estimable, perquè 'ns mostra un nou aspecte de la vida del gran escriptor, que tants ne té d'interessants: més bé que en les centes poesies locals que produí y que en el poema Canigó, el veiem recorrent el pals d'una banda a l'altra, fent estaries en paratges diversos ont els excursionistes retrobem tant sovint records del séu pas; el veiem, ab el séu visatge agradós, acomplir santament el séu romiatge per Catalunya.» MANUEL FOLCH Y TORRES. * La Coutume d'Andorra, par J. A. BRUTAILS. — Volum in folio de 348 pag. — Paríi,' Ernest Leroux, editor; 1904. Vousaqul un altre llibre sobre aquell feréstec troç de la Catalunya vella que constitueix avui el territori neutral y autònom de les Valls d'Andorra, que, malgrat sa petitesa, té una literatura mòlt rica baix tots conceptes. Moralistes, juristes, economistes, historiaires y folk lorisles l'han estudiat y descrit; y és perquè, com diu en Brutails, l'Andorra té una personalitat complexa, dificil y atractivola. Diu en Brutails que l séu estudi no és ni un elogi idilic de les societats patriarcals, ni menys una sàtira de les societats modernes; sinó un quadro imparcial y desinteressat de la societat andorrana, especialment en son aspecte jurídic. Vint anys porta l'ilustrat arxiver de la Gironda d'entendre en els assumptes ju dícials d'Andorra, de quin Tribunal Superior és Jutge, tenint per lo tant, y per freqüents viatges y llargues estades al pMs, un coneixement seriós del poble de les Valls; però, quan rebè del ministre d'Instrucció Pública'l decret de 14 Juny 1900 d'estudiar les lleis y les costums d'Andorra, no 's va tenir per prou preparat y va escometre l'estudi positiu d'aquells canons en la realitat vivent, donant més valor als actes jurídics dels andorrans que als textos dels llibres, ab lo qu?l va demostrar no sols honradesa científica, sinó també clar y respectuós concepte de lo que dèu ésser el dret en els pobles lliures, com ho és el de les Valls. En éll la costum es la primera y quasi l'unica font de dret, mai tancada y jamai cohibida per l'Estat, que's limita a la seva vera missió d'observar y fer observar la conciencia y la voluntat jurídica del poble sobítà, y sobirà en lo més efectiu y íntim d'un poble: en ses relacions privades, en la constitució de sa família, en els drets y obligacions dimanats de llurs actes y contractes. Per això en Brutails se n'anà a Andorra, y, sí bé va aplegar lots els antics privilegis, desde M donat pel comle de Foix a 22 Març 1305, els decrets episcopals y conct liars y tot quant constitueix les fonts escrites del dret andorrà, va donar prefe- P*{|. S rent atenció als actes de possessió, ai> pactes matrimonials, als contracte» de transmissió de ilMM, y a tota la diversitat dels existents en els arxius antics y en ela moderns dels notaris, sens descuidar tampoc els copiosos elements que enclouen les Certs y vegueries y tols els demés organismes de la vida judicial. Ni sisquera va deixar d'escoltar lo que li deien els homes de ciència y estudi , prenent ademés bon comple de les afirmacions dels rústics, carregats d'anys y d'experiència. Tres anys llargs ha esmersat en tan minuciosa tasca, y mercès an ella ha fet un retrat complet y fidel de la vida jurídica del poble andorrà. Els partidaris exclusivistes del dret escrit, els adoradors de l'Estat, no compondran semblant esl.' Ç. y s'escruixiran de que, per consignar el dret consuetudinari d'un poble tan pelit corn Andorra, hagi escrit en Brutails un in-folio que pot contenir els codics civils de tots els pobles de l'Univers. Però'ls que posem la llibertat civil per damunt de totes, teninlla com a base de les demés; els que considerem el dret consuetudinari com el rnós autèntic, per ésser el més espontani, y el mé» just com a més adequat dels pobles; veiem ab iruicíó obres com la den Brutails, digna d'esser posada al costat d'aquell hermós estudi del dret de l'yi/t Aragó, fet per en Costa; del dels Vares, den Cordier; dels mòlts dels Coutumiers francesos, y dels fonamentals den Sumner Maine. Y aquest goig és encar més gran quan, llegint La Coutume d'Andorra, ens trobem ah un trasllat de la societat catalana, lo qual no té res d'estrany si 's recorda que la parla, l'indumentària y el dret supletori dels andorrans, avui, tot és català, fins al punt de que, els quatre notaris de les Valls, diu en Brutails que han estudiat a Catalunya y que 'Is formularis notarials de que se serveixen són els nostres, els den Falguer-i y den Morelló. : 'Per això, per la simplicitat de la vida y per la situació d'Andorra, s'explica la puresa ab que 's conserva allà la vera tradició catalana, pot ésser més casliça que a Catalunya, sense que deixí de tenir fesomia particular el dret andorrà, ab tirats propris, fills, bona part, de la condició d'inconreuable del seu terrer. que ha dat lloc a una proprietat comunal, a una altra de pública y a costums d'aprofitaments de boscos, d'aigües y del subsòl, entre nosaltres desconegudes, trobantne algunes originaries d'altres pobles, com les bohiguet, consemblants a les presurias y escalios de l'Aragó. Però no n'hi hà ni una de francesa. Ni és aquest el lloc, ni tenim espai pera entrar en detalls de com és el poble andorrà: qui '1 vulgui conèixer llegeixi l'heimós llibre den Brutails y no se 'n penedirà, perquè, ademés d'aquest resultat pràctic, aprofitarà altres elements geografies, etnologies, polítics y economies que l'enriqueixen, fent d'ell una obra notable de sociologia y de dret comparat, feta ab un sentit modern digne d'esser estudiat y imitat. Sols hi trobem a fallar una cosa, y és que, en lloc d^ passar de lleuger la part històrica, hagués aportat al llibre tot lo que sab l'arxiver de Girond", ^És que li ha fet por que quedés ben clara la sobirania del bisbe d'Urgell, yque n és són feudatari l'Estat francès, com successor dels comtes de Foix? FREDERIC DB PUIG-SAMPER Notes econòmiques Si 'Is nostres industrials, comerciants y fabricants se fixen en el debat del Congréi relatiu al sanejament de la moneda, compendi im que l'home de les classet neutres, en Maura, s'eslà convertint er home de les classes... neules. El debat no té altre fi que perdre temps passar la mà den Maura per l'espatlla den Vulaverde, y dir els polítics tots plegat? cuafro mflería» sobre la moneda. En Romanones va fer un llarc discurs en contra de la circulació de bitllets y de plata, del Banc d'Espanya, de l'agí y de l'encunyació dè metall depreciat; en pro de la reorganisació del Hanc, do pagar an aquest lo que l'Estat li dèu y del patró or. En Riu va combatre l'oficina de cambis, l'excés de bitllets y de plata y el gran poder y forçi del Banc. Eii Villaverde va descobrir el mediterrani,.. Va dir que'l duro val 3*90 francs y la pesseta sols 0'4I; que hi hà massa bitllets; que Inglaterra. Françi y Alemania deuen llur engrandímenl al valor de la seva moneda; que hi hà excés y frau en l'encunyació de plata; que cal fer un emprèstit pera pagar en part al Banc; y que cal adoptar el patró or. L'Osma vol que 'I pals se redreci, que 'I Banc no vegi mermats ni Is séus privilegis ni 'Is séus negocis, que tothom esperi confiant ab l'eílcacía de les noves mides que ja vindran quan vinguin. Y tem que l'or emigraria cap al estranger sí s poséj en circulació com moneda. Y altres polítics han dit quatre coses, perquè no s pensi el pals que no 'Is preocupen els grans problemes economies. ^Y en Maura? No està l'home pera reformes prosaiquef-, no llenç i '1 sou esperit pel pedregam de les qüestions econo miques; no esmersa la seva retòrica en materialismes. Se complau artísticament en escoltar als altres, ab el somr ís del que s'asseu en pedestals de florida literatura, ab l'ilusió de l'estalista que viu satisfet perquè governa. iQuè 'n farem de coses altes y grandioses ab aquests polítics y ab els moderns estatistes! Farem mosaics de retòrica parlamentaria, cobrint d'ombres literàries l'avenir d'Espanya. Riurà Europa de nosaltres, però nosaltres seguirem rendint cuit a la paraula: perdrem el plet de la vida colectiva, mea no sense bones defenses y alts lirismes den Maura, el gran estatista de lea efa*ses... neules.