Barcelona . Una pesseta al m Espanya. . pessetes al trimestre Extramer. S'OO íl ií Pagant fer anyr, una peiteta de reòaixa eL··POBLG: CATALÀ MtSCTO» PERE OQROmiMAS RIDACCtÓ V ADMINISTRAOlA I OE LES FLOm*. t*. PRAL. OARKE* fORTumr. múm. », TEM nL&wota lé. 783 - Impr·mptm. S.Ma ! ANY IX NÜM. 2.521 BARCELONA, DISSABTE 27 DE JANER DE 1912 ÜN NOMERO. 5 0EXTIM8 Ocupen el primer lloo entre'l* nentcla oiontítloa do ge8 tfloa nospinatonloa doade ta més do vint anya loa PASTILLII MORELLO ELS CONFLICTES SOCIALS «i^·- — Obren per inl alació antisrptíca y balsàmica sobre la tràquea, bronquis y pulmons, curant les causes que produeix la TOS, com són: refredats, catarros, bronquitis, asma, ronquera, grip, enHsema, etc , etc. TUt DnOllO M;lls de '* pel1-— Vies urinàries.— Ragis X — Extirpació radical del pèl moizf. llT . DUCtUa Corts, 642{ de 2 a 4- Çlfnlcat carrer St. Pau, 44; de 10 a 1 3 y de 8 a 10 nit Bàsculàs-C&lxes Notes polítiques aociaiistes w-v _ AlVTP^h Vie» urinàries y alfilis. De 1 T a 12 y de 3 a 5. Mendizàbal, 6, pri- \jl· «J mer. CUnicai Fusteria, 2 y 4, primer, le 13 • 1 y de 7 a 9 nit. LES ELECCIONS ALEMANYES 110 diputats socialistes. - El bloc blau-negre completament derrotat. - En el nou Reichstag les esquerres tindran majoria. - El punt fosc: Tactitut dels nacionalistes-lliberals Amb les darreres eleccions de cbaUoÉBge» celebrades abans d'ahir han «picdat llestes Ics eleccions generals alemanyes. El segon tom ha accentuat csi proporcions forní idabl^s la vicloria dels socialistes. Acpiests han otegit 110 diputats, nombre que cap altre partit hn akaauàt. LA Social-Dema racia tta arribat fins a clavar la seva bandera vermella a Postdam, una de les residències dd kàiser, ont el candidat obrer lia triomfat fleusaquí el nombre dc diputats que temen els principals porlils en I anterior Rebcnstag y cl que tindran en el nou: PAR n is socialista Catòlic Zonservador. . . . Conservador de l'Im¬ peri. . . . Nacional-1 iberal Radical . . . Polonès . • • Unió Econòmica Diputats que tenien 53 104 61 25 51 47 20 17 Diputeu elegits enguany 110 93 42 14 45 41 18 10 Atjucslcs xifres |>oaen de relleu I avens éxIraordinari del so l·ilism» a l'Alemanya, avens q«o ja expressà el dia 12 la xifra dels vots ap/.s.its por cada partit. En aquestes pis* nes publicàrem l'cs'allstica oficial, do la qual resulla que la Sotial-Demociuria obtingué 4.238,8 l'.i sulragis. o sigui més del doble dels obliíi^uls pel partit que la segueix, que cs »Zi·iitnim catóüc (2.012,990 vots). II i·ii pres e"s sociílisles una bona revenja de 1« dcri-ola que sofriren on Ics eleccions de 1! 07 (derrolu on el nombre de diputats eSc^l's. no en el nombre de vols aplegats). Alcsliores, on lloc dels 81 diputats que en 190J van eiegir, sols on poguaren fer surar 43. Però en els últims dos anys canvià la àtuacíó. y en les eleccions parcials assoliren éxüs que eren preludi de l'éxit grandiós d'enpiany. Aixó de que en el Parlar mviit rte l'Imperi alemany sigui l'a^upamont socialista el mís nombró.s, té \vna. sigDiíicació emmionant y una Irasit-ndoncia immensa, l-'ins ara. el predomini dels so^-tiBslcs sols s'havia vist en la Dieta de la Itunyana y humil Finl india Pera que's puapreciar 00 m ha anat progressant en Ics darreres dècades la Social-Democraiia germànica, a continuació donem els vols que mnl en les diferenlcs eleccions gtnérals de l'Imperi Any 1871. . . • 101.927 vots socialistes » 1874. . . 351.670 . . 1877. . . 493.447 . . » 1881. . . 311,961 « » » 1884. . . 549.990 . . 1887. . . 763.128 » » . 1890. . . 1.427.298 . » 1893. . . 1.786,738 » » . 1898. , . 2.107.076 . » • 1903. . . 3.015,500 . » . 1907. . . 3.258.968 » » . 1912. . . 4.238.919 > Y remarquis que ta Social -Democràcia no té encara els llocs que correspondrien al «eu nombre de vos La desproporció es forlissiïna. Es degut aixó a que continua vigent a l'Alemanya la ma'eixa distribució de districtes que establí Bismarck l'any 1871, segons la qual s'eleguia per cada 100,000 habitanla un diputat de 1871 ensà'ls districtes rurals s'han despoblat y els urbans s'han atapeït d'haliétants. En coooeqlk'ncia, la pioporCÍ6 ha quedat rirstruida. Y com que'ls districles urbans són els favorables als parlits d'esquerra, y els rurals són els favorables E catòlics y conservadors, aquells queden seriament perjudicats. Succeeix, por exemple, c^ie'l districle berlinès de Tellew-Bceskow, amb 250,000 electors, té un sol diputat (socialista), mcnlres d districte rural de Shaumburg-lippe, amb 9,900 electors, també té un iliputat (conservador). *•• Després de les è! accions de tballotage», nd solament ha quedat en minoria dintre la Cambra el bloc blau-negre (conservadors y ratólics) sinó que, contra lo que s'esperava, reuneixen majoria ete agrupaments esquerristes. Aquests tindran 202 vots (la majoria absoluta del Retchstag requereix un mínim de 199 vols) contra 180 de catòlics y conservadors wimats. lli ha, però, un punt fosc: y es l'aditul d'un dels ngrupa menis de l'esquerra, dels nacaonals-llibcrais, que, en realitat, formen un partit de centre, un partit moderat, y tenen una gran por a les doctrines socialistes. Abans do la caiguda dcJ príncep do BOlow, estaven units amb els conservadors dintre del bloc governamental que apoiava a l'ex canceller. Pera certes ex as ions de prova, els nacionais-lliberals no inspiren "preu conSansa a les altres fraccions de l'esquerra dd RmJislag. A. R y V. ECOS J^O INTERESSARÀ gaire aquesta nova, A' |«ró's té do llonsar al reduit públic que se'n preoupa de les ecoses periodístiques y literàries. Ja procurarem colorejarla amb un bamfs polftic, pera que'I rotllo dels curiosos s'aixampli. Els senyors Milà y Camps y Fabra, se diu que han separat els seus capitals pera la continuació de l'empresa periodística que porten entre mans. El senyor Fabra no hi creu amb el triomf do «La Tribuna» a Madrid El senyor Milà y Qimps sí que hi creu, amb aquella fe que ha posat on el passeig de Gracia una montanya de pedra, més incommo^ible que Monísorrat. La voluntat del senyor Milà ha arribat a terme y el primer de fehrer, «La Tribuna» proclamarà per la Porta del Sol, d'audacia dc l'almogàver. Confessem que'I senyor Cànovas Cervantcs, ta tingut aceri en la tria dels redactors. L'Enric de Mesa, en Zainacois, l'Amadeu Vives, en Cambn, es gont de victorià. Però "' en les llistes dols redactors, ni en les «els colaboradors, hi hem trobat cap nom caV/ti Í8norem que en Pompeius Gener, jwlnà Gual y en Santiago Vinardell, qu» en «i «La Tribuna» barcelonina, enviaran els seus articles a «La Tribuna» madri^">a. peró això res suposa que les Hues traccions marxin pnralelament Lo substan'al es que ni dels nostres liltrats, ni dels postres poetes, ni dels nostres periodistes, 8 "an en recordat els senyors proprietaris de «La Tribuna», senyors catalans y fins ca'aianisles, si es que l'esser regionalista imPhca catalanisme. Aquesta exclosió, entranya inferioritat en J'ls cserp ors ^MkHf Síguins permesa, una ■ -u, una ràpida comparació, per o lioses que ■cs cumpiuae.ous resulta. Entre en Dfez Ca- nedo y en Josep Carner, ningú hi dubtarà; ni entre en Juli Gamba, humorista y el nostre Francesc Pujols, ni entre l'Ors y ^n Bueno o cn Bonavenle o on Castro o en Mesa, o qualsevol cronista o glosador madrileny, sigui cl que sigui, ni entre l'Alomar o en Zamacois o en Maeztu. Per qué, doncs, no han tingut pera'ls nostres escriptors cap cortesia? A qué ve aquest menyspreu violent, fins dervergonyit, per part d'uns homes que no han trobat més que lloanses en los plomes catalanes? Ni aquells que com el senyor Santos Oliver, han obtingut beligerancia madrilenya, tenen un lloc a «La Tribuna», de Madrid. Si en Maragall visqués, estem segurs que ni den Mara^ül s'haurien enrecordat TBot això tan sols pot e&ser atribuït a un deliberat propòsit d'exclosió de lot lo que sigui català. Se vol significar que »La Tribuna» no té res de cosa catalana que intenta la conquesta de Madrid, quo es un periòdic més, pera d'allà, sense arrels amb tot lo que tantes vegades ha let tremolar d'ira als ministeris, als cafès do la Porta del tol, al Saló dc Conferencies y a Ics penyes poIftic-literaries. Sembla com si se digués: «Fíxinse, no tinc accent català». Res, una extensió de les pobres senyores que parlen on castellà de terra de Sant Gcrvasi .Una cosa així, com la primera sortida de Catalunya del senyor Garriga y Coll, monlal en un Clavilony, fet do paper de diari. — O — AVUÍ, EN EL Saló Parés, la senyoreta Elvira Malagarrijfi, innugura una exposició de quadros y notes de color. L'exposició estarà oberta fins el dia 2 del pròxim febrer. Són impressions recullides en un llarg [xlogrinalge artístic a lra\ers de Fransa, Itàlia y Espanya, y que acusen una fina espiritualitat El tock-ont dels cotxers Ei. Domà diiumcaigo, a les quatre do la larlc, l'Agrupació Socialista Barcelonesa celebrarà assamblea extraordinària en el local del carrer d'Amargós, 22, primer, I « bandera catalana L'Associació Catalana de Beneficència na adressat aqueix comunicat a l'Ajuntament de Molins 'de Rei: «Senyors: Aquesta entitat de beneficència té'l gust de felicitar an aquest Ajuntament y amb ell tot el poble dc Moüos de Rei, peí memorable acte d'issar la bandera catalana en sa casa comunal. Que per sempre més hi onegi com a ^jgne catalanesc y com espill íde la dignitat, de la justicia y de la moralitat amb que sempre han segellat sos actes tots, les corporacions genuinament pofadars de Catalunya. Així interpre'a ai tai acte aqueixa Associa ciò y pol Cònsdl Directiu té la gratísaima satisfacció dc comunicàrvosho. — El secretari, F. Pineda y Verdaguer.» Ela catalanistes de Terrassa El Grupu Catalanista de Terrassa constituit fa poc, oeJebrarà demà, a les quatre de la tarde, la festa inaugural, que serà presidiil:i pel president de l'Unió Catalanista doclo' D. Martí y JuSà. Probablement hi parlaran adomés els senyors Folguera y Duran y San salvador. L'actc tindrà lloc a l'AgrupWúó Regionalista d'aquella ciu at. Reunió El Centre Català Republicà Federalista de Barcelona convoca a tots els seus socis B la reunió g?neral extraordinària que's celebrarà avui, a les deu de la vetlla, en Son local social, AU de Sant Ptre, 2 Donada 1 "importància de la reunió la Junta Direcliva pr-^i la més puntual assistència. Oang Nova,, El Consell Dvectiu dd Centre Repub icà Català cSang Nova» ha «piedal constituir aquesta forma : President, Llufa Padró; vispresident, Pere Balanyà; secretari, Josep Vinyas; viseocretari, Llorfns AngriJl; tresorer, Segimon Torrens; comptador, Joan Ourarf ; bibliotecari, Emiï Planas; vocals. Benjamí Vallés. Rere Esplugas, Manud Casanovas, Joan Feria. Centre Nacionalista Republicà de Sant Gervasl La Junta Directiva del Centre ha quedat constiluida de Ja següent forma: President, don Pau Parera; vispresiíteml, don Joan Damís; secretari, don Ramon Armengou; vissecretari, don Joan Borrís; caixer, don Josep Argtaga ; comptador, don Jaume Illa; bibliotecari, don Sants Padrooea; vocal primer, don Adjeíon Sau mel 1; vocal segon, don Jaume Mas. Vetllada nacionalista Demà KÜniti'mgri a les quatre dc la larde, se celebrarà la festa patriòtica orguiisada per la Secció de Propaganda dc l'Assodaoió Nadonínlisla Ca alana en son Lloc sodaJ, Cassadors, 4, principal. Ademés 'de fa part literària y musi.al parlaran els joves propaga ndis les M. Currio y Comas y Julià Pujol y s'acabarà l'actc. amb una audició de sardanes. Aquesta Secció do Propaganda convida a tots els calaLuiistos an aquesta festa de germanor. A rmonfes radicals D'un diari d'anit, amb eé tltul «La desbandada radva!»: «La. mani'i sia intpiie'ud de signiíicados etementos del porliJo radical, que en conversacioncs particidares y en los círculos del partido no ocuhan su disgusto contra el pro ceder de los jefcs, està pronla a converlirse en una actitud de franca rebo! dia y abierta hostilidad. Hoy nos enlcramoe que don Martín Herrero, ex concejal del Ayuntamicnlo que dimiliò su cargo por no estar conforme oon la línea de conducta de la mayoría, ha presentado ò està à punto de presentar una demanda de deshaucio contra la Casa del PUcblo. El seflor Herrero es propielario de parte de los terrenos ocupades actualmente poc la casa solar ii ga de los radkaies y no qui©re, según frase que se le alribuyo, que su propiedad se convierte en «garage» do loe automÓNTles del partido También se nos comunica _ i Sobre la Banda o Orquestra Municipal ■ í Rectificant per darrera vegada Hem vist amb fonda sorpresa y ver sentiment que'I nostre article «Grans mercès», publical per aquest periòdic y per «La Publicidad», ha excitat d'una manera Incomprensiblel a irritabilitat de l'amic Pallissa. 'De tol manera l'ha posat nerviós,, que fent omissió de tols els arguments que en termes ben mesurats y cortesos li exposàvem, y atribuintnos intents de malvelensa que mai hem manifestat, embestdx contra'l nostre pobre orticle, ens dedica algunes frases, certament tan dures com injustificades, y dona por finida tota discusió, no sens abans sentir tres conclusions perfectament discutibles perquè no són més que la repetició, en forma rondensada, do lo que ha vingut dient fins ara en defensa del seu projecte. Es llàstima que l'anüc Pallissa s'ho hagi pres d'aquesta manera, perquè en el seu articlet a'hi pot veure, més que Pactitut d'una persona ofesa (no hem pogut trobar en el nostre article res d 'ofensiu, que si hi fos, ho penaríem tol seguit per retirat), l'actitut de un home a qui monquen els arguments pera ddensar la seva causa en el camp de la discusió serena. Permétins l'amic Piahissa que li fem observar que la nostra intervenció en l'assumpte do la Banda o Orquestra Munidpal se justifica plenament: primer, per la pmissió que de te Orquestra Simfònica va fer, omissió que dl mateix va reconèixer injusta a l'esmenaria; segon, per les frases laudatòries que 'na dedicà en la seva esmena, y tercer perquè les qüestions que afecten al nostre Ajuntament, afecten a Barcdona, y com que tols ne som do ciutadans de Barcelona, no sols tenim d dret, sinó el dever dlntervenirhi en aquestes qüestions. Si d mestre ftdrissa, pera complir amb les condicions d'una pensió que b donà l'Ajuntament pern estudiar el seu art a 1 extranger, preferí presentar, en lloc d'una partitura (que no li hauiiem pas discutit), una Memoria-projecte ben discutible, no es pas nostra fa culpa. Tampoc es nostra la culpa si, portat per una nerviositat inexplicable, ba vist en Pabissa en cl nostre article coses que no hi són. Ni el nostre article fou dedicat especialment a l'ala hansa d'una orquestra nostra, ni hem dit mai encara que preterissim l'existencia d'una banda a l'orquestra munidpal, ni ham portat la qüestió a dlsaitir personalismes ni a comparar y r giti jar mèrits. L 'interpreta d6 que n Pabissa ha donat a les nostres ratlles es veritablement desoriontedara. Molt mal escrites estaven, bo reconeixem humilment, peró no fins a l'extrem de 'que quan volguéssim dir «blanc» ens sortís «■negre» y viceversa. Còm es possible que en Pu hissa hagi vist que en nostre article reefamavem pera l'orquestra que dirigim, y de una manera mdt indelicada, un exclusiu dret d 'existència y l 'acaparament de la música a Barcelona? Lo que nosaltres dèiem, y ho pwüm, cs que a Barcelona no hi to vida pera dues grans orquestres, y nfcpem que així ho reconeix el mateix Pabiast cal reclamar pera l'Orquestra Munidpal tota la activitat musical de nostra ciutat» Això dèiem, y la nostra estupefacció ha estat immensa ni veure que en Pabissa ho interpretava al revés. Preguem, doncs, a l 'amic Pabissa que rellegeixi «serenament» el nostre article y veurà com tenim raó. Al efectuar en Pabissa la seva retirada amb aquests aires tràgics que tant ens dolen, pew Ïüé ne'ls hi htm sapigut trobar explicació^ iu quo deixa al bon judid dels senyors iv^idors, que es a qui correspon, el resoldre lo, que creguin més cenveuienl a l'art y a la cultura boredonina. Aquesta cs també l'expressió de nostre mentir: que's íassi lo méa convenient a la causa de l'art y dc la cultura de nostra ciutatt Y defensant Iwt y la cultura hem manifestat la nostre opinió, diamelraU ment oposada al proiecle den Po hissa, y així. ho hem sostingut y ho sostindrem ILealinciu, fermament convensuts de que'I projecte deu Pabissa es altament perjudidal a l'art y a la cultura, per les causes exposades cn nostra article «Grans mercès». Y la nesira argumen·· tadò (quo en Pallissa no lui pogut destruir) anava sols encaminada a discutir el projecla d«n Pabissa; en res ha afectat la seva personalitat. Tan de bó que cn Pallissa s'haguèa mantingut fins al Ií dintre la iiiatd>a cor re o dòl Sens dubte ne hauria escrit certes expressions quc'ns dedica cn el seu darrer uv licle, per cert ben distintes dc les que'ns dodicé conversant amb en Farfarello. y que deixarem sense contestar, perquè les creiom \ producte d'areflexió y npa.ssioii;imcnt. Si no fos pel compromís que amb el públic tenim contret desde nostre dirrer arlide, de parlar de l'orginisme «Banda» y dels instruments que'I composen, tan despectivament tractats per cIL donaríem per acabada Ja qüestió, després de lo dit per en Pallissa y de lo quiH i acabem de contestar. Però nti xó soria mancar al nostre compromís y IIQ volem pas ferbo; odeinés, ens exposaríem 4 ouo l'opinió, desorientada per les afirmacions den Pabissa, compartís la seva manera d4 veure respecte d'aquell organisme y d'algun^ dds seus components, als que aplica a loi| y a dret l'infamant calificatiu u'ainnoblesjy El compositor, al realisar les seves COIM oepcions musicals, utilLsa els instruments da una manera molt semblant a lo que ta d pim tor amb els colors pera les seves concepció na pijttòriques. En decte, els diversos instnM ments de que'I compositor disposa, amb 14 llur varietat de timbres y ceracteristiquics sq« noritels, són petu ell lo que ja s'ha convioa gut en nomenar «paleta orquestral», y d'clll se val pera obtindré tots aquells electes (tt sonoritat que peta cl sentit auditiu equiva Ien als efecte» produïts pels colors sohiol sentit visuaL Gran a conseqüència d'això, al consideri fa ^ima immensa de colors de que disp<>* d pintor, a ningú se Li ocorriré dividfrlg en dues categories, posant a l'una banda ell colora que li semblin nobles y arreconant | l'altra els que li plagui considerar innobl«H| Per qué ds uns nobles y ds altres innoble* si tots ells són igualment aptes a traduir