Barcelona . Una pesseta al m Espya. . 4I50 pessetes al tMrc Extranger. fl'OO It íl Pagant fer Dipulacions catebnes. Un dels pumts essOiicials pera nosaltres es el do la coii,s',ilució democràtka de la Mancomtiinitat. Eo cl projecte del govam no hi ha Ini casa, y'ls regionalistes, segons sembla, pretenen e;teh'ir, pcaa aquest efecie una distiinció cnlro l'Asamblea coiistituicnÈ y l'AssaiiiHi1» canstilukla de fci MancomuTiaat. E's ícdorab naeianalistes, al conlrari, volem quo tant l'AssamNea consütukfÉ com ki cons'ituida siguin pjenament democnHitjnes em la seva formació y en el seu fimckctament. Si prerfomínés el criteri contrari, e's ncslrcs dipulaís s'opoparien intranzigimtinaiül a l'aproroció dol projecte. Ja ho sr.J>iai, domes, els iegionalistes. No intentin pas urna avemtura oniloga a la dol vol oorroratiu. Si trl rosn intenícsEin, c'ls solien els responsablrs rkj dany gravíssim que s'inferim a l'idea de la Mancomunitat, puig el nostre partit s'hi declararia hostil. la gran majoria del poble català es lliberal, fins direm ropublicaiia, y no podria ra tolerar que les (Lrales ealnlams in'.ïaïfcfv;:!) un sistema fraiululcnl, imsginat amb ei propòsit de dominar y manar en d futur orgmisme No: han d'esser els membres de Ics Diputacions, elcgl4s per sufragi universal pur y simple, els qui regeixin la Mancomunitat, si es que aquesta s'arriba a establir. Diem te* adxó suposant que 'us entandran prou b6 els qui ho han d'entenuro, puig DO voldrfeni \xtxrervs obl^als a partir jnés clar. Sobem lo que entre bastidors hi ha d'aquesía qüestió, y, si oonv6, ho Barem públic. , En Ics tasques de la comissió paa"lamcmlaria poden succeir dugués coses : que siguin acceptades aquelles millores importants al projecte que'l tariem equivalent al de les Diputacions, o que bs tols esmenes siguin rcbuljr.rles percial o totoímenl En el primor cos, els noBfr.os dipaiíats apoioran el projecte, tol doclairamt ben altamcní que'l consideren com a una rcírma purameml. adminis troti va y que nio resol ni molt menys la qüestió nacional s a catalana, la qual queda on peu en aa iii*egrital. En el segóm cas. ds nostres diirjlalB pebutjarín en bloc el projecte, oposamthi un eemtiaprojecte complerl y orgànic, ont eslarón oentingudes en sa p^enitut les irdvtndienciooB de Wi naciooalüal calnlanà. Aquesta serf, si no anem equivocats, l'aclitut d'Js ücdenils nacionalisles davant dd projecte. EL P03LE CATALÀ la troba encertada y djgna, y s'atreveix a recomanar uln mostres rejjrescavtonís parlanicttt'aris fci Pcrmcea y l 'energia que d'ells espera la Catalunya HdboraL ECOS SE VEL1 que un mal vent— aquest vent quc'ls que £an articles ne diuen dc Fronda—bufa per liarceloivi. Vent dc baralla, que avui per avui, es incruenta, però que estó oonvortint a la nostra dolsi Barcelona cn una mena de dre ont tothom va n dateündes. Ahir aquestes tingueren lloc al teatre de Novetats, (.-.sent ois combatents un xislós periodista y un elegant industrial. Qué té d'extiany, dunes, (pie «La Vanguardia>), ressenyant l'agressió den Gaanb'ís an cn ftlaríai parlis dd dregor de la lucha»? cFrégón hi va haver y lluita y un xic mís que no tingui de sortir la guarda dvil. Quan desats dc Ics bofctnd.'s. la policia s'emportava a fa delegació al nostre company com a Bgre-ior, aquest se negj a seguir si no hi portaven també an on M-u-iaL La policia, comprengué que tenta raó y que era precisa la oompafccencfa de tols, pera aclarir la qüestió. Peró el públic noctímbul se va quedar comenti nl ho: —Doncs per mi uo hi tenfa d'anar a ia Dcle^Mvió. — Y vostè qué sab. —Més quo vostè. — Qué no veu que la que diu es una bestkwi? —Com lo de vostè una ruqueria. I-«8 paraules s'enreden. Se sent ona inNrta. Dosprfc una boéetada, y una altra y Una altni. Intervé novament la policia que •'imposa als oombotenl». ' Aquests cerqurn ks terrasses dd Petit IV 'D*0 y dd Veraallcs, oom a llocs neutrals. La «rvc» ntempera les exalti cions, peró oom lu© encara bi ha algun rotHo— un d'aqudls ,TJ^'Ds mis tortes oa, que comenten unes ex'•^yes; coses— un jove que va amb tres o qmr tra companys, s'atura y pregunta a un del rotlio: —Qué ha prisat alguna oosaf —No soc criat de vostè pera entietenSnne em contar'i coses. —Sab que la do vostè es urna resposta de ximple? —El ximplo sou vw, beneSí. Boíeteda. Y una altra. Y una altra. Torna fi acudir la policia, peró aquesta vegada fa cridòria resultà tan forta, que veritabíemen· tenia raó «La Vanguardia», semblava'l ctragor de la lucha». Una parella de policia montada arriba galopant Sortosament cauen damunt d'uns agemls de fa secreta que'ls deturem: «Hombres, no 8al ta ban rais que uslrdes, em Cfite líot. Ac'arides tes coses, tothom rigué una mica. ponó se veu que aqudfa matinada era'l 00iDensnntcnt de nous dfes turbulents, a lo slXVI, quan una mirada era un desafio, y una frase ei pròleg d una tragadia. — O — CORRE'L RUMOR de que han estat denunc&tts... PoGcm aquí uns punts sospmsius y preguntem com si's tractés d'una enden-iiídla. A qué no ho endevinaran mai, per rooít que nimün, k) que diuen que ha estat demunciat? No hi caueanse e!Ls d contracte no's pol olorgar. La situació està d·aqudxa ma:*' ra Nwgonyosa desde bastants mesos. El mes Afars darrer la Comissió de Fomcoi va aprovar fa minuta dd Notari senyor Fonlanalni però va fer cas omís de que ja tao «ti^iai ds plànols. A darrers d'Abril la Comissió do Aúmmplo prengué l'acord de> 'daixar l'cocpadicol damunt fa taula, prèvia demanda cn nquest sentit dels senyors Lhihí Ri.s.sedi Jr Radz Momlcs, que díjsiíjawm est/u'-üu- Ica cslirnihcions dd contracte. Advortida fa desaporidó cfels plànob. Uqiieto no surten dd cou aont *rka, d nom comercial, la oes^ó pa* exptatació de rauesa iaeni, el dret d ;sutor, 1 "experiència úid'jstrial són aspectes distints dUqucsla proprictat uioorpórea ummuincnt reconeguda y d "un valor incomjonable em les societils modernes. Y nqut.ts divorsos n^ectes de la propriotat induatr'-U y intolectual adquireixin lots els dics un major ralleu j es indispensable que's tingi: 1 «1 compte en fa Uogisladó. Sens dubte 1 manca d'una tradiííó industrial cn d pol B (fuo ha cxerdl la hegemonia política des ie .ximcnsos dc l'edat modoina, hB influil em nt staes Uds que no donen I extensió inones; i(ta a la propriotat indus'iial, menlres hi q - da ben reconeguda la proprietat intetect;! I. en quutt ae refereix a inv-iits, marca do . 1Irica, dibuixos, etc . no cstfi encara dcfiïn !a la dd nom oomercjal, reconeguda y sanciomda en ies Ue^tladons extiangere». Més 1 - Scicní es encara en lo que's refereix ; I valor dd crèdit y di en tela dd còrners dc 1lüste. Y no obstant os mdiscutibte que lot B > té un valor que cn alguns cassoa pot co: tituir d més important dc l'actiu oo fa c n comcrciaL Així esdevé ,pcr exemple, en ;iquostes bot%ucs o magatzems, que abund 11 en totes les dutats, qual renom es produí la d'una o diverses generadons d'honrab comerciants y de la permanenda de l'cslablimtal cm un mateix local Es, domes, innngd>le qtic tols aquests E10ters tenen un valor positiu y la experien a ho comprova sovant tna do ks caractert. .ir ques de nostra oon&Jíudò econòmica y so< ial es deguda sens dubte an aquest petit comers, or-gen de nostra ments» r alia, primer cs^nó pera alearse de dependent a una superior posició, y que tint inCudx co l'ainhien de dutat trcbaHodora y de moc rfi li ca cn que viu Barcelona. Desde Is temps més llunyans ,pcr tradl iò y costum, Ítem donat aquí valor y fet <;!>jocte de tranzacció al crèdit y al kxal de k botiga. Eb contractes de traspàs té aquesta si^uíioació y mai s hi oposaren ek proprietaris dds immobUa, ans al contrari, lic afavoriren, en son propi interès perquè a laumenter d crèdit 1í^ritai!, no venen contiingudics en dit proi-ocle, que no proclum:i cap autoono nda d ordre pul í tic y sí tant soJ.s unes bascs d'aiytnisació administrativa, a bn.so principalmcmt 'to porsiítcs dd^gacions do serveis quo pugui leirli l'Esfeit. Segón. SalvBració parl i mentiria no deurà minvar ni lormisla. al teatre dd Bosc, uo al Tívoli com s'havia di*. amteriorimnt. Parlaran efa senyors Companvs, Miró Zuluota y Alvarez. Després anirà a Reus. Ei pro^ama dc la visita den MdquiadíS Alvaroz, a Reus, es d següent: ' Arribi ni amb d trei ràpil a dos quarts d'onze dd mati, procedent do Bor cd ona, acompanyat de varis amics madrilenys y borodanins. S'hostatjarà a casa don An'oni EsliviH, prcsideml do fa Diputació proVin L Visita y rooopció d CIrool Republicà. Vista a l 'Ajuntament Esmorsir al mas ,t·-e. Viklla Visita al Institut frendógíc Parc Mata y a 1 Estadd Endògica. Gran dinar de honor. A l ÏI drti de fa nit, mi li 0.2 teatre del ' I yissan\blea dels progresisies En COTnpíimCní defa acords preses cn fa reunió oolebreda'l 28 d l finit maig per fa Junta Munx-ptal dd partit progrés isti amb assiAenda gut en ds manafestas «fen Ruiz ZorriHa y l'adaptidó dds principis sociils y estudi " d'aquest prebiema, sanyalats ©o la ca-.·ta despodida d'aqudl gran rc\dudonori publ renda ai 1895 al retàiuxse de la política pera venir a morir a Bf.ispQcte a l'acond pd qun! nsumfa la Junta MnnicijMl ta eiirecció dd partit esn fa província, es sotmetrà a rA'suinbiea fa convenieaicia do la seva ampliació ou d sentit de crear un organisme que, si be amb caràcter transitori üns a la reunió d'uoa Assomblea nr.donial, exiengui la seva acció rcorganisaeVoru al resie d'Espanya. €rror lanjenfable En d títul amb que encapsafavem en d número d'aliir les conclusions do fa ponència pera fallar lo de fa reversió dds Uam'"ies, no hi sortí per una errada d'impremta, ■A nom dd notíre prestigiós amic Conrad Roure, al que doman-im perdoni llnvduntai-ia oonisió. que depl'»rom y corrclgim amb aquesta nota. ■61 dissidenfs valenciana La diisidcnda dds radicab valencians dura, y per lo que's veu sarà djficii'iv* Ahir enviaren a «El Intramsigenle» d següent Idcgrama que demostra que no hi vden res amb en Lcrro'ix aqudb republicans. «Vulenrà, 8, 14. «Ei Intranei^entes. BaroelonaL Reunida aoodie la Jimla muniripol dd inrtido radiod, a cordó |»or unanimidad no Ifamar a Lerroux, oguartlaiiido primero la llegada de Corral para adoptar el lunca ruerdos de'inUivos, sobre la actuadún política que debe seguirse de^pués de lo ocurrido con d diputado Azaati. — Ambroej* €1 senyor Ossofio y Çallardo Se troba a Barcdona 1 ex -governador civil dc Barcdo:>a de poc grata memorúi senyor Ossorio Gallardo. Abans d'anit donà una conferencia a l' Acadèmia de Jurisprudoada y IJr·gisJaeió y anit assistí a un te organisoi per fa JvtÚdaA Conservadora. ■ — ^ ♦ — jblia» a superiorita' ilnt per causa d'obras d UfiMlat n Aquest dt-tanm s enkdiutó a la amb d corresponenl projecte de Ucü que festó redictam y serà enlregit pcrsonalmcn pd president de fa Cambra, don Lhas Scdc ol Govern . ElloïsïÏBls Fornir; Efc aties ptibücs que amb rnoCu de l'E' posrió y Gwyéi ue Forner ta han de cr tcbnuse al P.dau do Belles Arts de aques' ciutat d-' 9 al 14 de l'actual seguiran aqi>. orde: Avui, a les tres do la tarde. slnímgimr l'KxpoMció y sepuidronent se celebrarà la se ■^A d'obertura ad Congrés. Düluns. a les deu nes necessitades entre ks quab els r, partírem tobeguit — ■ * r 11 1* llmiar lli stomuri Enírc'Ls objectes que r 'rauen més l'ater dó dd públic a te EX|K>. i ió d'E&ludb IJn nars or^nüsadn per la Sodetal Astronòmlcr de Barcelona, Hgura I h-rmòs reUm Ihmai remitit per l'Oboervatoii Real de Bèlgica, con fecdonat per EmiT Giri-« Shtyvnert. Aques: reputat astrònom concebí lida de construir un globo llunnr a fa esc-aa d>mn mílionést ma (3 m 48. de did mel ra) sobro 1 quin ds aoddentB dd sd, cralcr>, montanyes, elz^ sa represemtariem en relleu. Va coménsà aquést trdxia 4a uns qualor/c anys y devia constar de 24 ptenxes que reunides, formarien l'hev misfcri visible i:isncions. seguint d camí ascendent dd seu (teicnroitllo econòmic. ï ai presos ds punts extrems remarquem enormes düeixiniies enlrel conoepie a Uitub, expropnarió lorsosa y altres liniitacious per raó d'utilitat púJilkiL oom seran les dierancies que aejxu in fa proprietat iwMrpòrea d avui de fa gii-ubé desoonf-gutta cn lantguitat? El yran progrés industrial dd possut si^kf fa trenskcmació oompii4a dd traa>port, la creixemse del crèdit inlluit per fa iWca 7 do fa obra, ds orgmisadors feren un doti,: gut estudi, posanlla a una gran cambra f . • ca amb un angle dilumüiadJ Inrteral q- j produís l'donte de llum y ombra, cara i* rístic de nostre satélit. L'efecte que U ta voi ritabteroent "lidllssim. ^" toit va sorpondra- al ilustre astrosoni y arflsta poc abons d acabar tant Uar^i y cos-, tesa tasca. LA Tjwnesa dvquesta famosa ohn e nostra Exposició «tona lloa de fa Vi q faciencia exiíangxa cono. i ui a<|Bes%t mBcifctíBdó de cultura or^i,,. -ttfa per Sorietal de Ifartelona amb I 1 . a.wxió c*»