PRISMA S? Montserrat SMonfanya orgullosa, que ocultas fas crestas tye nubols ab capa y esca/as lo cel, ^Monlanya sagrada, permet que'i saludi: '-Permet que't celebri ma tímida peu. ^ermetme que canti tas glorias, montanya, '-Permetme que ensalssi ton mèrit, oh mont, Permet que't rindeixi sinceras parias, Deoant ta grandesa que humilli mon front. ^Permet que jo canti pasmat, las meroellas Siïb que ab abundància ton Deu te ha dotat, Permet que à sa oista postrat à tas plantas, S^/on anima puga son nom adorar. i Cantar jo tas gloriasl [cantar tas meroellasl [Çlhl noi no es possible; son ellas molt grants, 9$3 lira petita, molt pocas sas cordas, Ba empresa es empresa tan sols de gegants. Renuncio à cantarte, tant sols jo t'admiro, B'assombro y respecte me embargan la oeu, ser no pot d'altre, que feute per trono ^ont regne sa mare, qui regna en lo Cel. Cantarà ta forma que es sensse germana, Cantarà ta alssada que espanta lo cor. Cantarà tos arbres, cantarà las plantas Que a mils hi sembrarà la ma del óenyor. Cantarà ta oista, cantarà tas aiguas Cantarà tal oolta jo be tot aixo 9VO aquella oerge que t'dona sas gracias. Que empara los horfans, eixuga los plors. Que reb carinyosa la dolssa plegaria Quel'hi fa lo pobre, li eleoa /' malalt... Gs cosa impossible, mes grant que mas forssas. SÏÏa oeu es molt baixa, l'asumpto molt alt. t T. CREUS