F K 1 S M A 7 * ^ S'ha vingut dient massa Jiamón Uasas i L>arbo ^.ff^ portaven! impressionisme (^5 gener 1Ó66 - 29 febrer 1932J írancts a casa nostra. Ve a ésser això, però,ben bé no ho Nés. Creiem que ells obriren el camí per a fer O ja per l'ascendència vilanovina**) comprendre l'impressionisme, l'impressionisme del prestigiós artista, sinó per la exaltat de Claude Monet i de Pissarro. Carles transcendència que representa a Capdevila ( La Publicitat», 2 de març 1 932), Catalunya el nom de Ramon Casas, pintor, toca molt bé aquest punt quan diu: «Ha estat PRISMA no pot negligir d'associar-se al con- un tòpic que tots l'hem repetit per un feno- dol per la seva mort. men de mimetisme crític atribuir a Casas i La mort de Ramon Casas ens ha renovat Rusinol la introducció de l'impressionisme a l'estimació profunda pel seu art i ens ha evo- Catalunya. Avui ja es pot precisar amb més cat una pila de records. Casas representava rigor l'aportació dels dos artistes al moviment un dels puntals més sòlids en el moviment ar- pictòric català. Casas i Rossinyol introduiren tístic català. la fórmula grisa derivada de la pintura rea- Associat el seu nom amb el d'En Santiago lista de Manet. Pròpiament, doncs, el que in- Rusinol, cal agrair la benefactora sotragada troduïren fou un preimpressionisme, escola que, mercès a aquesta parella d'artistes va equivalent al naturalisme literari». Exacte: experimentar el medi artístic de casa nostra Casas anà de Carolus Duran a l'impressionis- ara fa més de quatre dècades, fent decidir de me més airejat, passant detingudament per bona hora l'evolució de l'art modern en una l'Edouard Manet, el Manet de la pintura es- època de glacial i còmoda producció. panyola del XVII i XVIII. Representa els temps de ÏW & Tloma Ramon Casas, gran artista i gran senyor, (Casas i Miquel Utrillo), la revista més euro- ha produït moltíssim. La seva galeria icono- peïtzant — 1 899- J 904 —, els temps dels Qpa- gràfica és vastí?sima: uns vuit-cents retrats tre Gats, V escola, d'on sortiren els Mir, els al carbó, dos-cents dels quals els donà al Mu- Picasso, els Nonell, els Manolo... seu de Barcelona. Un Jacques-Emile Blanche, Des de fa 42 anys. Casas i Rusinol, amb podent-s'hi comparar, al seu costat es queda l'escultor Clarassó, en rccordança de la jove- curt. En molts museus hi té pintures i també nívola amistat a París, celebraven una expo- en moltes col·leccions privades, especialment sició anyal a la Sala Parés. Els dos pintors als Estats Units. hauran deixat la seva col·laboració al mateix La pintura de l'autor dels ball de tarda, temps. Fa, doncs, 42 anys que la pintura dels Moulin de la Galette, dels Faldelli rosa, francesa, la pintura gris-perla parisenca, venia serà sempre estimable perquè no s'hi barregen a trencar l'ensopiment d'ací — no sense fello- mai elements extra-pictòrics. És el que po- nes protestes — i a netejar les paletes dels be- dríem dir-ne pintura-pintura amb tota l'exten- tums i terres sòrdides. A ells es deu i a ningú síó de la paraula o, si voleu, emprant la frase més l'oportunitat mai prou agraïda de venir a ara tan en boga, pintura cent per cent. casa nostra a obrir les finestres dels tallers, , m- /- l ■ j i j • . „ ... ( ) La tamilia Carbó, de la mare de l artista, fent-hi entrar la llum i l aire. era vílanovina.