dividida, pel CMS, en estrofes, i'escriptur pot treballar-hi aiiil> l« mateixa confiança que un músic damunt del pentagrama. Una llarga tirada d'hencasil'labs blancs, pot traduïr, com cap més lorma tradicional, la puresa i la bellesa marinòria d'un írís interminable i sobrecarregat de to tu mena de figures. Tol és qüestió de dramatisme i d'hannunfa. I/Arus, en 'Solitud', lliure de la traba monòtona i muliladora de la rima, i del salt rítmic i canviable de la mètrica, tancat dintre la presó poètica reixada omb onze ferros de l'hendecasil lab blanc, guanya cn pompa sonora i en vol retòric. I l'argument poètic es vertebra molt més naturalment que en els altres poemes, i, per tant, inicia una intenció dramàtica que en certs moments, qu.m s'acorden exactament la ídea i la im itge, dóna encrls d'un classicisme tan reeïxit com aquest, p.T exemple: "Tot aixecant enlaire — les mans, com llames que abastar volguessin — el c.-l llunyà que el vostre planv no oïa'. I després: 'Immòbils — i muts. us inclinèu com cariàlides — sota cl pes del dolor, esmaperduda — la mirada, les testes en desordre— els braças erts. COM llances mig partides — damunt la taula, sota cl llum que crema — i els ulls eixuts dc tant plorar'. I encara: 'Sense dir paraula — t'has aixecat; te'n vas cap a la porta — i poc a poc, com si et requés la tanqués — com cada jorn'. Això es bell; d'una bellesa que no admet recerques, ni preferències, ni modes literàries; d'una bellesa clàssica. |o em permetria demanar a l'Arus, ambtot el meu afecte, que assajés d'escriure tot un volúm de poemes — vint-i'einc o trenta, per exemple — en hendecasd'labs blancs, sobre temes variats, però ben subgectivats, seguint cl tò clàssic-etern dels versos esmentats. L'Arus té una raó poètica tan serena, tan discreta, tan ben controlada í tan lliure de preocupacions psicològiques, que és un dels nostres autors mes indicats, cm sembla, per fer aquesta provatura, i sortir-se'n perfectament. Podria moure la seva facultat poetit/adora dintre l'ambient casolà que li és tan car, i àdhuc, per accentuar-ne cl classicisme modern, podria titular l'obra, per exemple: "Les domèstiques", o be 'Poemes familiars", o bé "Les quotidianes". Ks una simple suggestió dc literat a literat, d'home a home, d'amic a amic... A. ESCLASANS IC H V A X V A Só desolat d'una recança; per qui? Tinc n l'amor en oblídança i fóu de dol mon temps d'ahir, lleure no puc, doncs, enyorança, si tot amor reposa en nu i visc un temps de temperança. No se perquè, més la bonança jaquí. Tota la llum de l'esperança s'ha anat fonent dintre de mi, i ara sóc tot desesperança. Per qui tindré, doncs, la recança; per qui? loaquim FOLGUKRA