50 LA VEU DEL CENTRE CATALÀ. inconeg-ut pera ells, y fins sens volerho representavan ja lo paper que 'Is ha tocat representar sempre, lo de «g-ossos del hortolà». gPerqué, donchs, se preguntarií, havían soiicitat los primers llochs un nou moviment que no podían dirigir perquè no '1 coneixían? No podem penetrar en 1' interior de llurs conciencias, pero nos sembla llegirhi que hofeyan impulsats per un móvil que es bastant comú en los catalans d' avuy. Ells s' havian a|reglat de tal manera, que com à grupo disposavan de tot lo relatiu al moviment litérari, que tenian poch menos que acaparat. Ells eran los que feyan y desfeyan en los Jochs Florals y demés certàmens; ells davan patents de ingeni als que be 'Is semblava, pero sempre à condició de que reconeguessin llur supremacia. Ees los importava que tal conducta hagués imprès lo sagell de la decadència fins à las mateixas manifestacions literarias; res que lo públich tot conegués llur joch, que 's reduhía à premiar uns avuy als que demà devían per torn premiarlos à n' ells; res que cap de las sevas produccions arri vés à alcansar popularitat, en lo bon sentit d' aquesta paraula. Ells s' enganyavan reciprocament y vivian contents. Al un, l' havian proclamat primer poeta lírich, al altre novelista incomparable, al altre épich sens rival, y assentats al voltant d' una taula de cafè, se feyan la ilusió de formar una reunió de notables. Al donar lo catalanisme lo pas endavant que suposava sa entrada en lo terreno polítich social, van veure lo seu castell de cartas amenassat, y no van poder transigir ab la idea de llur caiguda. Avans que deixar prosperar la nova idea en mans d' altres, van preferir mataria per llurs propias mans, y no podén apoderarse d' ella, van abandonaria. Resultat, lo que havem indicat ja altras vegadas. Lo mal que han fet, es evident; lo be que faràn serà completament contraproduhent, puig que serà nul-lo. Si llur ideal se realisés, lo catalanisme donaria un gran pas cap endarrera. Deixaria tota aspiració política social, pera tornar à tancarse dins del terreno mesquinament literari que ells cultivan. Lo pas endarrera no podran pas ferlo donar, puig que n' hi ha d' altres que no ho permeteràn: conseguiràn, si, obligarnos à nosaltres é fer un punt de espera, que tal vegada serà bastant llai·ch. Ab lo cual queda perfectament demostrat lo mal que han fet los perturbadors del catalanisme. En un altre article, puig lo present es ja prou llarch, manifestarem la posició en que ab llur perturbació se han posat ells y 'ns han deixat à nosaltres. En ell se veurà encara ab més claretat la falta que van cometre y 'Is perjudicis que han causat à la idea de que volen dirse campeons. La setmana política Per fi ha arribat lo moment mes desitjat per las eminencias políticas d' Espana. Las portas del san_ tuari de las Ueys han sigut obertas y han donat en. trada als diputats y senadors elegits per lo sufragi mes pur, revestits ab la investidura que la nació 'Is ha donat, com premi de llur consecuencia, moralitat y altres dots que à tots ells adornan; sí, se han asentat ja plens de bonàs intencions, havent deixat los odis personals y las mesquinessas de partit, la serenitat ylo estudi son sagnia y disposats es troban, si las necesitats de la pàtria ho reclaman, fins à fer lo mes gran sacrifici ó siga,à aceptar lo poder ylo presupost en conseqüència. Lo dia primer de aquet mes ab gran aparato y pompa devant de excelenctas y de llustres, vestint lo frach ó uniforma, lluhint bandas, creus y medallas, varen escoltar ab silenci relig'iós lo Mensatje llegit per la Regenta. Seg-urament devian també estar molt atents un gran número dels allí reunits, quant se donava llegida à documents com lo Mensatje en las Corts de D.' Isabel II, en las Contituyents del 69, en las de D. Amadeo y en las de la República, y allavoras, com ara, devian treures lo fetxe per la boca ab los vivas que devian donar. Res, iflaquesas humanas! Axis deuria contestar sí li preguntavan à D. Cristino, la causa de no tenir avuy las mateixas ideas que cuant desempenyava igual càrrech en las primeras Corts republicanas. Y si ab las sevas honestos distancias no volgués contestarnos, pot ser ho faria lo metafisichPidal, adorador un dia del funest pretendent D. Carlos; y sino volgués ferho D. Cristino, ab seguretat que ho farian ó lo franch Sr. Bosch, exfederal, ó lo Sr. Castelar ó bé loSr. Salmeron y altres tanls ex-posibilistas, ex-ra dicals, ex-federals y ex-adoradors, com lo Sr. Balaguer de D. Amadeo. Y sí aquestos neguessin ha ferho, de segur que no sols afirmarian que existeix la fragilitat humana, sino que sobre ella disertarian entusiasmats los Srs. Sagasta y Martínez Campos, (salvant sempre las escassas condicions oratorias del últim.) Contag-iats per la epidèmia de indiferentísme y ma. rasme general, volem per un moment associarnos à la massageneral infestada,ypensant com ella, dirém: [Tot s' arreg-larà! Si; tot., tot s' arreglarà. Las fàbrícas tornaràn à obrirse, no mantindrem dropos é inútils, la pau interior asegurada, las relacions ab los Estats del mon las mes cordials y afectuosas, ga-