£||iiiiiiiiuiiiiiiiiiiiii 10 — x (7 t i iiiiiiiiiiiiiiimiiiiiiiiimiiiiiiiiiimiiiiiiiiiiiiiiiuiimiiim des al peu del canó sense desmaiar. El públic no va sortir-ne content. Tothom va assistir-hi cregut de què al ((Martinenc» li farien uns mil o dos mi! gols, i al veure que ni els mils, reberen una decepció. Ja deia bé aquell que deia : uEl publico es un monslruo que quicre sangre». Ah. passions humanes i futbolístiques, enardidores d'esperits, que obligareu als governs a construir el Palau de la Pau del Futbol ! Ya te digo yo, Magin... ! Margot, o la joven trans-sihenana i U. de Sans-Sabsdell g Tant l'un equip com l'altre, § varen jugar amb ganes de gua§ njar. % En Pedret i i 'Estruch no rog posaven ni un moment. Els xuts 1 a gol estaven a l'ordre del dia 1 i 'les portes d'ambdós bàndols g es veien amenaçades contínua1 ment per la cobdícia dels davani fers. En Tena I va fer un gran § parti't ajudant als davanters, M amb grans desitjós de quedar | bé. § La defensa Cabedo-Muntané, = com si fos de ciment armat, no es va arronçar mai, salvant totes les situacions compromeses sense por d'exposar el físic. El ((Sans» cada dia progressa. En Badal feia feresa. Quan algun contrari se li acostava, nosaltres tremolàvem pensant amb la família de Vincauto. En Tonijuan i en Rini, a la davantera, com un parell de lansa-bovibas, marejaven a l'Estruch, disposats a donar-li un disgust. En Feliu se'ns ha tornat anarquista. Quan veia algun jugador a prop seu, se li llençava al damunt i el destroçava. Un núvol de sang li entelava els ulls i li ennegria la raó. Quin patir ! Nosaltres, que som tan espantadissos, ens esgarrifàvem veiçnt aquell furor. El partit va acabar sense desgràcies ni enterraments. Tot va anar com una seda. En Vela ho va disposar així, i quan un refli ho vol, els altres no tenen més remei que obeir. El gol del ((Sans» el va marcar en Tonijuan aprofitant una passada d'en Badal, i el del ((Sabadell» en Tena II, d'un xut ras que feia arronçar el llombrigo. Vaya calor ! Feliu, Feliu, Feliu, pots agafar una indigestió d'aquelles que fan dir s», senyor, menjant-te'ls de viu en viu. Ei. mosso del Sidral ■EL ■OEACIA·, BBBILDB. -Àqui ni uité toca pito v aïllí ní uité foto ndll Terrissa - Bsduloiw El «Terrassa» ha obtingut el que mereixia. L'any vinent el tindrem al grup «A», i no cal dir que s'ho ha guanyat a pols. El diumenge els jugadors del «Terrassa» varen sortir al camp convençuts de què guanyarien i varen guanyar. En Marcet i la defensa Massagué-Rovira va aguantar quantes escomeses intentà la davantera del «Badalona», sempre amb ciència, no usant mai recursos de fira. En Segarra, çn Papell i en Fernàndez, apretant als davanters per què no s'apartessin del gol i prohibint terminantment a la pilota que inquietés als defenses. En Roig, en Rediu, en Canals, en Broto i en Santos, abocats a la porta del ((Badalona» com si hi repartissin carmels. ...Però el «Badalona» té un porter oxigenat i de bon tarannà que no està per brocs ; bloca, plongeona, surt de la porta, i per a donar-li un disgust és necessari pensar-s'hi molt. La defensa del ((Badalona» no estigué prou segura. Tot ho tenia de salvar en Bru, i això és massa perillós. ...I tot va ésser degut a què el ((Badalona» va comparèixer al camp dfjl ((Terrassa» amb por de perdre. Això els restà fe i encoratjament. S'ha despejado la incógnital A l'últim comencem a veure-hi clar! X. Gràclo méíia de ScbadeD I Primerament ens trèiem el | barret i fem un elogi d'en Ba- | lanciart. En Balanciart ha pas- | sat quasibé a la categoria dels | «asos». Posseeix totes les grans | qualitats d'un bon defensa i és | dels que, posats a escombrar la | rimiHMMUuMiíimiiiiimiumiimmmuimmmimiiniiiwim^