14 — X U T\ iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiMiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiinniíiiiii^ En Sami va rebre. En Martí va rebre. En Sancho va rebre. De l'aEuropa» no en va rebre cap. Caram ! Potser, benvolguts blau-granes, que prenguéssiu un xic de fosfatina... En Vilàrrodona se n'apuntà sis el diumenge. Es veu que aquest any això dels suplents es portarà molt. En canvi, en Pedret se n'apuntà un per massa refiat... Noi, no badis. El ((Martinénc)) se'n va al pot de pet. Com nou hijo prodigio tornarà al grup ((B» si no fa un va-i-tot. Els de Terrassa porten una gana ! En Nogareda diu que en Garrobé no el voldrien pas al ((Barcelona». I saben per què? Perquè és insegur... Tenen por que es deixés escapar el tren els dies de compromís. A València donen com a cosa feta que en Garrobé jugarà amb ells l'any que ve. Quant? Volem dir que quan debuta? El senyor Cardona va dir a en Milego que, si volia, avisaria una pareca per a que fes sortir al rebelde Julià del camp. I en, Milego, napoleònic, va contestar que «de la línea de hout pa c'ací, no mane més que io !». Uva, ché ! Tens més raó que un frare. Els federatius que per una d'aquelles casualitats són del «Barcelona», anuncien que passaran coses grosses. Què serà ? Que donaran oli de resina a en Tulià? Que dissoldran manu militari a INíEuropa» ? Que desterraran en Matas ? Ja veuran com tot acabarà amb una penyora. Aquí estem per lo positiu. A en Zamora els valencians li oferien, si volia canviar de residència : 15,000 naps al comptat ; 2,000 naps de bo\os assegurats ; 2,000 naps de comissió per al corredor que fes el negoci... Psh ! Amb aquestes misèries volen enlluernar-lo? Vostès es creuen que trobar un refli és cosa senzilla, oi? Doncs baden. Aquí tenen en Milego. Escollir-lo va costar sis setmanes. Els de r((Europa» no en volien cap de Barcelona. Els del «Barça», cap del Nord. Els de r((Europa», cap de Madrid. I, per fi, l'anaren a cercar a València. No valia pas la pena d'anar tan lluny ! Els anglesos, distraient al públic, l'altre dia salvaren la situació. I després encara hi haurà qui PER VARIAR Aquesta setmana no anunciem el que publicarem en el número vinent. Volem que tinguin una sorpresa. i Emoción ! [ Expectación ! j Ansiedad ! ; Interès I \ No evipujar ! dirà mal dels anglesos. Si n'hi I ha de providencials ! Es veu que els del ((Barcelona» | ho oloraven això de què els an- | glesos els evitarien un conflicte. | Sens dubte per això els enviaren | 200 invitacions i posaren 200 ca- | dires al camp... Ens juguem un peix que la | pensada no ha sortit d'en Car- I dona. X Els nostres són valents com | uns jabatos. (Això no sabem què | vol dir, però en Cuscunilles sem- | pre ho diu...) Ara, malgrat les intemperàn- | cies dels de la boina, han decidit | no arronçar el Uombrigo i anar | a Bilbao a jugar el partit final | d'allò que se'n diu el campionat | de les regions. La Federació paga els segurs | de vida. A en Calvet l'han fet «secre» | de la ((Unió Esportiva de Sans». | Ens n'alegrem per dos mo- | tius : perquè val més això que | no una ensopegada i perquè en | Trabal hi pendrà una enrabiada. | No saben vostès lo que ens fa | riure en Trabal quan està enfa- I dat. | L'Oscar, d'Astúries, se'n va a | València. En Roca, en Garrobé i l'Oü- | veres, sembla que també. En Meana, en Pena i en Za- I bala, dos quartos del mateix. Tenim una pensada : per què | no ens envien en Cubells i en | Montes? Potser a r((Espanol» .li | convindrien... | Ha anunciat sa visita a Barce- i lona í'equip nacional de l'Uru- f guai. j Però, estiguin tranquils. Aquesta vegada no els fa venir | IVEspanol»^ I No es tractarà, doncs, de cap | pel.lícola. I íiiiiiiimiiiiinniíiiimiiiimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu^