— 85 - LA ESPERANSA ES AMOR. Espera y se desespera: lo sol ha deixat laplatxa. amagantse tot eocÉs per detràsde las monlanyas. Sota un pabelló de núvols la lluna se mostra ufana, y lo estel crepuscular v ja ha brodat ab raigs do plata lo mantell que porta sempre r aspés sobre las espatllas. Sent en sou pit batre '1 cor, va sab si d' amor ó d' amia, ; per tot fixa sos niïs ; bo troba sa mirada la sembra del pensament, la imatje de la sua imatje, lo qui guarda ab reds d' amor sa voluntat vida y ànima. Aymador, aymador, son cor te crida; Del caball enfreuat rompue la brida. Deixa la foscor del bosch y corre Uns a la platxa per véurer si veu venir tallant la escuma una llanlxa. La mar pérmancix tranquila, ni una vela so repara, tot es silenci y repòs; com si Natura cansada s' anés dormint esperant la primera llum del alba.