- 89 — One pari atenció íi tan dolorosas consideracions tot home Just é imparcial, y que diga si semblants queíxas, tan justas exclamacions son sols declamació gratuïta é inrundada. - De admirar es que, desprès de un sigle y mitj de adoptada una polilica tan desacertada, à impulsos dc un gran ressentiment, seguesca y continúe invariablement, quan no hi ha motiu ni rahó plausible que ho aconselli ni que ho justifique. La experiència ha ben demostrat no liabery per quti estar sempre ab la corda tirant ab un poble tan generós yenérgich, com prudent y pacïenlísslm, ab nosaltres, los virtuosos y pacifichsy laboriosos catalans. íA qné venia à nosaltres... tentrnos elernalment fora de la lleyl icóra se podia justificar ni sols cohonestarse lo constant ominós estat de siti, fins ara poch enrera! Aqueixa afectada desconfiança, eix equivocat recel, debia produhir un dia son íruyt y ben deplorable, puig lluny de agermanar y unificar lots los espanyols, los desviaba y repel·lia recíprocament mes y mes cada dia. Van desapareixentse venfnrosament tals preocupacions, y s' va entrant poch à poch en lo cami, si no de la deguda equitat absoluta y rigorosa insticia, en la deia legalitat al menys, una mica mica. Ja era hora. Los estrangers que à fondo nos coneixian, los homes mes notables nacionals qne mes habian estudiat noslras lleys, nostra historia, y habian observat nostre geni y nostras costums tots nos feyan, com un temps Cervantes, brilianl y honrorissima juslicia. Los Villanueva y los Olózaga, los Xavier de Quinto y los Lafuente, losMadrazo y Caslelar, y altres y altres, tols se tornan per nosaltres. ;Tants generalsy regents de la Audiència; tants bisbes y anloritals superiors civils; tants il·lustres personatges; la mateixa Acadèmia de la historia y altras corporacions respectabillssimas que proclamaban noslras virtuts y nostras altas prendasl... res hi valia;... y tothom se escruixia de lo que assi pasaaba. ;Ayl jqnànt costa Irobar lo bon camí, en haberse ona vegada perdut per lorlas ymarradas, ab perill de trencarse I' coll y esbarrarse, principalment si hi ba qui tinga interès en extraviarse de la dreçeralü... Ha prevalgut per desgracia en Espanya per Ires llarchs sigles la idea de que lleys, costums, glorias nacionals históricas, pollticas, religiosas, gnerreras, literaría3,...totBs, totas debian, ja qne no