— us — si uns lii baliaD rams y cocas jo hi ballo trosos del cor. íTens cainas?líls ballaílor. íTtms llavis? Riu una estoca. Jo 'u tincb. y I' ordre se 'm don y piiga !' anmia ó no, jo hiliallo y rich, perquè so lo rector du Vallfogona. ¥no pufib contar tiagells ni amargura de cap mena, v si vuil contar ma pena 1' haig de guarní ab cascabelis, y riuhen joves y vells, v riuhen ma.ro y minyona, y encara que à cada estona rae senti al cor la fibló, jo fiaigde IVr riure,... jo SO lo rector de Vallfogona. Y baig de fer riure, sentint, y haig de fer riure, parlant, y haig de kv rinr,;, plorant, y haig de fer riure, sofrint, y haig do fer riure, morint, si ab m;i mort passan I' estona y, si, mort. la Mort no 'in dona per fer riure una invenció, creuran que, mort, no so jo !o rector de Vallfogona. FONAMENT. La veu potent ii' en Aribau y los esforsos d' altres bons patricis que no volem anomenar perquè alguns encara vibuen, feren ressonar novament en nostra ferra los acorís de la lira d'AusiasMarch y la valenta parla d'en Muntaner. No han pa^at molts anys, mos la literatura catalana ba fet Un gran eami que esta avuy fermament arrelada y dona à 1' estampa v a! tealro cada dia novas y mes ílontlas mostras de sa potencia". No cal ja posaren qüestió si la ivnakensa catalana farà ó no farà via ; ja està feta v gral sia à Deu. Mes si hem de parlar beu clar, cal are fer esment del fons de