10 Lo CATALANISTA quina manera ha de ser Catalunya pera que tinga sempre franca y dessembarassada la administració dels seus interessos morals y marerials y al mateix temps visca agermanada ab las demés regions espanyolas. No hi ha cap cor: verdaderament català, qrie no :s conmogui en lo moment de conèixer lo gloriós passat de la nostra terra. No hi ha cap bon català que no senti greu anyorament de la nostra passada grandesa y no n' hi ha cap que no senti cremor en lo seu pit quan ovira més ó menes lluny de sa encontrada la nuvolada d! un opressor. Catalunya fou, durant moltas centúrias, lliure y soberana: fou poderosa per mar y per terra; tingué comtes y reys de bon temp que 's distingiren com a polítichs, com à guerrers y com a legisladors; tingué una noblesa viril y digna, benvolguda en general dels monarcas y del poble y per aquest fou sempre, més que temuda, respectada; tingué, fins encara no fa duas centúrias. institucions populars fondament democràticas, de bona lley, quals arrels encara vihuen y pels plans y las montanyas de la nostra terra se las veu ja fa temps que tornan a rebrotar. No hi ha cap cor, verdaderament català, que no admiri la proesa dels nostres passats, lo seu amor patri, la seva honradesa, la seva constància y la independència del seu caràcter; y si :1 mira ja en los confins de la època moderna, veurà tota la seva voluntat arrastrada per las virtuts cívicas d: aquells famosos conoellers de Barcelona, que ;s mantenian ferms y respectuosos devant dels monarcas que no atenian degudament los inviolables drets de la ciutat y :s posavan en los llochs de més perill morint abrassats à la bandera de Santa Eulària, al mateix temps que sucumbia la seva benvolguda pàtria, No hi ha cap bon català à qui aquestos recors no ;1 conmogui. ^Vol dir aixó qu' hagi d' aspirar à fer revíurer aquell estat politich y social de Catalnya, enmotllat en las formas d' aquell temps?. Los fets ja consumats, lo progrés de las ciencias y de la indústria y la base ferma sobre la qual avuy la vida y prosperitat del pobles està fundada que 's lo travall, han portat una manera de ser y de vinrer del pobles molt diferents de las que hi havia en las épocas à que 'ns referim, y aixó porta en sí, no hi ha cap dupte, novas Institucions y nous procediments; pero sian aquestas ó aquellas las formas ab que los pobles se gobernin y administrin los seus interessos, lii ha elements de vida en una societat que han de ser permanents si :s vol qne aquesta visca sana y robusta. Aquestos elements sou lo patriotisme y la bona fé, 1' amor al travall y à la justícia y la pràctica de bonàs costums ahont resplandeixin sempre la moral y la bellesa. D' aquestos elements ne trobem abundància en la antiga Catalunya y per aixó 'ns agrada tant lo seu passat y 'ns plau recordarlo pera imitarlo ara y sempre en lo essencial, es à dir, en la conservació y millora de aquestos elements que son la verdadera y única sava que pot mantenir ufanós y robustíssim à 1' abre social català. La "Lliga de Catalunya" anyora '1 passat de la nostra terra y, en lo essencial, vol ferlo reviurer, procurant tornar à la nostra regió la seva personalitat y la posible autonomia, ab aquella forsa vital que tant varen enaltir; pero sota la bandera de la Lliga no hi cabria, per exemple, lo tradicionalista tan extremat que arribés à preferir, en nom de la sezillés y la tradició, las eynas de pedra que 1' home manejava en las societats primitivas, à las eynas mecànicas abundants y poderosas qu' avuy fa moure lo vapor y ab ellas se fabrican las maravellas de la indústria, riquíssim pedestal de la dignitat humana. Sota la bandera de "La Lliga" s' hi trobaran, en cambi. à plaher, tots aquells qu' estiman la novetat, en quant es penyora de comoditat y de millora' y benestar general, y al mateix temps volen guardar lo antich com à sagell de las etats passadas, com à punt de referència que fa conèixer la manera de ser de las societats ara ja mortas. lo seu organisme y las sevas costums. Aquest amor à lo passat, en lo sentit que acabém de dir. nos fa veurer un punt brillant en las reculadas centúrias que sobreviu à la nostra antiga nacionalitat; y 1' amor que sentim en vers lo Progrés y la Ciència y la Humanitat, nos fa veurer, en los temps que encara han de venir, un grandiós é innumerable lluminar; pero en aquesta mar de llum hi ha un altre punt, que per nosaltres se destaca, y es 1' esdevinidor de Catalunya, Aquest punt del lluminar lo unim ab lo del nostre passat y alashoras es quan, per desgracia, veyém lo nostre present del tot desviat y molt lluny d' aquesta ratlla de llum, dreta y res-