Lo CATALANISTA indiviinos que componen aquella farnilia, quedant;; íasr cosas on lo séu lloch y renaixent la tranquil ítat y la paü.Jf<%quelïa íèasa. Vull dir ab; aixó, senyors, que jo vinch completament déçidit y disposat à dir las vritàts per araargas que sigah, y: toquin àí qni'toqain^desde '1 mes gran al mes petit, pero consti, que al parlar aixísi-no es Iffl méu ànim 1* ofendrer à determinadas personalitats ni deterrainadas casas. Jo, senyors, no vinch à desunir, ben al contrari, jo desitjo agermanar totfcd'os" elements, per lo tant jo no vull ofendrer à ningú particularment, pero considero que las veritats s' han fet necessarias y . vinch disposat à dirlas en bé de la causa patriòtica qüe 'm proposo defensar. Senyors, diu lo tema de la meva Gonferencia'.Causas que mótivan la crissis de la indústria llanera de Sabadell y especialment la falta de . tfeDall pera la classe obrera. Medis pràctichs pera millorar la situació de las classes industrials. . Es una creencia que à Sabadell ha fet molts prossélits entre la opinió pública lo pensarse que 1' actual crissis de nostra indústria prové del excés de producció, y aixó senyors, es un error dels mes grans. » Lo senyor Duràn ab alguns datos bastant interessants demostrà à la concurrència com realment y colocant nostres productes no solsamént à las regions' espanyolas sino que també à nostres posessions Ultramarinas, la, indústria llanera pot fer trevallar tota la maquinària , adquirida fins avuy y sempre suposant que los goberns espanyols, no consegucixen lo plantajement d' aquells funestos tractats de comers que-^an entussiasraat tenian al senyor Moret y als seus satélits. - ;/r - * Segons opinió del conferenciant tampoch aq^uesla ctlssis en las actuals circunstanciaa deu atribuirse à la competencia extranjera, donchs queda ja ben demostrat que no solsamént per la puja dei. las tarifas del aranzel, sino que à causa també de la puja dels cambis, unas y altra« circunstancias nos favoreixen avuy y. nos posan ba&tant à cobert de Inglaterra, Alemania y Bèlgica, en lo ram de panyeria. . . ,. Afirmà lo senyor Duràn que una bona part de nostre mal estat es motivat per la terrible crissis que sufreíx Uv agricultura espanyola à causa dels mil y un disbarats que venen cometent, d' alguns anys en aquesta part los goberns parlamentaris que nos administran, y respecte à aquestos desgobern* al cali ficaries aixis lo senyor Duràn, diu textualment en aquesta part del seu discurs: "'^ «Aquest es un mal que no 'í tindtlam si tots; los què m' escoitéu y tots los demés espanyols los haguessin tractat ■s^rapre ab despreci y seguint la nostra linea de conducta veuríanxcom no méd la na¬ ció, espanyola se trovaría.avuy en un estat ínes floreíxent y no conoixeriam aquesta falta de diner que s* observa per tot arréu. Poro jo, senyors, nó he vingut avuy à fer regional ismè;: for|iém dpnchs à parla f dè' las .-ca». lamitats del nostre poble.» . : "r - Continuà dihent, lo conferenciant, que é\\ te la convicció de qué si '1 pays millorava tampoch Sabadell milloraríà,;ja que. en '1 concepte del