LO CATALANISTA sas los vicis del sistema electoral. Feu present que '1 catalanisme es just que vagi à las urnas perquè parteix del concepte de la soberania del poble. Creu que la nostra missió serà en aquest nou camp moralisadora y que al presentarnos à las eleccions ab lo cor net y '1 cap alt contribuhiréra à enaltir lo sufragi. Espera quo acudinthi demostrarém que sabém compendre que '1 poble català deu ésser amo dels seus destins, que are no ho es, donchs las U^ys que '1 regeixen el! no las fa, ni fetas li venen à mida. Combat la contribució de sang y dihent que baix un sistema polítich que l' admeti '1 ciutadà es un paria que quant te vint anys se '1 treu de la família. Explica la manera com aquest servey se presta à Inglate rra y à las sevas colonias per medi de voluntaris y fa veure la irritant desigualtat que la redempció estableix. Sf exten en elocuents consideracions sobre las quintas y acaba diehent que qualsevol extranger que visiti nostra pàtria al sentir la llengua diferenta que paiian los que mauan y 'Is que travallan veurà que hi ha aqui dominats y dominadors. S' alsà per últim lo senyor Permanyer y nn espetech d' apiausos lo saludà. LQ discurs del docte catedràtich d' aquesta Universitat fou uaa exposició magistralment feta del credo catalanista. Pocasvegadas ha sortit aquest tan ben definit, ab tal claretat y elocuencia, com 1' escoltàrem de llavis del senyor Permanyer. Comensà dihent que si 'Is apiausos ab que se '1 rebia anessin dirigits à ells abaixaria '1 cor y passarian per dessobre, pero que creya que eran dirigits à la idea redemptora que al í'ns portava y que en aquest concepte s' associava à ells. Donà las gracias per haverlo escullit pera portar la bandera catalana alli hont just es quo sia, que ignora '1 resultat de las eleccions pero que ho considerava un premi à una vida de consecuencia y de fé en una mateixa idea. Explica com en la conciencia del pobles s* elaboran las lleys y com lo poble en forsa de la costum se fa soberà. Diu que aixis las lleys venen racionalment de baix à dalt no de dalt à baix, y que la autonomia es necessària perquè '1 poble puga exercitar lo dret que te de dictar sas lleys. Declara que ha de fer duas declaracions, primera que considera la forma de gobern absolutament secundaria y segona que '1 catalanisme no vol la separació, no vol que 's rompin los llassos que uneixen à las regions, lo que 7ol es iifluixarlos. Explica després ab admirable precisió lo que fixa nostre programa en matèria de contribucions, d' administració y de servey militar, y acaba declarant que ab la mateixa fé ab que ho ha defensat fins aqui promet defensar sempre ab verdadera independència, la autonomia de Catalunya. Una nutrida salva d-' aplaudiments coronà 'l parlament del senyor Permanyer y entre visc