Bibliografia 261 posar-hi claredat, bona fe, no afirmar sense proves, posar insistència, decisió per a um partit i fermesa: "Celui-là m'embéte, il ne sait pas ce qu'il veut", etc.. En tot aquest llibre trobareu les remarques de bon seny suggerides o controlades per l'experiència i escampades arreu amb aquell estil incisiu que no cansa. Agustí de Montclar. Joannès Wehrlé, Perspectives. Sous la lumicre du Christ. Paris. Bloud et Gay, 1934. Vol. in S3. ^53 pp. Aquest títol, suggestiu de debò, engloba set assaigs distints pel tema. però que tenen un lligam íntim i real, de perspectiva sota la llum del Crist, que cal destacar. Comença l'A. analitzant el Misteri de la nostra adopció divina, una mena de capítol de metafísica sobrenatural, cap. I. Ve seguidament la seva realització mitjançant l'encarnació del Fill de Déu ; 7esús present a la història, valorització finissima de la posició de M. Couchoud, cap. II, i el lloc preeminent que hi ocupa, cap. III. Cap d'aquest Cos Místic que és l'Església, Jesús actua misteriosament en tots els seus membres, individuals o col·lectius : Le prophetisme de Ste. Jeanne d'Arc n'és una feliç interpretació. El mateix tema és tractat sota un altre angle en els caps. V i VI, on tant com la imatge de Sant Joan de la Creu ens dóna la del misticisme. El cap. VII ens presenta encara la realitat de Jesús present en tota cosa, de tal faisó que és incomprensible una filosofia completa que no svjui cristiana, o catòlica, segons l'expressió de M. Blondel, que l'A. accepta de cor. P. Wehrlé pot vindicar com a convergent de tot el seu llibre la idea de Jesús centre de tot, segons la posició escotis'.a, que desglossa no sense qualque llambregada original. Aquesta idea dóna vigor i relleu a tota l'obra. Es que sota la llum del Crist, on foren creades, es on han de mirar-se. J. Sanfeliu. Martí de Riquer, L'humanisme català. Barcelona, Edit. "Barcino", 1934. Fase. in 120, 104 pp., 2 ptes. Entre els punts a esclarir en la història de la literatura catalana, aquest de l'humanisme no és el menys important. Ho era ja, en si, el tema de l'humanisme en general i el formidable moviment cultural que provocà. Calia saber en grans línies quina part hi prengué la nostra literatura. Marti de Riquer ha salvat aquesta falla amb un llibret de la Col·lecció Popular Barcino, en el qual són estudiades figures com Bernat Metge, Antoni Canals, Rois de Corella. etc., no sense haver-nos donat nocions precises de què és l'humanisme i dels períodes de l'humanisme català — en prioritat, diu, al francès i a l'espanyol. Poat en treballs ja publicats en revistes o de collita pròpia, aquest llibret, que tan bé sap unir l'erudició amb el seu caràcter de divulgació, dóna una idea clara del nostre moviment humanista i assenyala certs filons que, explotats, poden descobrir veritables riqueses. Es a Martí de Riquer, escriptor joveníssim, que el públic demana una part, almenys, d'aquest treball després de conèixer les seves capacitats d'investigador i de crític. Lleó de Vilalba.