EMPORION mainada i les rialles sonores de les noies que fan panteixar el seu pit curull de vida. J\JOSALTRES desitjaríem poguer sortir de casa amb tota la Ilivertaí a que dona dret el ser ciutadà de la moderna Europa. Oh desesperació! no podem sortir al carrer, ens sentim cohibits al passejar-nos. Nosaltres creiem en Deu. I en el carrer sentim una fretor terrible de blasfèmies i es el respecte d'alguns convilatans a les creencies nostres. cQué dir/en aquets atrevits que'ns insulten públicament amb son menyspreu vulgaríssim a nostres supremes amors, si nosaltres preteníem mofar-nos de sos ideals, llensant aquestes paraules mal agradoses: maleitsiga /'a userda? Sinó creguéssim en Deu al menys deuríem creurer en la decència i en aquest cas també consideraríem als renegaires com a uns incivils i conculcadors de nostres drets de ciutatadania. Sortim a passeig i no podem disfrutar a rot plaer de la fresca del Ter, d aquest bon riu pròdic en sanitoses aigües: a pocs passos del pont ja oirém ballets i alguna persona que ja ha passat de la quinta, banyant-se sens dur en son cos ni aquelles fulles amb que salvaren llur pudor els nostres primers pares després del pecat primer. Això ja es ser massa primitiu: pertany per dret propi a una època anterior a l'edat de pedra. BARCELONA acaba de publicar- se el volum que conté les conferencies donades el passat hivern pels parlamentaris regionalistes sobre "El Pensament de Catalunya i el problema econòmic.,. Aquelles conferencies i aquesta publicació, son induptablement una de les manifestacions més notables que ha donat la política catalana en aquest últim any. Com que mereix un llarc comentari esperem una propera ocasió per à dedicar-li el que's mereix. Així també val la pena de parlar detingudament de V Exposició del maravellòs projecte d'erecció del Temple expiatori de la Sagrada Familia, exposició que actualment pot admirarse en la Societat -Athenea" de Girona i que'm lingut el plaer de visitar. FObK-bORE JOCS D'INFANTS ii a la una la mia mula Aquest joc es conegut també amb el nom desaltar i parar, ja que consisteix en ajupir-se un noi i parar l'esquena, mentres els altres van saltant descompassant-lo amb la cantarella: A la una, ia mia mula. A les dos, el cap del gos. A les tres, silenci que'l rei ho mana, qui enraoni para. A les quatre, qué vols martellet o caixa? A les cinc, l'esquellerinc. A les sis, el cavall gris.A les set, el cavall dret. A les vuit, el bon recuit i que's repiquin les cóques. A les nou, vit de bou. A les deu, la vera creu. A les onze, carta blanca. A les dotze, tres plats, saltant. CUNILLET Lo més bonic de molts jocs son els versets, que tot jugant, la mainada diu i que difícilment s'esborren més de la memòria. Aixís en aquest joc, posat un de cap a la falda d'nn altre, s'entaula el següent dialec: — Cunillet? — Qué mana mare? — Hont son els bous? — A la llaurada. — Qué mengen? — Civada. —Qué beuen? — Bon vi. — Venta una culada i fuig d'aqui. Llavors pregunta si estan ben amagadels, i responent els altres, si pare; corre a empaitar-los. En molts jocs se citen també frases molt curioses. Aixis jugant a bola quant aquesta se li posa a un darrera un munt de terra, l'altre per quitar-li facilitat en el tirar li diu: No val iocar, ni bufar, ni fer tres bufus. Quan les boles no venen rectes també diuen: No val fer dresseres. I si un priva la direcció d'una bola al tocaria impensadament amb el peu, diu l'altre: Dónali els discursus, çó es el seu curs. En el joc de «Corretgeta Ia ning, ning* pregunten si es amagada en cel o en terra, i quan es aprop del amagatall de la corretgeta diuen: fulano's crema. E. VlRAS.