EMPORION FlbOSOFÍES NOUCENTISME: EL VALOR RELLIGIÓS Volia escriure un Ilarc article sobre el valor relligiós, a fi d'anar desenrotllant i aclarint els diferents valors noucentistes indicats en ma glosa- resum del penúltim número de nostre quinzenal. Prefereixo, però, avui, ser brevíssim i presentar només la meva raó, diguem-ne metafísica, d'incloure la Relligió en l'Idea del Noucents. Notin els llegidors que no prefinc donar la sola raó, ni sisquera la principal, de ser jo catòlic, s/no aduir el motiu poderosissim que te el Catolicisme per a figurar per dret propi en les files del Noucents. Es un motiu inspirat en la conversió del cèlebre P. Hecner i en el discurs den Brukefiére "Les raons actuals de la creença", pronunciat en la solemne ocasió d'un congrés catòlic l'any 1900. En el Noucents segueix l'evolució, o potser més justament la realisació, de l'idea democràtica; van caigueu t les absurdes concepcions de lo que s'ha anomenat drets de 1 home, i la gran màquina, la gran organització que ha obtingut les victòries de la vera democràcia, la vindicació dels drets populars; la que continuant la historia de la lliberació dels esclaus, posseiex Ja sola força immensa per a conseguir la verdadera llibertat, igualtat i fraternitat entre els homes, la victorià final de la Democràcia, es J' esperit del Catolicisme, que donà el cop mortal a totes les tiranies, posant a l' esclau i al senyors subjectes a un mateix Deu, participants d'uns mateixos sagraments i d'una mateixa recompensa o càsiic ultraterrens, que dignifica el treball i que col·loca entre els pecats que demanen venjança devant Deu l'oprimir als pobres i 7 defraudar la soldada als treballadors. En el Cristianisme, més concretament en el Catolicisme sol, s'hi troba la satisfacció i el fre an els instints o ideals democràtics, com afirma en Brunetlére en el mental discurs. Crisi es la Vida i la Vida de sempre, i aquesta idea vital de la Democràcia, no en altra societat pot encarnar-se que en la que segueixi les inspiracions de l·Iglesia Catòlica fundada per Crist. LUCIANUS LA QÜESTIÓ DE LES ESCOLES Les autoritats de primera ensenyanga han permès, coridicionalment, la obertura de les escoles nacionals de la vila. S'ha concedit un plasso de quatre mesos per a clausurar-les després, si en aquest interval no se haguessin comengat les obres. Es molt probable que la tramitació per a la venda de làmines, tindrà una més llarga duració, en quin cas el conflicte que ara s'ha conseguit allunyar, se presentaria altre cop a principis de l'any 1916; empró aleshores encar.més greu i més insoluble. Si nostres concejals tenen prou clarividència, prou activitat i prou energia per a saber aportar l'afront que amenaga a Torroella, nosaltres, animats d'un recte sentit de justícia, pregonarem els mèrits de qui sapigué, a despit de l'influencia dels precedents, a despit de preocupacions i si voleu de indiferències, emancipar-se de la rutina, portant a cap una obra que serà alhora una reparació i un exemple. Nostre Ajuntament està doblement obligat a seguir la ruta que'l deure l'hi senyala; no solzament per a respondre a les exigències de la seva representació, sinó per a adelanlar-se a tot malèvol supòsit. Ens explicarem. El fet, casual sens dubte, de que s'hagi lograt el permís per quatre mesos, el temps just que ha de durar íntegre l'actual Ajuntament, podria fer sospitar als maliciosos, que s'ha gestionat l'ajornament del problema per a desatendres d'ell. Clar està que nosaltres no podríem creure en aquesta manca de companyerisme per als concellers que quedin, no considerém a ningú capàs d'aquest groller maquiavelisme, de carregar-se amb l'immensa responsabilitat de deixar una herència més negra encar que la gens envejable rebuda per I' actual Ajuntament. Empró es tant vell el recurs de deixar el diluvi per als veniders, que tota susceptibilitat ens fora explicable. Si no 's pot exigir, car aixó es impossible, la solució definitiva per l'actual Ajuntament, cal demanar que aquest orienti ta qüestió, que prepari el terreno, a fi de que el seu successor pugui coronar l'obra. I per aixó no n'hi ha prou amb l'expedient, que encar te de començar-se, sols consignant una quantitat en el presupost de 1916, se donarà un medi efectiu i càpit per a que'l futur Ajuntament, espe- ' rant els problemàtics diners de les làmines, pugui ■capejarel temporal. D'altre modo pot trobar-se aquell, al. iniciar la seva gestió, lligat de brassosi.