9 La Esquella de la Torratxa. A NOSTRES LECTORS, m L«3 circunstancias especials que estém atra vessant han fet que degués desapareixe, jper «re, lo popular periódich «La Campana de Gracia.» iPerqué? Allá s' ho sabrá 1' autor de Y ofici, mediant lo quil se notificava á son editor la suspensió del mateix. Ja veuhen nostres lectors que V época actual no es camp assahonat per comentaris de aquesta naturalesa. Contra la forsa no hi cab resistencia. Es 1' ánich que podém dir: ¡Paciencia.' No obstant, nosaltres que creyóm que encare no es un crim lo dirso republicà federal, nosaltres que estém convensuis de la bondat de nostras ideas, nosaltres que d' ellas no 'ns mourém per res, encare que deguóm tancarlas en certas épocas dintre de la conciencia, creyóm també que si en los dias que corrém, se 'ns priva de dir lo que sentim respecte á uns, no se 'ns privará de exposar lo que opiném respecte à altres. . ¿Qui son aquests altres? Tothom los coneixerà. Actualment, eu lo mes de Maig de 1872, quant ja las corrents democráticas han invadit l* atmósfera de tots los pobles, y han penetrat en lo palau de casi tots los rey s, quans' ha creat y regonegut un nou dret, quan s' ha lluytat sempre ab ventatje contra '1 fanatisme y la superstició aixís política, com religiosa, quan s' ha considerat com un cadávre 1' esperit dels temps passats, cadávre corromput, sense forsa, sease poder, sense virtualitat, s' aixeca de un plegat un partit, no sabém si despert ó somiant ab una vida perduda, so llausa al camp, y alsa una bandera, cmpolsadá y vergonyosa, en la qual hi porta escrits lemas tant repugnants com los de «¡viva V absolutisme!» «¡Morin los lliberals! » y altres que en aquestos temps son lo mateix que la reculada de un sigle de adelantos y aspiracions nobles y generosas, no satisfetas encare per desgracia. Tant fanatisme, tant estúpida ceguera, tant baixa , degradació nos avergonyeixeu com espanyols, com republicans, com lliberals que som; y devant per devant de un moviment de aquesta naturalesa, de bon grat olvidém per are agravis pendents ab altra classe de adversaris, agravis que per ço ventilarém á son degut dia, per aixecar contra 'Is enemichs de la llum, de la civilisació y hasta de 1' airo que necesitan los pulmons republicans pera tenir vida, la bandera de las nòstras ideas, la forca de nostres brassos, la punta de nostra ploma, y tot lo que podém deposar al servey de nostra causa roble, justa .y santa. ' . No som nosaftres d' aquells, que encegats per ódis momentáneos, olvidan qüestiona de grandíssima importancia, ni tampoch deis que sols senten lo fibló de una fuetada, y no s' adouan de que se 'ls preparan llarchs anys de sufriment y de martiri, darrera de una Tergonya y una afronta mes terribles que la mateixa mort. No fóm tampoch com aquell malalt que preocupat per un granot, dolorós si's vol, pero sense perill, y posada tota sa atenció en curarse, ' s' olvida de que té una malaltia mortal dintre del cos, y la deixa sense lo degut remey. No: nosaltres no olvidém 1' una cosa ni 1' altra; pero actualment creyém que 1' altra es mes perillosa, y es per ço que contra ella 'us girém decidits y plens de resolució. Bé sabém nosaltres que 'Is goberns doctri¬ naris, migrats pèls defectes propis de sa mateixa naturalesa, no poden viure; convensuts estém de que acabarán per caure; pero sabém també lo que significa un moviment absolutiste en 1' últim te.bps del sigle xix, sentim la rojor de la Tergonya encendre nostras gallas al veure que hi hn homes encare capassos de abrassar certas causas, per diners ó per voluntat propia; veyém.ab lo front procupat que encare la religió es la capa- de quatre mercaders, que jugan ab las creencias de centenas d' infelissos, que per no saber emancipar sa conciencia, no sab-ín ser dignes de sí mateixos; y estém resolts á combatre ab la rahó tantas preocupacions, tant fanalisme, y á tallar ab má segura tantas escrecencias repugnants, tantas berrugas asquerosas com semblan voler sortir sobre 1' hermosa cara de nostra estimada patria. Y al opinar aixis, creyém ser 'avans que tot patriotas de cor y republicans saucers. Potser alguns dels que mes impaciencia mostrauper possehir lo poder, siga per lo medi que siga, pera fer desd' ell, lo que "ls altres, per aquestas mateixas rahons han fet, nos tatxi de poch politichs, y 'ns acusi de perdre una ocasió de reallsar uns fins inmediats que si son los séus, no son pas los nostres. Pero á n' aquets los hi direm, net y clar, que per algo mes que per seure á la taula del presupost, volóm la República federal: que la desitjém pura y lliure, que no volém que naixi carregada do compromisos ilegítims: que preferim que siga una esperansa hermosa á que se 'ns mostri com una realitat amarganta, y que á la noble aspiració que 'ns anima, no s' hi vá per la marrada de las aliansas, ni guardats nostres passos per enemichs odiosos, sino pél camí dret y segur de la constancia, de la fé y de la inflexibilitat. Koduptém que '1 poble, no pervertit, u¡ sórt jamay à la veu de la rahó, saDrá compéndre nostres intents y estimarlos eu lo que 's mereixen. PLAN ESTRAlÉJiCH PER ACABAR AB LOS CARLINS. Cambiases per conquistar 1' Egipte, s' aprofità de las supersticions d' aquell poble á ñ de dominarlo. Y aixis, sabent que adora van al bou y á altres animals, posá á- la vanguardia de son exèrcit gran, número d' aquests ídols dels egipcis. • ' Nosaltres creyém que ea punt à superstició los carlins no han adelautat gran cosa desde '1 temps de Cambisses als actuals, y no duptèm que si 'ls gefes de las columnas que operan eu Navarra y las Vascongadas, prenguessin la deterraiiiac-ió deariuar á una companyia, de Sant-Cristos y retratos del Tersólos sublevats no gosi.rian fer foch per por de fusellarlos. Si per xó n' arribessin á fer, pitjor per ells; llavors se veuria fins ahont arriban las sévas creencias, y lo que menos se desacreditavan per tota la vida. Crcguim Serrano; aquest plan es qüestió de posarse en práctica. Aixó no costa res. Los Sant-cristos, si convé, 'ls pobles los donarán de franch. ESQUELLOTS. Los carlins de Ordunya, s' han apodç-at del material del carril y 's passejan com s' hi fosaen á casa séva. Via amunt, via avall, no fan res mes que divertirse. En quan á mi, veure als enemichs de la civilisació anar en carril, me fa '1 mateix, mateix efecte que contemplar un ase volar. Un capellà després d' haver dit missa se n' anà A la montatiya. Als quatre passos ja tenia debilitat. Llavors quedà convenaut de lo poch que alimentan las nenias, y de que per anar al eamp, millor son talls de Uangonissa y bons tragos de vi bó. • '*(&*' , Meutres los ministres, feyan dir á D. Amadeo en lo discurs de la corona, que hi havia lo millor desitj per arreglar las qüestions pendents ab lo Papa, los sectaris de la religió catòlica, los sacerdots de aquesta religió, s' aixecavan contra lo existent. Está clar: si V esparvor vola, ea simplement perqué té alas. Ea digne dc ser conegut 1' exemple que han donat los republicana de Pamplona. Acossat lo gobern pèls carlins, tingué de demanaries ausili, y preguntà al Comité si '1 partit volia organisarse et^ milicia nacional. Aquest respongué que deVia consultarho ah ell, y convocada una reunió, y discutit lo punt s' acordà pendre las armas; mes entenentse que no ho feyan renunciant á las sévas conviccions republicanas, ni aceptant lo que '1 gobern representava, sino animata del esperit de combatre als enemichs do la llibertat: que las conservarían fins y á tant que la guarnició hagués rebut refors, y que en aquest cas se reservaban tota llibertat d' acció: y. finalment que volian lo dret d' elegirse 'Is gefes y de obrar ab tota independencia. Lo içobernador hi cedí, encara que sembla imposible, perquè quan la necessitat apreta 's cedeix sempre, y '1 dia següent algunas companyías republicanas esta van ja orgauisadas y perfectament armadas. Quan un hom véu cosas aixís,' s'enorgulleix de tenir per correligionaris als nobles republicans de la capital de Navarra. Eu la partida que roda per laa inmediacions de Vich, hi van varios estudiants, sense pél à la cara, y que may n' hi tindràn, perquè segueixen la carrera do trabucaire vall dir de capellà. Diuquesino 'Is agafan, en los exàmens que venen, tiudrán molt bona nota. Los carlins als que 'la segueixen, loa hi donan déu rals. ( La primera paraulá del séu lema:— Z>6%, patria, rey, es en realitat aquet déu y las es- pardenyas. Avans de tirarse al camp, lo Guerxo do la Ratera recorregué 'ls carrers de Agramunt, acompanyat de una música. Déu ser molt divertit aquet Guerxo! Diu que en Cabrera vé. Tigre vell, no 'c fassa por.