lia Esquella de la Torratxa. 3 Hi ha qui dia que 'Is carlins al llansarse al «amp, ho feren en vista de las ilegalitats que 'B cometeren en las ültimas eleccions. Ningú.' mes que nosaltres las condemna; pero imaginarse que uca vegada á la vida pagan los carlins defensar lo sufragi universal, es lo mateix que creure 's que un gat y una rata poden casarse pél matrimoni religiós. Ni mes ni menos. Molts dels capellans aixecats cedeixen gcaerosament los fulls dels breviaris pera fer cartutxos. Encare que aixis com aixls en aquests temps no resin, de aixó se 'n diu sacrifici, abnegació y desinterés. Molts dels .que han . comprat béns del clero, & unas qiïantas nits que no poden dormir. L' una orella 'Is xiula y 'Is diu «Carlos VII» L' altre 'Is xiula també, y 'Is diu «Petróleo» Y ni menos s' adonan de lo tou que tenen lo llit, y de lo replè que tenen V estómach. ¿De que 'Is serveix ser richs? CÁNTICH DE GUERRA. CARLISTA. Anirém á fer trompadas en contra is lliberalots ab la fé dintre de la ánima y ab la por dintre del eos. Sols cantant lo gori , gori podém fer tremolà '1 mon cantém donchs ab véu de xantre Kirie leymú Quan los pobles nos seguescau, per im posarlos ardor y la santa obediencia que al pastor déu lo moltó, nos traurem la santa estola y dant benediccions cantarém ab veu groixuda Kmteleysad i aCiri i Y al trobar ft una columna y al sentir lo pet del foch y al mirar las bayonetas relluhí' à la llum del sol, girant qua, seus oprobis, per que L' oprobi rebaixa,fugint dirém ab véu baixa Miserere ml'ls! iAcàs la presencia cçntinua del calse no 'Is inspira la mono-monia del trabuch? iNo 's semblan ab la boca, 1' una cosa y 1' altra? ¿Y lo fum de 1' incens, no fa venir al cap lo de la pólvora? Veus' aqui un nom, que no podria escaure millor á un cabecilla carií de las Vascongadas ó Navarra: NO-ROSECUIS-PÁ-TORHAT. ¿NO es veritat que sembla impossible com no hi es? Un cabecilla de la provincia de Teruel, sé diu Alegre. ¿Alegre? Donchs qae 's diverteixi tant com vulga, y que reparteixi castanyolas als de la partida per bailar un bolero ó bé un fandango. Una partida carlista quan arribà á Beasain, s' adonà que anava ab ella un capellà que en 1' altre alsament vá tocar pirandó ab lo sant y la limosna, com vulgarment se diu. De primer voliau fusellarlo. EU era capellà. Y ells era lo millor que podían fer; francament. Las ánimas del Purgatori 's rosteixen que es un gust. Densà que 'Is capellans, so n' han endut de las caixetas de las iglesias, los quartos que acostuman tirarhi los devots, en sufragi de las ánimas, lo foch s' encén, y ¡amigo! noticias que tenim de aquella terra, asseguran que ja no s' hi pot viure. So cal pas que 'ns ho digan; si hasta sembla que 1' escalfor, ha arribat fins aquest mon. ¿No es vrítat que fa mes calor are que un mes avans? REFRANS ADOBAIS. Al cul del sach s' hi troban las boinas. Qui m te seny reb bolets. Paraulas de Carlos seté y serem de nil, duran un dia y una nil, , Pél 'mig, carlics à raig. Cada dia cols amargan, y carlins atipan. No se sai de qui son los quartos , fins qu' es morta la insurrecció. Quan ÏÍ Id he vist rescapalarí,y« hi r.e dit que era carií. Déu rals d' arròs, ím ventre gm. Los boigs fan IMllas, y 'Is carlins no. Ja pol xiular lo carií, si '1 país no 'l.pot veure. Si vols ser lisbe, pósat boina d cap. Val mes ser cav de llus que ciatell de carií. Carrabina cariíota lo préu se pert de vista. Rey que pescà '1 trouo vulla, 'l cul se mulla, Partida disolta, cabecilla ricli. A V istiv, tot carli viu. Déu duna balas á qui "1 defensa. Brams de carií, m pujan al cel. Una cosa m' estranya, y es que als presos carlins no hajan anat angelets à llibertaries. ¿Que te d' estrany que 'Is capellans s' aixequin y mirin de fer trompadas? ¿No van uniformats per ventura com los militars? En Càrlos VII digué en sa proclama que ell se posaría á la vanguardia de son exercit. Del dit al fet hi ha un camí bastant llarguet. A pesar de haver estat á Ginebra, '1 Niño Terso no s' ha tornat federal. Hi ha gent que tenint ulls no hi veuhen, y que no hi senten tenint orellas de un pam y mig. Lo gobern tant empenyat com sempre en mantenir la unió de la Iglesia y del Estat. Y 'Is eclesiàstichs tant empenyats com sempre en agafar lo trabuch, en contra d' ell. L' últim es lógich; lo primer si 'u entench que 'm pelin lo cap à tall de capellà. FABULETA. Un rector de rompe y rasga que manava uua partida, al trobar una columna, vá sentir las cagarrinas, y no podent ferli cara la cara al moment 1' hi gira; 1' hi cau la teula del cap y á 1' anca 'Is talons 1' hi arriban. La corona que n' ostenta afeitada, ab lo sol brilla, y un soldat que la contempla, —cor que vols, cor que desitjasV. apunta, tira, 1' hi toca y '1 tomba á terra sens vida. Hi lia coronas afeitadas que son ¡oronas d' espinas. LO RECTOR DE M/l VILA. Lo rollotje de la vila Tot just toca á matinada. Se n' ha obert un porticó; Surt un nas, prompte una cara, Surt un cap que du corona, Y sortir vol una panxa; • Més atura son desig Una brana mig coreada. Que serà, que no será? Dotze morts y cap mortalla. Lo mosso del hostaler Sóta '1 balcó s' esperava: Quan n' ha baixat lo rector Una euga L' hi presentava » —Pare Ambrós, lo Pare Ambrós ¿Qué ja ha pres lo xocolate? £ — feanch de Iliberal voldria. Sols de aquesta sanch tinch gana. Que será que no será? Dotze morts y cap mortalla. Per las portas de la vila Lo rector surt, que cabalca: Un home derrera dú Y van drets á la moutenya. Quan son á prop despojar Del euga '1 rector devalla, Obra un paraigua vermell Y à sa gent aixís ne parla: Que serà que no serà? Dotze morts y cap mortalla. «Nostre causa es la del cel Per ser ella nostre causa. Com do Déu los diners son Que 's recullen per las ánimas. Sanch de lliberal per Ell Es la millor presentalla, Mes omplert de gloria 's veja Qui mes feyna avuy ne fassa. Que serà que no serà? Dotze morts y cap mortalla. Al serne entrada de fosch Tot y sent fosch ne tornava Un reetó, 's un paraigua obert Y una eupta morta de gana. —Pare Ambrós, lo Pare Ambrós, D' hont ne vé tan groch de cara? — Calleune la majordona Vinch á pendre '1 xocolate Que será que no será? Un mort mes y cap mortalla. UN xi?».