LA. ESQUELLA. DE LA. TORRATXA. LITERATURA CARLISTA. m. Ja hauriam donat per acabada 1» nostra tarea en La Campana de Gracia, desprès dels dos articles sobre literatura carlista que publicarem; pero 'ns dolia baver de deixar en 1' olvit dos de las fullas, que son las últimas de nostra colecció, y que per ser las últimas, son las mes carcundas, las mes típicas, las que sembla que estiguin escritas ab aygua y pólvora. Una de ellas está ocupada enterament per una que 's titula Cansó dtls lliberals. Comensa ab una còssa contra'ls protestants: ve desprès un avis als pares de familia perquè no deixin anar sols als sèua fllls, pues á la qüenta las criaturas tenen ja per instint mes tirada cap als lliberals que cap als sectaris deia Inquisició, y diu desprès: «Si las veus no m' enganyan de '1 que só sentit á dir, en lo terme de Navarra grans pérduas vàreu tenir; vos feren quatre mil presos, deixantne molts d' euterrata ¿Co»» guanyaréu la victoria si son eacomunicats? Aquests dos últims versos forman 1' obligat estribillo de totas las estrofas. L' autor d' ells, devia ser un capellà: ja 'm sembla que me '1 veig, gras com un^arii0^e Poca ^rgonya, roig com la sancú dels màrtirs de Vallfogona, ab los goigs de la Verge de la Llet al davant com á modelo. Mirin si las següents estrofas, poden ser de algú que no V bajan tonsurat: «Hóu comès molts sacrilegis oh infames lliberals! fent que '1 temple de Cristo ( aquest vers sia cort pels animals: {va coix: deoian que respongui Barcelona Jerirlo à Prats '■ de Llnssaaés.) tants que ni héu arruïnats (De gué\ De ¿Cám guanyareu la victoria etc. animals 6 «Héu robat calses y globos de temples?) tot lo mes sant y sagrat, y maltractades las formas que es un gran disbarat y lú ximple, robas silabas, que es tot lo que1 s pot robar).... «Havéu maltractat 1' iglesia també profanat ios sants, à fina se créu que 'ls posárea gorras de republicans... «He tingut unanoticia que encare no bu sé pas tot, enío llocb que no 'm recorda ferrareu un sacerdot. [A íu per matxo . Murian de ferrarte.) «Lladres de la sanch de Cristo nostre l)èu y Redentor, etc., etc. ¡Kao no de un capellà tot aixó? Lo qu' es jo m' '.iljugaria "1 cap de 'n Savalis. Are falta no mes lo ñual de la cansó, qu' es lo mes tendre, pur, delicat y moral, qu' bem llegit mayen Uocb. Ab unas quantas estrofas com 1? que segueix, los liberals s' acaban: sí: tots nos moririam... deriure: «Viva Dèu, Rey y la Pàtria yla8anta:íReligió, viva aquelkque per dos quartos 'm comprarà la cansó. La rata 'm corre pèl ventre per causa de poch menjà, apanoys, qui 'livol uu altra, sino me 'o vaig à dinà » Vósà dinà, vés, y feste un bon tip de betas, que no faltarà qui. algun dia't pagui 1' estufat. ♦ Y ve 1" oltra fulla. Comensa ab una cosa curta y ab un' altra cosa curta acaba. La cansó ab que s! inaugura la fulla té com á primera la següent estrofa: «Catalans tots à las armas ncstre Rey està en camí: cridéu tots ab veu sonora; i Viva Carlos Borboníl » ¡Oh forsa del consonant à qué m' obligas/ [Borboníl Borbon petit, Borbon degenerat, es com si diguéssem un mico escarransit, indigne de 1' especie. Lo darrera cansó s' inaugura aixis: «Nuestra E°pa&a està perdida de miserias es edén (¡un edén, de miserias!) ven Carlitos de mi vida • presuroso à dàr sosten, pues sin duda y con ley eres rey de la nación y à nosotros españoles darás paz v religión.» Tot aixó està bè que 'u escrigan los carlins: lo que 'ns deixa blaus, es que s' bajan atrevit à robar à un poeta liberal un de sos bimnes mes celebrats, la traducció del cant dels dirondins; d' aquets revolucionaris francesos, y que so 1' bajan fet sèu, á pesar de que canta la llibertat. Es aquell que té per estribillo: «Vivir en cadenas— ¡Cuán triste vivir! Morir por la patria— ¡Qué bello morir!» Are díguinme vostès mateixos, si 'ls carcas son capassos de apropiarse poesías que cantan à la llibertat, si ab ellas als llabis s' atreveixen à tronar contra las cadenas y T opressió.... qui es lo. qu' estarà segur aqui á üspanya? No 's posin pas la ma al cor pera respondre, no; posínsela à las butxacas: no fos cas qu' algun d' aquests deixebles de Caco 'ls fes corre !1 porta-monedas. Son tant aficionats à lo dels altres, que flus crech que 'ns fusellan no per odi qua 'ns tingan, sino per la necessitat que senten de robarnos...: la vida. » • * Aquí s' acaba la ressenya d' aquestas petitas mostras de literatura carlista. Si la causa del rey dels fasolets, no fos odiable per altra cosa, ho fora, per la rudesa y poca vergonya ab qué plantofeja à las pobretas musas. Atropellar aixís à unas senyoretas tant delicadas y pacíficas, no fa guerrero.... fa òs. Per xo crech que "ls carcas faran P òs alrededor de la corona d' Espanya., y sempre serán verdas. ESQUELLOTS. Acaba de restaurarse la fatxada del Liceo, y fà ja tant fastich com avants. Qualsevol que se la miri 's declarará acèrrim enemicb de las restauracions! Per aixó nosaltres hem sigut sempre contraris de la mtóMWMÍ... borbónica Quan una cosa passa de moda, passa de moda : hi ha passat la fatxada del Liceo, hi ha passat també la dinastia dels Borbons, y per mes pegats que s' hi posin, no enganyarán à ningú. Que I' Africa comensa als Pirineus, và dir un cèlebre autor, y tenia rabó. Pero no comensa als Pirinéus, mirats desde Fransa, hi comensa mirantlos desde Espanya, Fransa amunt. Que parlin sino 'Is milers de francesos que varen assistir al bárbaro bombardeig d' Irún, ab la mateixa curiositat ab que concorren á un ball de Mabille. Que parlin los que aplaudían quan los projectils entravan en l' heróica ciutat ¿Ahónt son los salvatjes? Aquí ó allà? ¿Ahónt comensa 1' Africa? Lo periódich Figaró va lamentar la suspensió de La Campana de Gracia. L' hi agrahlm la bona intenció: per mes que las sèvas ideus nos fassan recordar aquells temps, en que is lacayos dels Borbons nos abrumavan à còpia de multas, suspensions y desterres. Y créguins: en mitj de la nostra desgracia. preferim encare lo de avuy á lo de ahir; podrá abàtrese 'ns, fernos tornà endarrera, may! Nostre correligionari y estimat amich Joseph Fornells distinfïit' pianista y notable compositor, surt per 1' Habana en lo vapor Alegria lo pròxim diumenje. Sentim perdre la companyia de tant aplaudit artista. Dilluns dona son benefici en lo Romea la aplaudidíssima primera actrís Sra. Soler de Ros, posant en escena una de las obras que mes aplausos 1* hi ha valgut: La dida- Noi' hi faltarán com may 1' hi han faltat, las justas simpatías de nostre públich. En una ordre dels carlins se tracta de concubinas á las senyoras dels desgraciats personers qu' están baix son poder. No mes faltava que á 1* assesinat material dels presoners, hi afegissen I' assesinat moral deia seva honra. i Infames 1 Parlant de la columna del valent y desgraciat Moya, que ab tant valor lutxà en Castelló de Ampúrias, diuhen los carlins que portava 1,200 homes lo menos. Tothom sab que'n Moya no 'n duya mes que 600. ¿Cóm es donchs que is carlins ne vejeren lo doble ? iCómes?... ¿Cóm es que dos vins fan quaranta? Lo periódich carií que 's publica á Olot, diu ocupantse de las cosas de Catalunya: —«Nosotros no tenemos, es verdad, ni un Covadonga, ni un Pilar ; pero tenemos 'un Montserrat. El patrón de Cataluña se llama San Jorge, monla caballo, tiene lanza y sabe matar fieras y salvar pueblos, .San Narciso.ha sabido desempeñar bien el cargo de generalísimo, con que le honraron nuestros abuelos. — No obstante parece que ninguno de los tres debe servir para la actual campaña. » Son molt religiosos aquets assesinos! Sempre parlant dels sants y fuseílant al pròxim! Per xo, tant devots com son, trobarán lo triumfo entre Totsants... y Manresa. En las inmediacions de Molins de Rey al gorra-suat Mariano de la Coloma, la ronda d' aquesta vila y is voluntaris del Papiol varen darli una felpa superba. Bò es que so sàpiga que á Molins de Rey s' hi mlan també las costéllas dels carlistas. Eo Camarillas 1' hi ha tocat la tanda á n'en Gamundi, y aquesta tanda s' ha tornat tunda. Ja 'u deyan temps endarrera tots los periódichs qu' eran molt perillosas las camarillas... A Ürihuela, diu un periódich de Madrit, se traballa molt per aixecar de nou alguna partida carlista, y seguir las petjadas de'n Lozano. ¿No diuhen sempre is conservadors que i garrot vil es un gran escarment? Y donchs, qué esperan? Moltas senyoras de lá noblesa de Madrit sembla que fan activas gestions perquè s' indulti kfi' en Lozano. Un fet digne de consignarse: May s' ha vist encare que la noblesa de Madrit que tant s' interessa per un bandoler y un assessino, s' interessés per un federal. Grans nevadas al Norh los periódichs diuhen que pocas vegadas s' havia vist. Ab lo tremolor de la por y lo del fret, los car-