LA. ESQUELLA EE LA TORRATXA. lins me sembla á mi que aviat bailarán lo ball de Sant Vito. Que no s' apurln per tant poca cosa. Si volea estar calents, que tomín a Irun y allá 'ls escalfarán barato. Un altra víctima deis carlins : lo titolat general Ceballos, destitahlt pèl Terso, lo njateix qu'en Dorregaray. L' ba sustitubit un tal Eganya, que bavia sigut manobra, avanta de ser general carlista. Lo Terso busca gent áixis: que quan soni 1' bora de tocá '1 dos pugan treginar una senalla de dobletas com qui tregina una gaveta de cals. Lo gefe de 1' artillería carlista mort davant d' Irun se deya Rodríguez Vera, bavia perlenescut al exèrcit, tot d' un plegat l' hi vingué la rauxa de ferse frare y entrà à la Trapa, en Fransa, y finalment và penjar los hàbits á la figuera pera ferse artiller carlista. Da modo que de la tropa và anar á la Impa: de la trapa, entre la trépa, y això l'hi ha costat la tripa. En fí: Morir debemos— Ya lo sabemos. HISTORIA NATURAL. (al alcans de toihom.) En un teatro:— Molls xiulets: — Fuero eix tenor animal No 's pot sentir .. (ueral fueral —La causa d' això es un gall. D' un cop un jorn vaig matar Cassant, irenla dos becadas. Tres cunills una perdiu Y dos Hebras ¡Quina guatlla! ¿Veos un que va tan tibat? Donclis ha fet moneda falsa, Ha esiat dos eops á presidi Com á lladre ¡Quin pollastre I — A mi ningíi 'm fa callar Y quan la ral. ó no 'm falla Enrahono (Ufé que vint Y crido... ¡Quina calandria! Lo fill de Donya Dolores Es grados com pochs n' hi ha. Fa riure á tols InS que 'l senlan No parlin mes, es un gat. — ¡Ay que l' estimo! Eduardo — |Ay que l' eslimol Dolores — ¡Per tu 'm moro!— ¡Jo també! Veus aqui un' parell de íórtoras. — Ja 1' hi dich Donya Esperansa Que rè 'n treure d' aquel noy, Tan huranyo, tan egoisla. Tan tossut.— Es un mussol. Que no ha vist á Don Fernando No mes suri en mis molt «oseas, Ningu '1 veu, ab ningú 's tracta Ni ab los seus parenta. ¡Quina ólival La Pepa es bastant guapeta, Pero sembla una encamada; La cara no es espresiva Es vergonyosa.— Una faba. Te disset anys, es guapela, Axerida n' es molt rossa, Peu pciil y cos bufó. Ulls blaus.— Una bona polla. TBES DE SECAS. — Jo he rebut feridas al bras, deya 'j Terso un dia als sèus confidents. — ¡Vostra Magestat ! exclamà un d'ells tot admirat. — Si tonto: y al bras dret! ¿No sabs que en Dorregaray era '1 mèu bras dret, è ignoras que 'n Dorregaray tè feridas? Aixó sí, ahí me las den todas! Quan queya una bomba sobre Irun los francesos que s' ho miravan aplaudían desaforadament, y al veure is de la goarnicíó que is carlins no 's movías de las trinxeras, exclamavan: — Aíxis, aixis, aplaudiu escandalos.'s ; pero si tant vos agrada 1' espectacle, cridéa també ¡que salga el autor! à veure ai gosarà cap carcunda á treure i nus de la trinxera. Parlava un periòdích de Madrit dias endarrera de unas disputas tíngudas allà entre is ojalateras carlins, pessimistas y obtimistas. Diu que fins hi hagué garrotada seca. Ho crech molt bè : aquesta gent coneix ja que 'n mereix moltas de garrotadas, véu que i gobern no las hí dona y á si mateixa se las aplica. Deya un carli ple de rabia: — A Irán jo voldria entrar Per robar y tallar colls, Y i ximple 's va bèn tallar. B. V. Fa un fret que pela. ¡Oh y i que se 'ns espera eacarel Ja 'u veuiáu. Ahir un amich mèu me deya: Ja té rahó V observatori de frets com aquest no se 'n veurán si baixa i termómetro, que á mi desde un quint pis fías al carrer. Lo tenia fora del balcó penját en un clau, lo clau se'm va trencar, y está clár. París: anys gaires. Mira 'mvá baixar FABULETA. Un favor á un carlista vaig prestar, Y ab una cóssa i mano 'm vá pagar. Mol bé diu lo refrán ab lletras grossos Una bestia un faeor te' l paga ácossas. P. , Un rector de un poble de mala mort feya un sermó. — «Germans deya: Ha arribat 1' hora que senyalavan las sagradas escripturas, lo monstruo del liberalisme, té de arrosegarse per terra ofegantse ab la sèva mateixa sanch. «Mes perqué aixó siga, es precís que tots, menos las donas y las criaturas, vos poséu, disposats á anér al cel, perqué morir es conquistar lo paradís, al costat de las filas deis boas que defensan la santa causa. Tots teniu d' anarhi.» Acabat lo sermó un l* hi preguntà: — Tenim d' anarhi tots?. . —Tots. — Y vostè vindrà també?.. — Jo no, pobre do mi! Jo m' haig de quedar á la rectoria. — Ay, ay, perquè? — Per cuidar de la majordoaa y de las vostras filias y esposas. (HístórichJ LA PETXINAL-LÁ. En Miret diu à don Cárlos que si arriba á general lo durà à veure un saínelo al Teatro Prlh dpal. Tócali la Petxinul-lá, etc. Diu que donan tres cents duros deis bigolis d' en Saballs, aquells quo fan lartanetas per cuelas deis caballs. Tócali la Pelxinal-lá. etc. Don Alfons á donya Blanca va trobá en certa ocasió ab un carli dins d' un quarto que jugava á truch y fio. Tócali ia Pelxinal-lá. etc. Los carlins per la monlanya ab una boca de pam. pochs cridan viva don Cárlos y molls que mort la fam. Tócali la Pelxinal-lá. etc. HEREU DE CASA. Entra en Saballs á Olot. Los ojalateros surten á rebrei: 1' hi tiran versos y coronas. —Si, si: podéu estar contents, diu un carií: al detrás de nosaltres hi venen vint carros de ferits, sense is que han dut á ua altre puesto. .. Es uaa llàstima fer matar la geut de aquesta manera!... En Saballs ho sent, dona ordre de que 's quedi endarrera, destaca un pelotón y fá fuseUarlo. Aquest cas es histórich. Uo día, quau los carlias no.estavan encare tan enverinats contra is liberals com are. hi havia á casa 1' arcalde de un poble petit, un capità de suaves, un capellà y 'n Savalls. —Que tal Anton, digué i capellà, dirigintse al batlle ; encare no son dels nostres? — No pas per are digué aquest: jo soch republicà ¿que vol ferhi? —Aixis m' agrada la gent, digué en Saballs, quan se té uaa idea, no s' ha de cambiar per res. — Pero, Anton: vos estén condemnat.... Miréu, anyadí, abrasantse ab lo capità estranger, aqui teniu un modelo: ha vingut de Fransa per defensar la santa causa. —No 'n féu cas' li hi digué en Saballs á cau d'oreUa: aquest francesot es un protestant, y á vos vos diu condemnat!.. Aquesta escena també es histórica. A Olot los carlins tenen un periódich, que's titula El Iris. Lo número en que dona compte de l'acció de Castelló d' Ampurias, porta, transcritas lletra per lletra, las següents ratllas: t «Esta mañaua se celebraráa en la Iglesia parroquial de San Estévan de esta villa, los funerales para el eterno descanso de las almas de los cruzados que en defensa de sa Dios, su Pàtria y su Rey; acaban de derramar eu Castellón la generosa sangre española que circulaba en sus venas. Mártires de la Religión y de la Pàtria, fundadamente es de esperar hayan recibido en el cielo la palma del triunfo; pm por si acaso no kan sido hallados completamente justificados ante Quien escudriña hasta hs ríñones, pidámosle se digne cuanto antes admitirlos en su celestial Jerusalen. R. I. P.« Aquest Dèu que escudrifia ronyons, diguin: ¿no is fá 1* efecte de un carnicer? Aixis es la sèva religió; fins en la gloria del Paradís son sanguinaris. A un capellà que anava ab las partidas qu' estavan atacant á Irun, 1' hí donan vint homes per pendre una posició! Lo capellà tremolava. Totplegát diu:— ¿No li hi sembla que ab déu ne tínch prou, general? — Perqué ab déu? —Perqué es millor que n'hi petém onze que vintiun. CANTARELLAS. Lola, en tolas las disputas la rahó sempre pretens, y cregas que le la dono tant sols perqué no la tens LL. DEL 69. Dus lo pentinat senzill no portas trampas al lloch : aixodius, pero jo observo que es de trampa itéu amor. P. DE T.