LA ESQUELLA. DE LA TORRA.TXA. iDíVÜYT ANYS! «No sabemos porque, hoy S8 de no~ timrbe, nos encoolraraosdo buen humor, como si entreviéramos que no ban do ser eternas las desventaras de la pàtria; come si algo se nos apareciese en el kerlzonle, capaz de ser un remedio á aquellos males, uno solución á tantas dificultades y problemas como la revolución ha planteado.» (La Epoca. SS de novembr«.) Lo dia 28 de Novembre lo flll de la sèva mate, lovástago de la familia dlgali H, vá ferdi■vuyt anys. Veus'aquí eaplicada 1' alegría de Za Epoca, destinada à fer época, ja que es una cosa tant estranya com un alfonsí liberal y un carií konrat, lo bon humor de un periódich tant serio. Pero ¡ja se vé! ¿Qui no s' alegra al pensar que '1 noy de las escrófulas ja te divuyt anys?.. iDivuytanys! Ha pogut triunfar sobre '1 raquitisme heredat deis vicis dels sèus pares, y no triunfará tambó del raquitisme de la nació espanyola? iDivuyt anys! Alegréuvos espanyols! L'any que vé podróu contar ab un soldat mes en lo cupo déla reserva..... Pero no 'us aiegréu tant depressa, que no T héu de veure pas entre las filàs del exèrcit que avants que tot combat per 1' honra y la vergonya de la patria, ja que may pot gástame qui no 'n té. Aquest noy que ais 28 del mes passat .vá fer divuyt anys, no espera sino que '1 sèu cusí lo noy Terso, cansat de fè '1 ximplet per Navarra y las Vascongadas, 1' hi deixi una miça de lloch, pera venir á honrar á Espanya, continua'ntne saa empresas. Si: sas pretensions no poden menos d' acabar en punta: la bayoneta, 'lysabre, lallanaa.. iveus aquí 'ís medis persuassius que 'ns prepara '1 tendré colegial de Viena! veus' aquí lo que posa de bon humor, ais que crehuen que no han de ser eternas las desventuras de la patria! (1) ;■>** ■ T no dihém aixó per dirho, no 'u dihém de primer antávio; nos autorisa la rahó natural, y la convicció íntima de que es molt certa, aquella valenta estrofa de- un poeta revolucionari de Setembre: «Los reyes destronados á balazos volverán á reinar; mas los reyes echados á escobazos no i-eynaván jamás.» A cops d' escombra va sortir d' Espanya la dinastía borbónica y lo que d' una casa 's tréu ab 1' escombra, vá á parar al femer. • La pols y las traoyinas vingan de la casa de un pobre jornaler, surtin dels suntuosos salons de la noblesa, son sempre trenyinas y pols, de las quals se'n encarrega'l carro de las escombrarías. Los Borbòns corromputs, ingrats y venjatius no podeu toruar à Espanya'; sino '1 dia en que '1 poble espanyol siga mes corromput' encare de lo que ells ne foren: y serne tant com ells j a es in possible. No : may tornarán á Espanya ab lo bon grat dels espanyols. 'La llibertat' que desitjém, aquesta llibertat que tanla sanch ños costa, podrá donarnos dias de desventura ¡vingan enhorabonal Preferiu aixó, al espectacle vergonyós de un trono degenerat, ofegantno's ab sas odiosas tiranías y envergonyintnos cada dia ab sas torpes liviaudats. Preferim lluytar com are, sis anys seguits, sense trobar lo centro de gravedat en que 1' ordre y la llibertat s' agermanin y veure troaáejadas noatras mes íntimas esperansas y destr'ossarnos mütuament en. perpètua discordia y viure, en fi. la vida deia lluyta y del afany, á morir vivint, baix la férula dels destronats de Setembre. Aixó d' are es an aprenaníatje difícil; son las primeras caygudas del nen, que corrà sens caminadors: la restauració borbónica fora '1 (1) Palm, on lo sentit mes vulgar de la paraula: lleudo $anu. tle- restabliment de una tutela sols comparable ab la paternitat de Saturno, que devorava als sèus fills. Si pié de desventuras y de desgracias, net està '1 poble del llot de la infamia, desde que unánime s' aixecà contra 'Is Borbons. Net está '1 poble, y no tornará á embrütarse. V ¿Comprenen are 'Is homes que '1 dia 28 de Novembre d' aquestany estavan de bon humor, perqué havem dit que las pretensions del colegial de Viena acababan en punxa? Aquest odi que s' exhala del cor de tots los espanyols honrats, odi que no poden amortiguar, sas actuals desventuras, té de pesar forsosamenfcsobre la familia H com un estigma de foch. Y al contemplar desde son desterro la rebeldía de una nació impenitent, que trenca ab titánica audacia 1' arbre secular de la tradició, mea que la concupiscencia y la luxúria de reynar, dehuen sentir la formigorde la venjansa. ¡Una venjanaa borbónica! Ah! lo poble la pressent: concebirla no pot. La pressent, recordantse de Fernando VII donant als defensors de son trono, la forca com à premi mes elevat: la pressent perqué encare viu Isabel II, la tendre noyeta salvada pèls liberals del naufragi de una guerra civil mea sangrenta encare que 1' actual, que 'Is donà per paga la mort ó lo desterro: la pressent perqué calcula que una rassa de llops no pot engendrar ovellas. • Si aqueatoa son no mos los fruyts de la ingratitut ¿qué serian los fruyts de la venjansa? * * Estigan donchs de^tot lo bon humor que vulgán los homes de la Época; pero llansin una mirada sobre '1 passat y ponderin los sentiments del poble espanyol, si desitjan toraá á posarse sérios. , Y pensin que '1 vintivuyt de Novembre no té per 1' inmensa majoria de la nació mes que un significat.. Si en tal dia d' enguany lo fill de sa marc ha fet 18 anys, en tal dia del any que vé, si no 's mor avants, ne farà 19, y bon profit 1' hi fassan. Los bisbes de Fransa ordenan rogativas públicas als sèus rabadans espirituals, ab motiu de la próxima reunió de 1' Asamblea. Las rogativas públicas no tenen lloch, sino quan sobrevé sobre '1 país una d' aquellas calamitats generals mes espantosas. Es, douchs, la primera vegada del mon qu' estich conforme ab 1' opinió de un bisbe : sí, 1* Asamblea de Versalles es una de laa majors calamitats que pesan sobre la Fransa. A.Manila hi ha hagut terribles (remhrs áe terra. A Filipinas solen anarhi 'Is empleats més pèrdis, y tórname 'Is mes opulents. iQui sab, donchs, si aquets tremolors, reconeixen per causa '1 temor de una nova fornada d' empleats! Son tant susceptibles aquellas islas! Los carlina tracta van de sitiar á Morella. Poro hi vá en Villacampa y 'Is dona una espolsada qu' encare bufan. Ells tractavan de posar siti á la plassa, y molta d' ells van lograrho, quedantse al siti. [Oh! 'Is carlins! ¡Quan s' empenyan en una cosa!... Un deis oficiala carlistas presentats á Irun, al parlarli del estat deia sèus, deya: «Ja no podòm mes. ja no tenim confiansa en la causa do D. Óárlos : los gefea nos venen ó 'ns fou traició: los generals nos abandonan ab lo rey al' davant. «Quan lo de Oyarzun ahont me trobava, lo rey va fagir mes depressa que %na llehra. » Tant depressa dirém nosaltres que hi há qui assegura que doblegaba taut la cama que fina vá clavarse una espuela á l'anca. Ab lo cabecilla Gamundi hi vá un tal brigadier Boch. En lo gran drama de la guerra civil actual poden los fets ser de tragedia : en quan alg noms si que bèn bé son de saínele. Traíati ! tralaté: D' ordre del comandant militar de aquesta plasaa de Santistéban, en nom del rey se fa saber: que queda prohibit parlar de la ^J-ÍÍ» awtom que han alcansat los reals exèrcits frente á la plasaa d' Irun. Los contraventors d' aquesta ordre serán passats per las armas incontinent prèvia sumaria executòria. Aquet pregó es rigurosament histórich. Los lectors:— Y vaja que 'ns diu I' Esquila de aquestas manifestacions dels estudiants'?. ¿Son políticas?. Y si 'n son ¿ en quin sentit? ¿Son alfoüsinaa? ¿Son federals? ¿Van dirigidas exclusivament contra 1' últim decret que merma 1' antigua llibertat d' ensenyansa? ¿Son una causa de desordre promoguda pèls carcundas? Veyára, espliqninse. Senyors : dihém nosaltres : en boca tancada no hi entran moscas: al buen callar, UamanSancko, y cada paraula avuy dia pot costamos un grapat de rals. Aixís donchs, parlant dels estudiants, los hi diròm no mes, que ab llibertat ó sense llibertat d- ensenyansa, son molt mes felissos que nosaltres: ells poden fer campana sempre que volen, y nosaltres la tenim suspesa. A CABRINETV. SONET. Com era inseparable de la gleva 1' esclau en siglo.s de fatal memoria, així es inseparable de la gloria [oh Cabrinelyi la memoria lèva. SI '1 negarle una créu pensa que 't lleva tal volia algú la heroica executòria, protesta á presumeió tant ilusoria tot noble pit un monument t' eleva. No s' irritin tas cendras veneradas á !l agraví ab que avuy sé't galardona .• mirà avants d' hont le venen los menypréus. Tas proesas T historia té grabadas, la gralilut del poble es la corona, ton nom es imaorlal... ¿A qué las créus ?... TAKA VILLA. L' intrópit Deapujol, un del gefes qu' en 1' actual campanya té mes carácter d' héroe legondari; éli que á un valor estremat, reuneix una instrucció sólida y una educació fina y simpàtica: qu' es guerrero y artista á la vegada: que ñus ha merescut que is pobles carlins del districte ahont opera liü digan h Caòrera liberal, acaba d' ensajar un nou método d' acabar ab los carlins. A quaranta presoners que tenia en son poder ¿Va fuserllarlos potser? dirán alguns carlins admiradors del sistema Savalls? Donchs nó: vá regalarlos un' unsa d' or á cada un, de la sèva butxaca. Temém que-si vá fentho aixís, tots los carlins se deixin amarrar. A nosaltres, francament... ¿per qué negarho? Mes qu' aixó, moltissim mea nos agradan cops, com lo de Villafranca del Cid. A Olesa una partida de lladres deté lo tren que i dimecres venia de Madrid : resultat 14 mil duros fora de las butxaoas deis paatjers y 60 relotjes de menos y altres 12 mil duros fora de las caixas de l'empreaa. Aquets lladres duyan boina. L'altre dia va un senyor á un eatanch: compra un gran número de sellos, fá tancárse'ls