2 LA ESQUELLA DB LA TORRATXA. Alió vá ser la mar. Nos van gritar de mala manera. Avergonyit comes de suposar y ab tola la furia de un artista desairal me llensa lluny de si, acabant la funció com lo rosari de la Aurora. Ariá remelto ganancia de pescadores, diu un adagi y tè ratiò. Tilenlres los uns feyan barrila, un tramohista' m' estava polint per tres pelas. Altra yegada íl Garneslol tas, pero ab mès mala sort ^ue I' any anterior: res de lulxo ni carr-eteia. [Alternativas de la vidal Un mascaron de Rambla, 'm deslluïa senl U objecte de la mofa de tot mon. Alió de:— Qui L' ha enganyat? Millor li estaba al difunt y altres xistes per l' estil eran un foch granejat. Vingué la nit: y 'ns retirarem á casa, dihenl ell: «M* hi divertit, vamos, hi fet la míiva brómela.» Ja satisfet, volia llensarme; pero la sèva dona ll deturà dihent;— No la llensis que 'n farém ona -torradora. Dit y fet. jf**L' ■f'% "«im Ab la resignació de bona espanyola vaig encaminarme al sacrifici del foch com havia anat avans al de ll aygua. May tants agasatjos ml ha fet ningú com en aquesta situació; 'Is fillets del amo enfilantse sobre la taula feyan púntelas per agafarme, la minyona obrint uns ulls com á taronjas, filaba si.'ls.amos m' acababan de vuidàr. Mes tot lo bó s' aoaba. Desprès de alguns anys de sopas y bacallà, vaig envellir, convertintme en traslo in ó til. Preiniaren los mèus serveys llensantme al carrer. Encare tremolo recordant las caricias que 'm prodigavan los carrnatjes pelonejantme ab las rpdas. Quan ja ,mitj trosejada creya terminar la existencia ab aquell suplici, vaigifier, reculliija.pèr uns marrechs y desprès de fer trompisdigpHJanl per de qui seria, se lm jugaren à eara ó créu. Eran las déo del demati y tant bon punt tocà la primera batalla ¡jlijl? mèus quina gangaj Yají fer,ine un regalo de cops òte pedra que 'm van deixar blava. Llavors vaig tom pè'ndVe, que celebraban la Pesurrecclo y ïaigdicffie: ... a.1..,;; — iCosas d' Espanyal Quina culpa linch jo de que 'Is jueus matessin à Cristo? Acabada, la gresca (pergue/us atch que feyan la sèva brómela) van rumiar que en farien de mi quan tin bordegàs xató. de cabell roig y cargolat digué:— Noys, lliguemla à la cua del gos oe la terralre y ja veuréu quina barrila que faréml Lo gos. era de aquells que encare no veqhen aiiflcar jinaimá ja guillan. Arrenca à corre, jo tant punt tocava 4, terra com á un' allre puesto. Lo pobre animalet volguentsé. despendre de mi, girava 'l.cap fins à la cua y ab lo ^mateix gesto li donava jo tant gran trompis al nas, que emprenia la marxa novament ab mès rapidés. Ai cap de algunas horas me trevaba sola y rihenime de mí mateixa. Pqca estona vaig disfrutar lasolelal. Un guelo mès lleig que el no tenir quarlos, vá estrenyem al) sas enearlrpnadas mans. ¿Qui déu ser.aquesl feligrés? Me 'I filo, y reconech à.n' al senyó Titus autor de ma primera íorma. De moment volia darme á conéixe; pero 'meditant penso: -No li digas res. Encare fora capás de renyarte veyenle tant. abandonada: fem muixoni, y acón ImrUul a á tol vaig ser la segona notabilitat de lllauner de las jogüinas. Vull dir que 'm vá transformar en embut; me dugueren à una taberna; 1' amo era guapo, rich y jove: al veïnat abuiidavan las criadas y no volguéu saber los xislosos diáleclis que sentià/ínentresà raig fet m' atipavan de vi, que oasi no podia engoliclo. Tant vá 'I canti a la font que per fi 's trenca. Ab tanlas vegadas de entrà y surti de la boca dels porrons vaig esmolarme y desauciada de tots los llaunés 'm Henearen al carré. A gran» mals-grans remeysl Recullida altre cop, me sembla qué 's alegrarán bastant quan sapigan la mèva posi^ó actual. No mès puflh dirlos qu'' es molt levada. Soch 'tola «rta wïonay adorao 'lfrontdeun rey... de pessebre. PERE POBLADOR. !>:: m itSAVOY Iw la;>? «1 i;)t«i jijona .tttit.fíMmi «1 y no obstant no poden vence tantas bellesas de tant bona mena una fatal inexperiencia dramática. iQuina diferencia éntrela poesia Urica y la poesia dramátieal En aquella se distingeixen y sl aprecian los mès insignificants perfils de la forma: en l' última I' acció, '1 moviment ho absorteix tot. Alguns cops fallas de forma imperdonables en una poesia lirica passan deàapercebudas en I' escena. Allras vegadas uii moviment, un crit, un gesto, supleixen ab ventalje Margas tiradas de versos Casi sempre trosios de poesia de un mèrit retórich indiscutible en I' escenà resultan esllanguits y soporíferos. Comparin un quadro delicat que vist de lluny no s' apercibeix y una decoració escénica magnlca que vista d' aprop no s' entén. Posin cada cosa a la sèva deguda distancia, si volen apreciarlas. Per xó Gaia Placidia, deleitará, sens dupte molt njès al qui la llegeixi que al que miri representaria. En ella del poeta lirich hi es tot; del poeta dramalich no hi ha mès flüé un gérmen, l' intenció y algun quadro com lo final nel segon acte. Alsft np vol dir que 1' autor tinga de desmayar en sa carrera. Com à primer pas es un pas de gegant lo que dona ab Gaia Placidia. Per dirho en ona paraula: existeix lo poeta, falta 'I mecànich: existeix la concepció, falta la finura de las pessas perquè engranin y funcionin. Tal es lo judici que podém fer de una obra, estrenada per altra part, ab merescut aplauso, en lo teatro Principal la nit del dillups úllim. LA MUSICA EN LOS TEATROS. 08 COP D'ULLA LA »IA. la Nena de 'n Riera y Bertran estrenada á Romea es lo que se 'h diu una neha de una oasa de senyors. No hi busquin la mès petita xocarrería com y tampooh cap d' aqtlélls rasgos atrevits quç algunas vegadas caraclerisan á un poeta dramátich. Tota la pessa es senzilla, plana, suau, tranquila y sossegada. Es una nova mostra del talent especial del sèa autor, que no bal las alas com aquells auceHs que tant aviat rasan la terra com se aixecan enlayre fins á perdré 's per entre milx dels núvols: no es com lo sol que á través de la nuvolada tant aviat brilla esplendent, «ira segons siga I' espessor d' aq«ella fà gala de lot? los tons de las miljaa tintas: la Nena es una jogina, sense compllçacions d' argument, sense relléu en los tipos, sense rasgos de un pronunciat sentiment, y no obstant dislréu, enlrelé y déleyla. •.' Guío P/aw/ia 's titula una tragedia que ha'escrit Angel Guimerà, que mès que una tragedia és un poema épich dialogat. Jugan en I' obra sentiments nervuts, personatjes nervuts, hi, palpita un diálech vigorós; Malgrado habermi faltp parlare perl' ad.roguiere d¡l cantone e di habersj impegnalo qnel regidore de la panela grossa e de i pamtaroñl com, che-credo sí chiama ■Sr. Fontana-rotonda, non signore, la Maria non entrarà piuin casa. E una ragázza que li sorideno Iroppo le orechie e ¡1 giorno meno pensatlo tornarebbe á gli ándate. Voi altri miel signon ya avrete un po di paciencia, fino che lo possa trovare un escrítoredegno di voi &ú*\\* Esquella.de la Torratcina. Questa settimana tampoco ha máncalo it sólito estreno al Liceo. Jovedi ci fu la represenlacione ilella fauoriía, ópera semi-seria canlabile e. ballabiie. |Per Baccol veramente si conoce che il Sig. Dohizelti era un huomo molto come cale. Aveba afidato la parli di protagonista la Sig. Pozzoni— iMágarll— direle tutli voi altri— I' habrá fallo benne. ¡lei escridassà cosí encantevolmente il papiere d' Amnerisl Dumque vi habete tagliatto di mezzo á mezKó, perche questO'Sonnp fighe dl un áltro paniere. A Leonor non li vale far gimnástica, estirarsi i capelli e far forse gaghoUe, non signori, per reuscire bene in questa parle ci v.ole cantare benino, e cosi...,. non ragionam ai lor ma..... tiráal dret noy. In soma, e.davero pecato che 8 ¡acia tanto á la delta artista dar gusto al público crir ando molle volte come si palisse dl rehuma, cosi in vece di dirse la Favorita di un rè apena, apena po considerársela come la d' un conte « di un conte di mem fortuna. Ha represen tatto il suo cicotto. Femando ben enteso, 1' Eaparter.o dei tenori, come lo chiamaba la Maria. ,Ecco un jaio che in la parte d; enamóralo a trelto fabe d' oglia. II público npns1 a?petaba lanío, cosi I'hanno aplaudillo tnollo. Nel terzp átio, cuando slá creinatlo delle tiapes e tira per i morrl dil ré la collana e la ciarrascha, ha lasciato tonll à tutli. Anche nel nllitno atlo nel í^íriitó aerMii éiiel diío'col·la Pozzonl ha semblatlo un cicotto de quindici aun i. Non so come la sua moglie che dicono é) tanto gelosa li permeté grapejare ai qúella maniera. A me m' ha piaciuio llavero, e cosiqpn posso far meno di, cridare come tullí [Bravo NaudinI Il re, qufel rè cosi baconii dos d'ori de la classe, correva a carleo del Sig. Moriami. Nel ària e duo con Leonora y fino nel concertante ció e cuando il clero li tira i pedacetti al solé, a éslatlo a bella altura. E veramente, sensibile che babbia fra il público alçune malflvolance ch^non Ij; perroéllano godere bene dei suo trionfi; pero non obstante ai questo nel linale. del alto lerzo cuándo Fernando \' hi a movullo quél gran chivari perche I' i haveva amagátto il huovo, allora iulti si sono mesi d' acordo e I' entusiassmo a slalo unánime. Mi pare imposSibile che i snei colegui (parlo di qnellí dil ré) non abbiano procurato mal untare a gli antoïi /i :(I'J1SK m&.Vh O SVJW. I,¡ Deíde.un poblet de montanya nna.noya i ciutat ve, toóla, negra, milj ximpleta, tens saber fer casi res: busca casa, prompte 'D troba, treballant ga;inya quartets, s' espavila, aprèn de viure y poch i peen s' inslruheix. Y tenim que una xicota que ab prou feynas feya '1 pe*, es avuy una criadeia 3ue s presenta i tot arreu: el clatell I' hi han tret la llana y i' esplicaja tant bà, que la filia de montanya lúilj senyoreta s' ha fél. Ja s fa trajes d- indiana b»ns, bbnichs y baratet* y, peí 'is diumenges te riibfi . Íue, v«ia... iDèu.o' hi doretl e nuvj que la festeja... pèro 'l'muda cada mes, perqué com té. bona plan ta may l' hi (altan pretendents. . Pentinada y curinseta fontse pas ab son meneíg, surt de casa i fer las compra* cada dia al matinet. Al arribar á la piassa ja la eapéran assistents, ja la vorten las amigas, minyonetas de servry. To'las juntas mouhen gresca esplicanlll 'Is àèos secrets, roen tres los sorjes rondejaa fent ganyotas y rihent. Anant d' una part í I' altr«. oropla al ü t«t loxistell, pren la marxa y lorna'á casa 6 comentaris saus quefers. Baixa á la font tots los vespres, no per I' aygua. pe 'I proroés, y passa garlant mitj' hora mentreslo canti esté en fretcb. Surt sola cada quinze diat, mudada ab lo vealidet mis bò, que en son bagul guarda plegat cuyáadosánient. Xó promét passa i buscarla, ti ella BO 'I vá 6 busefi 4 n' ell; passejan una estonela com dos. tendres colomets y després (i milja tarde, qoan ja no saben que fer, se (ieiinn coure al Cassino á riure y bellugà 'Is peut. Aauèttaet, I- -alegre vida Í' üe'á ériad«ta té, ns que troba algun bon home que d aquaix estat la lr