S> e^t.re català's convertís en una botigueta, desde ont s VM U cobren sòu vinguessin a insultar a tots quants no «motilen an els seus propòsits, els 5?^ e' Par'ar' e'8 mercaders, de mercaders indignes; ' envejosos, d'envejosos; els pescadors de sòus, deJs consmi18 f de 'a traduccioneta, que renta unes miserables pes_ es' els pesca-gangues, de negociants que's creuen que n .nt el Sindicat se vénen uns quants exemplars més Gel periòdic. Tot això s'engega sense tò ni solta. ■ es com si en el fossar hi nasquessin les flors dolentes. i. ^' teatre d'un poble neix de l'entranya d'un poble. Es artista que'l crea, que'l forma, que l'escriu, sentint les palsñu0"8 de le8 muH'Ms o sentint el batec de les ànimes «wianes. Es el moment de la ciutat. Es tot el geni de la s'ar ♦ C,Ue hi pot reviure en un 'eatre. Ab aquesta alenada rrastren els pobles; se forma el públic, que es lo que consnueix el teatre. Aixís ho feren, desde en Pitarra (que va sser un moment de Catalunya, tota una época), an en Gulnierà, an en Rusiñol, a l'Iglesias, ab les seves grans obres, S? 8a.P'i