360 • L'ESQUELLA DE LA TORRATXA tona, de permètreli els seus quefers una petita pausa, se dignés primer que tot passar la vista per aquestes ratlles y calcular després els danys irreparables, les hores d'angoixa y penediment, que en terme més o menos llarg y de seguir les coses còm van, a tots ens esperen. Sotmetem, de moment, la justicia del nostre prec a la consideració del públic sensat, y a la d'aquelles persones que acostumen a portar la mainada als cines, sobre tot. En pocs anys hem tingut a Barcelona un Olimpia y un Teatro del Triunfo... Per correlació ens venen a la punta de la ploma els noms del Basar de la Caritat, del Salón del Noviciado y el de Villarreal... Pensi el senyor Pórtela que prevenir val més que curar, y que'ns fora a nosaltres extremadament dolorós haverlo de culpar un dia de no haver escoltat el nostre prec. QüF.T REGENERADORS Aqui, a Madrid, hi venen a parar ana mena d'homes que són com Poli de fetge de bacallà: venen a regenerar Espanya. No saben mai còm, ni què, ni de quina manera, però ells venen a regenerar Espanya. Generalment aqaets regeneradors tenen un *plan econòmic» y ríhan escrit una tmemoria*. Tampoc saben còm ni què del plan, però sense el plan econòmic no podrien... regenerar. Allà, en un recó del sea poble, an jorn tenen una pensada, V expliquen, no els escolta ningú. El tornen a explicar. Els prenen per bojos. Passen comptes. Se yènen una finca. Se compren una levita, y cap a Madrid falla gent: centre de regeneració d'Espanya. Aixls que arriben sé'n van al cafè y expliquen el *plan econòmic* en la primera taula ont cauen; els treuen d'allí ab poques paraules y l'expliquen a la del costat, y quan ningú els vol escoltar més, per medi d'empenyos y de tfer passos*, logren parlar ab un ministre, que sol ésser el de Governació, y li conten el *plan econòmic*. El ministre, que ja té el seu de plan, els dona espera nses ab bons mots (no hi ha cap ministre espanyol que no'n dongui sempre ctesperanses), y un cop els tenen esperansats, van passant setmanes y passant mesos, y per medi del plan econòmic van perdent les economies, fins que un jorn, de tercera y pobres, s' entornen cap al seu poble, ab la t memoria* a la butxaca. Aquets homes són els que's veuen en les taules de les oficines, ab un maneguí brut de tinta, escrivint expedients y copiant ordes y instàncies, ab una tristor metòdica. Són els pobres fracassats de la ^Regeneració d'Espanya». Aquets jorns n'hem conegui un , que'l seu plan no'n podia ésser més d' econòmic. Que aquí a Espanya no cobrés ningú, que no s'haguessin pagat tots els deutes. Que no's comprés res que fos extranger. Que's fes cultura, y que's fes de franc. Que se suprimís la contribució. Y que s' au me niés la població pera conreuar les terres ermes que no fossin de regadiu. Aquel es el plan econòmic. ¿Que còm el resoldria aquel plan? Per aiaò havia escrit la tmemoria», aont ho té tot detallat, y com que aquesta tmemoria* té més de siscenles planes, per no haverles de llegir tothom li dona la raó, y ell se la creu, y's va tornant pobre, y un (Paquets jorns, quan ho sigui del tot, s' entornará al seu poble a posarse aquell maneguí d'orde y de resignació y a patir * miseria econòmica* , tot pensant que, si T haguessin cregui, hauria regenerat Espanya. XARAU Modrid. Maig de 1913. Mal d'anyoransa Contractats pel Círculo del Liceo, organisador del festival benèfic del Tibidabo que ha de tenir lloc diumenge pròxim, varen arribar fa pocs dies a Barcelona tretze moros autèntics; tretze exemplars de moros ferrenys y sapats, ab morenor de bronze, prototipus de rassa rifenya; tretze moros que han d'amenisar l'aristocràtica festa y que, encara que no siguin gaire blancs, constituiran el blanc de les mirades de les nostres damiseles. • Però, lo que són les coses, ara que tenen els moros; ara s'han adonat de que la festa, ab ells, no podrà ser massa animada, perquè'ls fills de Mahoma, de cop y volta, se'ls han tornat tristos y concirosos, y no hi ha res que desanimi més que un moro desanimat. ¿Causa de l'aclaparament?... ¿Creuran, potser, vostès, que es perquè són tretze, el punt de les dònes, la dotzena de frare, y que alguna animeta poc caritativa'ls ha explicat la trascendencia del número, contantloshi que porta desgracia y que, al cap de l'any, se'n morirà un? No, senyors; no hi ha tal cosa. La veritable causa del ensopiment dels tretze africans es el mal d'anyoransa. Ells mateixos ho han confessat y se n'han dolgut a l'intèrpret, senyor Boada. —Gràcies; gràcies d'havernos instalat en una bona fonda —diu que deien.— Aquí'ns tracten a còs de rei europeu, però no hi estem bé. Nosaltres estem fets a les nostres costums, a ia nostra civilisació, als nostres menjars y a les nostres begudes... y aquí'ns mataria la dispepsia y el mareig. Nosaltres estem acostumats als nostres resos, a les nostres pràc-