732 ■ L' ESQUELLA DE LA TORRATXA LA NOTA AGUDA ...iAra!.- Amunt..., «mant..., imé* amunl!... ¿Vol* que't deixi el tamboret?.. A NUNCIANT una botiga, se passegen pels carrers de Barcelona ** un pobre home y una pobre dóna, disfressats de nuvis. Ell va ab el clàssic barret de copa y els guants blancs; ella, ab el no menys clàssic vel y el ramell de tarongina. No hi hà dret. El mercantilisme no té dret a burlarse dels infellssos, ridicolisantlos de tant barbra manera. Està bé que'Is carreguin ab cartells anunciadors y trastos de tota mena. Però, que'Is carreguin ab la creu del matrimoni, es massa. Y/OSTI-S saben què cosa es lo que se'n diu un mal pagador, ¿o\7 ' Segurament que quasi tots vostès— per desgracia, y ho deplorem— en deuen haver conegut algun. Algun d'aquets frescals que troben dèu mil excuses pera ferlos passar ab raons y que si un dia, perduda la paciencia, els reclamen el deute en alta vèu o els en diuen quatre de fresques, els hi responen: —Ah, ¿sí? ¿ Veniu ab males formes y'm bescanteu? |Ja heu cobrat, doncs! ¡Ara no us pagaré! — Y d'altra manera, tampoc— podrien afegir, si fossin sincers. ** Una cosa per l'estil els ha succeït als enginyers industrials en la qüestió que tenen pendent ab el Govern. Mentres pacientment esperaven la seva resolució, passaven els mesos y aquesta no venia, y quan han reclamat d'una manera resolta y ostensiva, els han respost que, mentres no abandonin aquesta actitut amenassadora, no's resoldran ni solament s'atendran les seves peticions. Es ben cómodo, aquet sistema, ¿veritat? Mentres com un mort calleu, passa el temps y no us compleixen, y, quan crideu, no cobreu y encara us avergonyeixen.