Gaseta de les Arts Inscripció del» Maje-tat Romànica: «Jeia» Nazareaui Re\ ludrorum» sió del tipus a Occident, sembla que es produí per la devoció del Crist de Sueca; imatge oriental que arribada a la ciutat d'Itàlia de faisó miraculosa, tingué un culte i una devoció general en els temps romànics, la qual cosa féu que es repetissin imatges parelles i devinguessin aquestes un tipus de Crist. que a Catalunya té exemplars tan notables com la Majestat de Caldes i el Crist de Salardú a la Vall d'Aran, entre altres. Considerat escultòricament, el Crist de la Col·lecció Hatlló és interessantíssim, i apoia la teoria avui sostinguda pels més eminents tractadistes, de l'ascendència orfebrística de l'escultura romànica. En el cas d'aquesta testa tallada en fusta que ací reproduïm, la comparació amb models d'orfebreria ha estat feta i té paral·lels curiosos en peces no- " tables de l'orfebreria romànica p roduïda els segles xi i xii en els obradors monàstics de les vores dels rius Mossa i Rhin. Encara un paral·lel més proper ha pogut establir-se entre la testa del Crist Bati Ió i la testa d'un Crist en coure sobre daurat del segle xi que hi ha en una de les vitrines d'orfebreria romànica al Museu de la Ciutadella i que adquirírem d'origen a l'església de Moró, en el Montsec. La tècnica dels cabells i de la barba és eloqüent en aquest punt i ella té models anteriors a totes les talles, en l'orfebreria renana i mossena. En alguns voris la tècnica és repetida, però és sempre en peces posteriors a les peces d'orfebreria modèlica que poden retreure's com a exemple. El mateix passa en les escultures de pedra que presenten aquesta característica; totes 5Ón posteriors als models orfebrístics. Això inclina a creure que els models d'aquestes talles eren models d'orttbreria. El cas no és únic i per tal no fa més que corroborar aquesta idea. La talla en fusta policromada serà una imitació prtbra del model metàl·lic. Això passa amb els frontals romànics nostres que provadament imiten orfebreria i altres imatges catalanes del període romànic ho demostren també amb molta precisió. En el Crist Batlló, demés, tots els altres clements de forma i de policromia, s'avenen a la possibilitat d'una ascendència metàl·lica. Forma de mans. massissor del cos absència de superfícies intrimades, com per ésser dutes a la fosa. La policromia, no sols s'avé a les possibilitats d'un revestiment d'esmalt, sinó que evidentment tracta de donar-ne la sensació. El tema que ens representa el teixit de la túnica reprodueix un tema de teixit oriental, orlat d'una cenefa en la part baixa on hi ha ornaments que volen aparentar lletres cúfiques. Igual passa amb la decoració de la part baixa dels penjants del cinyell que porta el Crist nusat al cos, a base d'un nus entrellaçat que trobem igual en models orfebrístics. La voga dels teixits orientals a Occident, en aquests segles del romànic és cosa sabuda i no és cap raresa, trobar aquest dibuix de teixit que tant pot ésser vingut de l'Orient com fe t a imitació dels orientals en les famoses manufactures hispanes. En conjunt el l'ristdela Collecció Batlló és un exemplar dels més notables de la imatgeria romànica catalana en fusta, que és, com la pintura romànica damunt taula, una de les coses de les quals el nostre país pot gloriar-se de posseir-ne més que cap altre país d'Europa. {FOU la pobresa del país nostre que desenrotllà ací més que en altres terres, la imitació en fusta i en estuc (com són molts frontals romànics) de les obres d'orfebreria;... l'er aquí tindríem un possible camí d'inducció a la idea de què la tècnica de les talles de fusta es desenrotllà a Catalunya amb anterioritat a altres països d'Europa. Els treballs per a la comprovació d'aquest fet estan en camí, i de moment, el que podem dir, és que en aquest aspecte podem. I Catalunya, presentar monuments moll antics, sinó els més antics d'Europa. Dubtes sobre la datació d'algunes peces no permeten per ara afirmar massa rotundament que sien els més antics, però peces com el Crist de la Col·lecció Batlló. avui al Museu de Barcelona, són de les que pesen en les qOeationi importaotíssimea que l'estudi de la imatgeria romànica en talla, planteja. Joaquim Folch i Toaut í'ritt en aMajeitat* i·roce·lenl de la CoWecciú Batlló avui al Muaeu de la Ciutadella (Barcelona)