Lo Ponton. la poder qu« s' eU cécapa; Y per bíió (an matar Ai pobla que e» molt parieal, Jo ja bo •«* que aquwla geot Tenen febre de mamar. ¥ jo que ab ploma y diaris Aiabo la deniorracia, Ferque sé que no 'U fa gràcia Als qu' eus dihuen perdularis; Y perquè 'm dona la gaoa Escrich lo que 'm sembla bé, Sempre bi tingut y tindré La febre republicana. COfTTWlAN AOLELLAS FRASES. Yeyam si dels pecats d' Isabel tots los reys nk anirem jeperuU. - Victoria. , Fem veure que m' interesso per la Kepública francesa: treballem en favor de la pau. M. (ïladstone. La guerra te de durar mes; hem venut pocas armas. Lord Grandville. Prussià te massa Estat major. Al-layre tots. Theremin de Ilame. jAdeu ciutadela de Laon! ;A la una!... .A las duas!... i;A las tres!! Enricb de Chezelles. ; Ja està tot llest! jMahinatje! ;Qui hagués pogut serhi avanlsl... Roger do Chezelles. Ks un cop que te l* envidio. Ben fet. Dorm en pau. Artur de Chezelles. Es una llàstima perdre aquest pico. b\ encara bi ha qui abona ais republicans? Prinmpcesa Matilde. Corran mals vena per Europa. Compte de En. Fa llàstima veure tants reys destronats. jVes si à nosaltres nos passava!... Tornémsen. La dona del compte de Eo. I.a cosa marxa. Sembla que 'n sortirém. Benedetti. Nobéu escoltat paraulas; donchs rebrén canonadas. San Marlino. LàÈ bayonelas dels meus soldats protegiràn la llibertat y garantiran la seguretat do Itàlia. General Cadorna. Deixems Atsepukrts emblanquinats, un altra estona en parlarem ab mes calma. Vizconti Venosla. jVes à Roma, rey de tota la Itàlia! iDel Capitolí à la roca Tarpeya hi ha sols un pas! Meootti Garibaiai. se. Esperant la seva resposta perdré la nèva ventura. Duch de Aosla. A d* el meu «Tenorio» lilalta alguna cosa. Vaig à escriure la segona part. Dumas. Com si res haguessin fel. Tornemse à aixecar. Cruz de Ochoa. jTenir de estar tancat quan puch ser útil à mon Rey!... ;Ay pobres lliberal» quant hi torni à haver la loi|UÍsíció! Rector de Alcabon. L- Olózaga es un pastelero. Embaixadores cosa delicada y no 'd pol ser un qualsevol. ; Yeyam si me 'n faràn à mi... Martos. Ilo dech tol à n* en Rivero pero... jla veritat! no serveix: bo hi veu clar. ^ue b«> aniria Espanya si à mi ne feyan ministre de la Goberoació. Gabriel Rodríguez. So ml han n cabal los quartos. Anem à matar toros à Montevideo. A buscar cuartos, allà; à gaslarlos, aqui. Peroy. Los espanyols estan moll pera determioar- Barcelonins salut. [Fins un allre any! Majeroni. lEslichde pega! Bon toatro, bonrefresch lo dia de la inauguració, bonàs company ias,... y perdre quartos. Gaset. Ab las providencias que hi pres desde lo comeusament de la fobra groga, nr hi fet cèlebre. Reig. (Se continuarà.) Mes ranxo per variar. Lo nostre Ponton, à pesar de Irobarse surto al milg del port no ba experimentat cap baixa eu la sèva tripulació. Aqui no hi enlran febres ni enfermetats reinanls. No volem reyt ni coronas y fins las coronas fúnebres nos empalagan. Contra la febra, repúnlica democràtica federal. Los italians son dintre de Roma. Napoleon III ha caygut; pero per aixó sense ferse mal . Pio l\ ha caygut també de la mateixa manera. La revolució treballa à mes no poder. Vaja que en quinze dias, casi bé no 's pol demanar gran cosa mes. ^Saben los medis para arribar à ser coronel? Se fan fondistas. Es probal. A Paris n bi havia un que tenia un gran Mitl qu' aixis anomenan à n' allà las fondas, lo que proba que hi he estat ó quant menos que sé lo que 'm dicb. Donchs si; aquest menestral mantingué à uns qnans progresistas, quant gracias à la que pasaren en lo gloriós trono de San Fernando, tingueren qu' anar errant per lo mon fets un jueus idem. Ara que aquest lleal partit nos tragué als espanyols una plaga, pera posàrnosc'n déu. ara qúe ;mesclar.' ocu- pan ells lo pueslo de ella, lo bon home del fundisla ba cobrat deu per bu y per ombolicarli 'Is quartos li han donat lo nombrament de coronel. De debò 'ns agradaria ser del seu regiment, perquè 'I ranxo deurà ser d' alto que is àngels hi cautan. Quant una autoritat dona una ordre es menester siga obehida óde no, es millor que no la donguí. Dibém aixó perquè en Soler y Matas recomana la llimpiesa y Ms cipayos se dispulau à qui va mes brut. y per ells ès una glòria osteutar solfas mes grossas que la créu aquella de diamants que 'I citat batlle va exhibir lo dia de la professo. iDe que menjaran las classes passivas? Nos semb a que si ara no u tenen de menester, ni may. Senyor Figuerola una mica de compassió y sobre tot mes justícia. Avuy per demà vostè auirà al carrer, es à dirainrà alia aboni vulgui, pero volém dir que deixarà la cadira; queda pobra, se refia de la paga y la paga no \é; raenires vostè 's mor de fam/mentres la epidèmia delma los babilants de allà ahont vostè mora, lo ministre de hisenda, un del successors de vostè (que Deu fassi no sigui tan dolent) 6i entreté en pagar als que meno» ho tenen de menester y ca fer cada francatxela que tremolin los contribuyenls. — tQue dira vostè? — Posis las mans al pit y lo que ell li digui del ministre, es lo que nosaltres díhèm de vostè. Telegramas. Madkit. S' estàensajanl un drama que serà la segona part del que 's và executar ab tan bon èiil de 1854 à 1856. Porta per titol: Tercer: La dansa panlomimica tilolada: «Los empleats inülilsó la porra.» Quart y últim. Joch de cucanyaen la que los republicans se entilaràn à buscar la Republicà al cap d' amunl. i mp. de Las Tmn, arco M TMtro, ■.• tl j tt.