LA VEU Db CATALUNYA 23 janer de 1912 pctcmbr^ au dic l'alcalde yna omússió de la Unió d'Agriculiors del Utire^at pera pregar al senyor SosTrcs s mtcrcssi pera que l'Ajunuuncnt concedeixi als agricultors daqud'a co marca les matem-s concessioas qi>e te rxai els ownassionislies pera la entrada de fruites a Barcelona. Baix la presidència dd senyor Ricart S'ha oonstítoit la ponència de venda arrv bulant. També s'ha reunit la ponència du L· domissió d'Hisenda pera esind^r els ex- i pedtents d<ís qui soliduen la pla<.a de qude de la csmeniada secció. Eís senyors Paflella y Vidal Valls van fer una entretinguda visita a la Casa ide Lactanda graíuita del carrer de Vall jilomella. In ausencla del diredair (analalii, ^ Bel facultatiu encarregat del anàlisis de ]a llet, cl treball dels dos esmentatv regidors no va ser tot lo complet que volien, per manca de datos. per lo qual repetiran la visita. .\o ohescant, van entorarse tot lo més hrinuciosament que van poder, dels serveys d'anàlisis de llet y del pès dc nens, rescrvantsel donar sa opinió pera més Endavant. ,Van escoltar les eq^icadons y observacions dels doctors Farriols y Ors, van revisar els llibres y van treure l'imçwcsió He que son indispensables algunes refonnes, y més indispensable encara el Camfci d'edifid. Del resultat final de la visita, el senyor Pcfiella en redadarà un_infonac. La comissió de Reforma ha aprovat les fulles d'aprea corresponents a les cascs dd carrer de la Taninería, 26, 36, 38 y ;40. plaça del Angef. 4 y 5; Copons, 7, y Baix de Sant Pere 4. Ha acordat també la petidó famosa del no menys famós dem Gonçal de Rivas. referent a traspassar ds drets (?; inJxerents a la seva portada d'aigües a un Bcnvor Idanuel Oromd. Aquesta instapda havia sigut aprovaBa per la cWfrwssió de Reforma dd passat bicni, però al anar a sessió pública, va quedar encallada meTcfes als regionalistes. Per ser aviïy d Sanf'dd Rey, no hi haurà ofimies al motí. A la tarda's celebrarà la sessió corresponent. Una comissió de jutges miunidpals es úgiké a l'Alcaldia a parlar, per çcnttssima vegada, dc les males qondicioins de l tdifid de "Sant Ga^età. EJ Sr. Balugera, inspector dels mcrcaTi Bc la Llibertar, Kewludó y Abacería, ha prolwbjt les rifes al interior y vol Cant? dels mateixos. Si quedessin alguns punts Imgiosos, els convenis vigents entre França y Itàlia permetrien soiudoparlcs amigablement. Acaba M. Poancaré expressant la seva con vi ori ó dc que aquesàs incidenis no torbaran les anastpses rdadons entre abdós països. B fi Queda dóe acrtiest debat. ÍM. Poincaré ha estat mpjt aplaudit. Seguidament s'ha reprès la discusid dd projecte de Uey madificant d sistema de elecció dels diputats. Vaga solucionada París, 22. 8 20 .nit. Se considera so'.ucionada la vaga del tí» de ball dd Teatre do l Opera. Una comissió dartisrts ha y:si at als directors pera demanar que siguin ad mesos tocs altre cop. Els directors s'hi han mo -.orat favorables, però proipcteni' «xaminar únicament les peticions mdivihials. Sinistre ferroviari ; . París. 22, 8 59 nit. Comuniquen de Cemralia (Estat dc Illinois) que han topat un tren pxprés y un altre preo de passatgers. Han resultat morts Mr. Harahan. exorcsidau dd Estat de Illinois Central ; Mr. iMdcher. cx-vis-presidient; Tvír. l'còrce, advocat de la companyia dels ferro carrils de Rodcislam, y Mr. .Wright, ex-secretari de Guerra Ademés hi hà una vintena de ferits. Fransa y Anglaterra París. 22 9'23 nit. Malta.— Ha arribat) la esquadra fran ecsa, ab TobjectC de saludar als sobi rans anglesos. La pobladó està empoliada, abundant les banderes anglesa y francosa. La revolució del Écuador París, 22, 10'2Q nit. Guayaquil.— Les tropes governamentals dominen toí d país y cxigoi»an la rendició de Guayaquil, una població que segudx en poder dels revoludot naris. \, La revoludó sc considera aborta^Ia. (DE L'AGENCIA HAVAS) França y Itàlia París, 22, 10'40 matí. «LTüho de París:) diu que'ls «enyors ITittoni y B arrere varen celebrar ahir vespre una nova cntrexósla, tm la que d segón va insigdr en la necessitat de (fflK. JtíÜa SCdçijftwç..l.Ç'·.. llvr.ii.: n\-.^ r<> toíirvhres de la. Creu Roja prtsoncrs p«*a enrfwrcar en un vapor francès quels transportarà a Tunis, ahont se faríin, esmipuk>sa# liealmcnt. per funcionaris francesos, les comprovacicnis necessàries pera determinar la seva identitat. Alguns diaris anunden que França no admet, pera solucionar aquest incident, cap intervendó extranya, tu en forma d'arbitratge, llevat de la d'apeladó al Tribunal de La Haya. Proposició dUtalia París. 22, 1-25 tlarda. Roma.— El Govern italià ha proposat kl Govern francès sotmetre al Tribunal ide La Tlaya totes les qüestiong rdadonades ab els inddentjs del «Carthagc» V dd «Manoiuba». la Cambra francesa Paris, 22, 8 "45 nit A la Cambra de Diputats, M. Lotothe ha formulat una pregunta sobrcls anddents del «Carthage» y el «Manou^ ba- y ha fet vots pera que no's repeteixin senublanis fets, després d'obtenir Ics degudes reparacions. L'almirall Bienaimè, rcferdntse a la luateixa qüestió, lia paotestat contra l'afcentat de que al seu judica ha sigufc objecte la dignitat del pabelló francès. El país — dm — exigeix una repara aó. M, Guernier pregunta oam s'explica que fos alterar el telegrama rebut pel jqomandant del «Manouba». M. Poincaré contesta a tots els inter|>dants. Comença fent una suscinta rcladó dels xnddents. Recorda que al ser apresat d «Car ihage». l'encarregar de Negocis de França a Roma va rebre ordre de demanar al Govern italià que fos aixecat d seqües BC. fent les degudes reserves pera deixar expedita la redamadó pels danys y perjudids soferts pels interessat^. El Govern francès no va comprumetres * custodiar 1 acnoplà den Duval. Creu M. l'oincaré que l'aeroplà. que solament es un objecse de contrabàndi»! relat.u, no podia ser apresat en el tm jecte d'un pon neutre a un altre port ceutre. Les autoritats italianes, sembla que al apresar cl barco que cúnduía l'aeroplà yaren cometre un erccn: a a)sta dels drets y ek interessos dc França. Manifesta qucl Govern francès ha donat seguretats de la seva neutralitai al Co·.'om italià en varies ocasions, smguJarment el "dia 17 d'aquest mes. Ouan va rebre avís dd inddent. dd .«Manouba:, M. Poincaré va t ■U.·l·tr.ifjar al ertearregat de Ncgods dc Franja a Ríflnu y al oSnsul francès a Cagliari, oridcnantlos que no abandonessin els passatgers turdis; però'l telegrama xifrat enviat a Caghan fou tomat own mdesxMiraWe, pera que fos rspetit . Per altra part, oom que'l Goa-em haJià va donar al encarregat de Negocis 'dc França a Roma, la seguretat de que »ls passatgers turdis que anaven a bordo jdcl «Manódia;, eren ofidals turchs, l'enfíarivgar de Negocis se va creure en d dever d'invitar al cónsul de França n .Cagliari a que consentis d desembarch Be dits turihs. L'cmbaixada otomana monXÍ- l aíinnajtpó de que'ls passatgers de referenaa pertanyen a la Creu Roja. Per lo tant, França no"L=. podia entretrar. No quedava pïís solució que deixar als esmentats pas satgers en poder de Ics autoritats franïescs pera procedir -a Ics nfiqessaries av.cyíguacions. Itaba ha fevqrsa amiigajUe, ml'n ;ÍN!Ó* paison. NOTICIES DE BARCELONA Aliir el dia aparegué ab d cd cobert do núvols, regnant fona humita". Durant d test» de la jornada d temps va persistir en d mateix estat. — Serobiol es el miJlor reconstituyent. Ahir tarda, el noy Laurcà Torres, de 5 anys. habitant Rcdi Comtal. 12, quurt, al atravessar d carrer per haverio enviat els seus pares a un recado, va ser agafat per un carro y mort a l'actc. El minyó que menava'l carro va que dar près. D'una Estadística que publica la Junta d'Acdó Catòlica de la parròquia dc Sant Just, resulta quo a la iglesia de la mateixa, durant l últim any, s'han autorisat vuit testaments. Sc tracta d'una pràctica juridich religió sa. privilegi foral datant del sigk- Xll y conegut a n 'aquesta ch' 6 Kc f cbrci^ Durant la última setmana la Cai*a de Pensions pera la Vellesa y d'Estalvis ha rebut pïr imposidons la cantitat dc 169,427 pessetes, y ha pagat per reinte gres d'estalvi y per plaços mensuals de pensió 92.121 pessetes, havent obm 120 llibretes noves. Han rebut en aquesta Universitat tJ grau de Llicenciat en la Facultat ne l'armada, don Antoni Grau y Ferreras; don Joscpli Aresté Se.jura. natural tíe Mayals. Lleida: don Joseph Sa'a y Fargas, natural de Navarcles, Barcduna; don Miquel Oliveras Pastdls, natural de Figueres, Girona; y don Joseph A. Car dona, natural dc Vallibona, Castelló. L'Assodadó d'Eclesiàstichs pera l'Anostolat Popular odebrarà sessió general dcmíi. dimecres, a dos quarts de sis dc la tarda, donant en dia una conferencia sobre"! tema «la democràcia y cl claror» el Rnt. P. Josepih Soler y Garde. rector de les Escoles Pfes de Mataró. — FosfoGlko-Kola-Lcdtinat, cura injpe. Çcnda. B. Domènech. Rda. S. Pau. 71 La correspondència pera Mallorca. — A l'Administradó Central de Correus de Barcelona s'hi ha establert un nlcans pera la correspoadcncia ordimra quc's dipositi a loíidna central fins a Ics sis de la tarda en dksi de correu ordinari. A la estafeta establerta en cl Mundial Palacc hi hà un alcans pira ia cor.esjwn denda dc les Balears fins a 5 minuts abans de la sortida dds vapors. La correspondència que ha dc marxar ab ds vapors ràpits surt de J'Admi nistradó Central a les nou del vespre. —Dipòsit confOíd 070 k. C. Cent, 378. Avuy .dknare, a les sis de la tarda, tindrà lloch en l'Institut Agrí col Català de Sant Isidre, la segona conferencia sobre «La Scridcultura y la Sociedad «Fo mento de la Serículmra Esuafiola», o. càrrech de don Hermencgild Corria. — .Ei Rey de tes vi sacres anomenà! gran llip^.^Tatcs al estòmach, que té'l paper de prinïT actor en ia maior pam dols drames paioiògichs. Pera evioar y curar sos nuls. ja que obra tamhe oom preventiu hi ha quo pcmlre VBtbSt E» tomaoai Sau de CarU», quq obre la gana y tonifica. La Sodctao Econ<>nüptador, don loseph E. dc Ulano; biWk» tecan, don Jaume Masó Torríinis; se cretari, don UKepfa /Vgdl y Agdl; vissecretari, don Rossenio Menta; vocals: don Carles de Fortuny, dfcm ÇristòfoJ Freginals, don Joseph M. .Bofill- don Viocns de Moragas, don Ciprià Pagès, y don Pere Sorra Puiguriguez. 1 — En totes les seçdoos dds magatzene «El Barato- hi hà gran.-, rebaixes de preus per ser fí de temporada Una sentida mmifestadó de dol fou la demostrada diumenge, per part dds elements productors dc la Hidustria mctalúigica d'aquesta capital, al concórrer al enterro def qui fou en vida don Marcclí Casajnana, com n potíta compenstadó al qtii dedicà bona peur de ses energies a la indústria nadanal._ Entre la nombrosa oancorrencia, que seria difidl enumerar, hi figurava una nodrida representadó de la Societat de Industrials McCànichs y Metalaris, ttc la que lii figurava son president don Octavi Domènech y Vendrell. Rebi don Amat Casajuana y demés família. . En honor den Saüarés Els economistes catalans dediquen a la memòria del eminent patrici un fervorós homenatge Abans d'ahir varen edebrarse a Sa. badell varies festes en honor del cras nent economista sabadcllench don Joan Sellarés PJA. La industrial dutat, que, a mida que va passant el temps se va donant compte de lo que representa pera c'Ja y pera la seva indústria la pèrdua d'aquell home que tant va t-eba Uar-.pd seu tngrandiment y prosperitat, va correspondre dignament al homenatge que'ls nostres més llustres economistes varen dedicar al que, pels seus rcUevants mèrits, fou cridat a presidi ' Ics primeres entitats economistes dc Cata. lunya. 'lal com deixàrem consignat cn la res senya publicada en les wlidons d'ahir, un dds principals actes va ser la sessió necrològica que va tenir Uoch en d teatre Principal, a ia qual hi varen assis tir les primeres famílies sabadailenques. En un dels paKhs, seriosament engalanat, hi havia Ics filles y demés família deh Sallarés. y a Ja estrada presidencial Ics autoritats de Sabadell y ds oradors. L'hora avençada en que va començar la sessió va fer que aquests bagues sin d'esser molt breus. L'emSucnt economista don Frcdeifch Rahola va ésser d primer que va parlar. Va començar reco.danl les seves Irrtinms rdadons ab 'en SallanSs y la perfecta oompenetradó quo tenien en tou ds aasumlíes. Els ftabòdellendis — va dir cn Rahola — heu de sentir per aqudl gran home una doble vencradó, perquè'l prindpal ideal que ell ya temr durant la seva vida. ra ésser d de la propp·a-iitu y tstr grandimem dc Sabadell. Quan sc tit* bava a Madrid hi pensava sempre ob la vostra ciutat, y sobre tol ab aquells obrers seus que coneixia íntimament, y ab els quals se relacionava com un bon amidi. En paràgrafs brillants va ponderar ds mèrits den Sallarés. ds quals varen portarlo a presidir el Fomcnr y la Camibm de Comerç de Barcdona. Y, no solament fou un heme d"una intcligenda privilegiada, sinó que era posseït d'un esperit de ïderanda y dMna bondat qtiel fcycn atractiu y agrada We a totliom. Va dir que havia miilitat ab ds conservadors, perquè era rúnicjh partit ahont va trobar satisfacció a les seves aspiracions econòmiques. Mes quan se pot dir que cn Sallarés va entrar a la vida púljlica ab gran intensitat fou desprís d'aquell paliorós desastre colonial al inidarse l'actuadó política dd general P* lavieja, sent cl portaveu de les aspimdons regionalistes. Ell fou d que va redactar aqudl massatge prcsental' a la Reina Regent por los candi prindpals sodetats econòmiques dc Catalunya demanant la Dinutidó única y d concert oconòmich. Ell fou un gran amidi dd piorat doctor Robert y d'aquells altres patrids que tant varen treballar per la nostra terra. Es necessari, donchs, ouc la figura dd sembrador no sigui obhdada. El seu es perit encara'ns empeny. Nosaltres l'hem dc recordar sempre. L·es seves obros han d'ésser per noaahres una constant enso nyança. El parlament dd senyor Rahola fou interromput varies vegades pels aplaudí ments dels concorrents, tribulàntsdl ai acabar una forta ovació. Don Joaquim Aguilera, secretari dd Foment dd TrebaU Nadonal. va dirnunbé unes paraules d'elogi en recomfança dd homenatjat, dient qucl seu pas per la presidència del Fomentes un dds que ha deixat més gloriosos recorts. Les paraules del senyor AguHcra foren iholr aplaudideSi El digne diputat a Corts per Castdl tlersol y presidenti de la Caixa de Pensions pera Ja VelLsa don LUas Ferrer Vidal y Soler, va recordar còra havia oomensat a estimar y a admirar a n'en Sallarés. El meu pare — va dir — quo no era pròdich cn tributar alabanses, sem pre que parlava d'aquest compatrid vostre ouc avuy honoreu, ho feya ab do gi. A casa meva y al comens dc la muva jovencsa, hi vaig establir aquo Tia amistat' que m'hi va unir tota Ja vida. En Sallarés va ésser un gran pa. trid y un gran economasía. Després dd desastre colonial dl va preveure que encara hi havia salvació y va posarse a actuar de plè ab aqudla serenitat y energia que eren les característiques de tote ds seus actes. Pot dirsp que va ésser el precursor de ics nostres pc tuadons. Un ahre dds aspectes hont rdssalta la personal i taJ! den Sallarés cs en Ics ípiestions sodals. Ell, al> les S-TVCS obres y lo que es més meritori ab d seu exem ple, sabia encaminarfes sempre a solu cions ben satisfacaorics. l-es sabia rcsoüdre ab josticia y amor. (Molts aplaudiments}. Acabà el senyor Ferrer y Vidal posant de rdUju les campanyes realisades per en Sallarés a favor dols gremis est hores que aquests eren combatuts com a vells y anacrònichs. Ics companyies protecdonistes realisades y sobre tot el míting de Vücaya de 1893, hooii fcn Sallarés fou ovacionat y nomenau pera crue fos portador al Govern da les conausions aprovades, kigrant que fos i desfet d compromís sdemne que hi havia de fer prosperar d tractar ab Alemanya. , i Cdcbrà d primer nas donat pera ho norar la memòria del gran patnd. y va dir que la seva figura aniria craxent cada dia més. iGrans aplaudiments quz's Convertiren en ovadój. <. El senyor còmic de Lavern va llir que radte ínidat per Sabadell reiíresen ta\a un justfssim tribu: al gran iniciador de la economia moderna. En Sa Karés va ésser una figura gegantina. Tots nosaltres ens considerem humils ddxeples sefus y ens honorem cn continuar la seva obra. En períodes molt brillants explica d procés dc ta oposidó den Sallarés a n'aqudl nefast projocte dc tractat dc çomers ab Alemanya, fent resaltiar les energies que cn Sallarés va desplegar ab toí y topar arreu ab tota mena de dificultats. (Aplaudiments). Diu que després dds discursos i>rov nunciats y tractant!» d'un públich que va conèixer personalment al hlomenatJ jat es difícil parlarne extensament. Y tampodi cs necessari — va dir 1 "orador — I^-rquc'ls homes com en SaUarés, guin discutifs o nò, s'enlairen per elis sols. csdcvcn'mt astres de primera mag nitut. El senyor comte do Lavem va ler bçlles comparan»s sobre aquest punc, dient que odebrava veure cn l'ordro dek oradors al senyor FoU-n ra y Durim qui podrà parlar extensamMi den Sallarés. , • Aqudl vostre Till ilustlre va ésser mdt disouiii' entre vosaltnes y va haver dc suírir molls desenganys, ms avuy, arribada ja al zènit, ens cxxmunica a tots Uum y vida pera ddensar d treball nostre y ja no hi hà ningú que irao sigui devKXaco, (Gran otvadó qU3 duta llarga estor^. Don Lluïs' p. Sedó va dir tflie en Sallarés era dí fa fusta dds grans eco nomistes. Va rc^enyar d programa que havia desenrotlla al Fcro-nt, recorJimt ab la pena que -i-ya l endcrrocanyenll do la terra y ds -sforços que havia fet pera salvaria generacions futures rindràn de rco^-^r a n'en Sallarés oom un dels tné, honorables patricis de la nostra èpo^. Explidi la forma pràctica que tenia oxa por a a la realitat ds assumptes cconòmhchs, aixis rom el seu programa deraoS' tra una gran clarividenda Aoiy l'han fet seu tots ids partits perqut «is Ja única solució que ni hà pera nv -K prOr blemcs pahorows. (Aplaudimmts\ lambé parlà d senyor Sodó dd; tre"balls realisats per en Sallarés sobre la reglamentació dd trebal. de les tHmcs y ds accidents dd treball. Ell cntH u... que'ls patrons, ab gencaxwtat y coar cessions, eren ds cridats a posar una valia ai n'aquestes lluites, i Nosaltres, en ds Uibre?; d'actes dd Foment hi tenim les seves onentacionaí y ics consralttan ab amor y ab aíceu-. Fehn també vosaltres quan vos trobeu en problemes complicats, car les tfte» nyan' « den Sallarés son norma tecgnra pera obtenir l'èxit en totes les empresos. (Moits aplaudiments que duten llarga estona;. _ j Don Alfons Sala. cn representació dc la Junta dc Vo.-als d'Aranzds y Valora cions, va retreure també Is mèrits den Sallarés. Jo molt qne havia treballat cn aquella Junta y d condol que havia ocasionat la seva mort. Pot dirsc que cLi — va dir d senyor Sala,— ha sigut lin dels més grans defensors dd ircbafl na dona! com a medi |le salvació de la nostra terra. (Grans apüaudiments). El diputat a Corts per SabadclJ don Jaume Cruclls va resumir ois dS&ntírsos dient quc l nom d'en SaSarés seria recordat per les futures generacions com una dc les grans figures sabadcMcnquea. El discurs dd senyor Cruetís va ésser també molt aplaudit. El senyor Folgucra y Duran va donar les gràcies a tots ds que havien pres part a l'aote. Referintse a les paraules dd senyor oomte dc Lavem va dir que era veritat que en Sallarés havia sigut combatut en algunes ocasions. Jo maujx — va dir d senyor Folgucra— en alguneí ocasions no vaig pas seguirho. més també s'ha dc confessar que tol|s vàren» ferho ab noblesa y que avuy tots jun» ens trobem reunits per honorar la seva memòria. Ademés s'ha dc recordar qu« cn Sallarmtc de RomantHieB. .e Ha permanescut una estona 1 tf^fd ab varis ex-ministres y amchs d< K seva intims-Bf, y ha donat ordre al wí'^ pera la Reunió dd dimecres, qu<". "ij, ds assistents han cregut que scr»^ dit in» d'aque^cs Corts. Crisis total . Pera dlwocrg» Ni el Senyor Canalojas, ni cw* ^7 ministres, al han dit res de