Pàg. 6. — Dimarts, a 4e gener de 1983 la veu db Catalunya NOTICIES DE L'ESTRANGER L'autonomisme alsacià En «Le Figaró», «gneí. per Ferran nigny. ba aparegut un article tttuInt rEl malestar olsacU». quo tre- Unim: «Ha trobat un alaaeU — comença cUenr — on ben i brau alsacià, d'aquells que adoren Franca, que ban e ofert per olla, que ban patit t lluitat seu el jou execrat, en els temps que estimar França significava polar en me en tot moment lè seva Uibertat, la seva fortuna i la oava vida. — Ou* Mgnlflca — li ba dit — aquest •malestar^ del qual s'ba parlat a la Cambra j del qual parlen ela diari», dels departaments reconquerí ts t sobta el qual inclóe ela alsacians no esleu tots d'acord Aqoi. no bo comprenem això. — fio — m'ha respost — No bo oompreneu pa» 1 ée lamentabl·l Fa quatre í—.-r. d'ençè d« l'alba radiant del no«tr« desllinrsment. que no es fa altra cosa qne oometre «rrorjí Es podar» públics estan, no an dubto cap mica animats de la millor voluntat, però no saben 1 no veuen De totes manem no és estranyi da Paris e.tant no e» pot veure l menys encara Jut. 1 ]ar. Per a donar-se compte da la situació, cal viure al» nostres tres departaments, infonnar-ae. sondejar ! ànima popular 1 fullejar les consclàndee del» babiteata da les ctutate 1. sobretot, dels afort*. Aleaboros hom pot compendre ço que hom anomena °el malestar alsacià». 1 pel esdevenir una profunda malaltia, extremadament perillosa, si hom no el gnarelx radicalment 1 sense perdre tempe. La qüeetiò alsaciana-lorenesa, d'efti çfc del dia que s'ha plantejat, ha es. tat tapada per un equfvoc que ha enganyat l'opinió francesa, i del qual s'han aprofitat els nostres enemics. Loa propaganda activa que s'havia d'aturar ha atenuat l'entuslasme de la tornada al si tfe la pàtria. S'ba produït una mena de desencant i Inclòs una mena de desconftença. En certs llocs hom ha considerat que França no ha fat prou per a e'eouar a Alsàcia i Lorena les conseqüències de la guerra. La llibertat, és cosa balla... però no n'hi ba prou d'això. Cal enriquir-se per. a viure feliç... I. com que el» negocis no prosperen 1 «res no funciona», hom aa acabat per persuadir-ee que aquect» situació no tenia altra causa que el retorn a França. D'aqul les critiquaa inacabable» contra l'administració i les institucions franceses; una oposició constant, pueril, tasenaata, a rassimilactó legislativa. 1 el mal s'ha propagat a tal punt que, fa poc aquesta quastió ba estat plantejada brutalment a un conferenclaat: - ~~ Ouín oventatge havem tingut en esdevenir novament francesos? Hàbilment explotat, aquest estat d'e» pen». que sol» àa el dUaa minoria, pot desenrotllar al panleolariema. Sahou ço que és el •particulariamsT... Es una eoea que hom anomena així per què no gosa dir «autonomismo». Es cert que nom e» francès, però abans que tot alsacià! I hom arriba a alxo: que molt sovint, quan hom diu «el» francesos», hom entén ala altre».... els que habiten als vell» departament», restaot-n» exclosos el» alsacians 1 els loreneeos. Tota la qú·stiò de l'asslmllaeló gra« vita entorn d'nqueet estat d'esperit. Si l'assimilació ràpida U cada dia més partidari», és qu» troba diflcultats 1 obstacles, resultant d'aqueeta situació que »»devé amenaçadora, qu» é» perilloMmant favorable a la propà c.mda alemanya I que cal anor. rear del tot. Quan hom predica le» Uel» «locals», no es coneix pa» «que», ta »ltunciól E» cert que un període de transició er» Indispensable, però- ja ha durat massa- EI comissariat ba («i ona obra mogniflca, però aquesta obra 00 es pot perllongar. Cal procedir ràpidament a l'aulmílació «completa», administrativa 1 legislativa, ki. xò no privarà el mantenir certes in»tltucions «locals», respectar els costums 1 les creences del país. Cal. finalment, que el Govern organitzi ona contra-propaganda activa 1 ben organitzada, contra la qual enganya amb audàcia les poblacions alsacianes 1 loreneses, sobre la veritable mirada de França. Que el Govern faci tot això rapidement, coratjosament, enèrgicament... I no hi haurà més de «rnole?tar alsacià». Els alsacians ( els lorenesos a» revelaran ço qua són en el fon» de llur cor 1 de llur consciència: els mó» francesos de tots els francesos!» E!s pressupostos francesos Parí». 1— La Cambra ha suspe» les deliberadon», La sessió ha durat fins * . a les ires de la matinada d'avui. aixe# eant'Se despcés d'haver aprovat Le» dues primeres dotzavea provissionals del pressupost de 1923.— Havae. L'actitud dels grecs Constantinoble. 1— Ei coronel Plastiras ha declarat a la premsa de SaIqnica que Grècia desitja sincerament la pau però sempre que aquesta no - atempti el prestigi de la sobirania rrega. Afegí que la supressió de! patriarcat de Coastantlnoble Implicaria al seu judici una meqma en els dret» de Grèria— H*v»e. Mort de M. Bonníer Paris, 1— Ha mort M Oeston Bon. nier. membre de l'inotttut de França. — H«va» Temptativa de sublevació dominada a Torí Torí. 1. — La provatura de sable. v.*ció dels soldats de la guàrdia reial h» estat sofuc£ds El» avalotadors han «itat desarmats 1 timcais a les ( iserneíf.— Hava». L'ambaixador d'Anglaterra a Madrid Londres. í. — L'ambaixador d'Anp aterra a Madrid Mr. Howar ha estat nomenat cavaller de la Creu de Sant Miquel i Sant Jordi.— Havae. Els aranzels turcs Constantinoble. í. — L'Assembles raciona] ba examinat el projecte de iiei referent a 1 autorització d'entrada a Turquia d'articles estrangers, la importació dels quals eetà actualment prohibida, ml'jani el pagament de drets duaners dotze vegad"» "no'^es que els que abans devengevea les dllea importacions. Es creu que lo majoria votaran en pro de le dita autorització.— Havas. Discurs de Lenín Estocolm. 1 — Telegrafien de Moscou als periòdics que ta un discurs pronunciat per Lenln ba desmentit que «1 comunisme nractl d'acostar-se ni ïer cap concessió ai règim capitalista. Digué que les recents reformes introduïdes en l'organització política del país obeeixen solament s fins oportunistes, però sense que això slg. atfiqul cap «llança amb el» capi talletes- Per fi exhort* el proletariat a no concedir cap confiança als aliats russos que es diuen aliats del bolxovlsme.— Havas. Els francesos al Marroc .Casablanca. 1. — El resident general de França, mariscal I,iauiey. acompanyat pel baixà de Casablanca i totss le» principals perfonalltats de la colònia francesa, assistireu a la inauguració del monument erigit per a perpetuar la memòria del missioner trapanse Charles Focault, assassinat «I dia primer de desembre de 1919 a Taman Rasset, & la regió d'Hoggar, el Tuareg. pels Indígenes fanatltzats pels agents d'Alemanya. Charles Focault estudià la carrera militar 1 amb el càrrec d'ofldal fou dastlnat al Marroc, on l'exercí fins que l'any 1800 demanà el retir, Scs-uldsment tornà a Algèria, par Xeuen, escrivint una Memòria descriptiva del Marroc, donant a conèixer amb tot detell regions completa, ment Ignorades pel» europeus. Després e», traslladà a França, ingressant « l'Orde dels Trapenses. Transcorregut el novlciat, tornà al Marroc exercint de missioner fins que foa assassinat. — Uavas. E's Estats Units i els problemes europeus La política francesa UNA LLETRA DEL PR68IDSNT HAROINO d president Harding ba dirigit una ! lletra al senador Lodge qua aquest ba llegu al Senat. Demana a l'alta Assemblem que «eboigl l'esmena del sensdor Borah favorable a la convoca, tòrla d'una ooníerèncla per al dasarmamem tarrestre. tenint en compte que el vot d'aquasta esmena destorbaria les negoeUcions que té cetneu- 1 cades. La convocatòria d'una conferència . mundial— diu el preeldent~per a ocupar-je de les qüestions econòmiques ♦ 1 del desarmament, seria inoportuna. I El» Estat» Units poden ajudar Euro- | pa d'tinov maner» eficaç par do» mitjans; en primer lloc. nomenant un representant americà a la oomlasló de les reperaclone; en «egoa lloc tornant a les disposicions prees* pel Congrós per a fixar el tipus 1 el període d» reembors dels deutes aliats 1 partfoularmem del deute britànic. Entretant, el president Harding demana al Congrés que deixi les mans lliures a la comissió encarregada de negociar amb Mr. Stanley Baldwtn. oanoeller del Tresor britànic, lescon. dtcions de la consolidació dol dout» britànic Heu's aquí els principals passatges de ja lletra de Mr. Mardlng. «©ubto amb tota franquesa de l'o. portiinlta» mie hl hauria, per al Congrés, que m autori-té» • convocar una conferència 'econòmica mundial. Crec que això ao és de desitjar perquè podrí» donar lloo a una falta imprcssiíi a Europa i a la nadó smancani La situació europea és objecte, dos m«-sós ha. d'examen pei depnr'-ïment 4'Eetet. Es evident que una oi. tuadó tan complexa no pot éssor objecte da notes periodístiques, sacarà que la veritable situació mai serà amagada als membres del Congrés, ai enfoquen la qüestió de manera rac. nable. Es reepondria a llurs demandes dlníortnes dlont que és fútü convocar una conferència, abans d» iltfiligar te» man» de is comiasió anca., rregada de discutir la conaolldscló del deute E] reglament de 1* qüestió de les reparacions no pot ésser assolit sense el couseotiment dels governs interessats. Ela Estat» Unit» no poden pretendre declarar a una nació qualsevol que ha de pagar i a una aiua ço que ha d'acceptar. Poao ea guàrdia el Senat contra tota suggestió que no pogués rebre la seva execució, fins que las nacions es declarin disposades a donar llur cooperació.» En el curs del debat qne va seauir la leciura de la lletra del president, ei senador Lodge declarà que no po. dia dir d'una manera explícita al caràcter de les negociacions entaulades pel president, però que en tot cas no comprenien pas l'anul·lació dels deutas envers els Estats Unit». No obstant, el president està disposar a preconitzar un període més Uarg per a l'amertltzacló i <1 pagament dels lats ressò». Cris: ministerial a Xina Pequín. 1.— Ha presentat la dimissió oi gabinet xlJjís.— Uavas Krassin a Sant Remo San Remo. 1 — Ha a-rrlbat el senyor Krassin.— Hsvm. Les condicions del treball a Itàlia Roma. 1.— El Consell de ministre» ha aprovat les convencions adoptades per la tercera secció de la Conferència internacional del Trebili — Hava». Els nacionalistes deTIndia Gata ; índia anglesa), 1. — El Congrés nacionalista indostànic ba adoptat altra resolució aprovant la desobediència civil com cl millor mitjà de què disposen els mahometans indosiamcs per apoiar els turc». — Havas. Quinones de Leon a París París, 1.— Ahir a la tarda arribà a aquesta capital el senyor Qulóone» de Leon. — Havas. «Le Temps», comentant dies enrera el vot de confia-iço que la Cambru francesa donà & M. Polnotre. duia que aquesta quasi tmahinilt·M de'* paitlts Irsncsius. pel que 04 refereix a la política csur'.or. no es registtsiie quan la Cambra tiagi da votar sebre le» lalerpcl-laclons 4e política interior oue hi ha irm^uulnt. L per a demoitrar-tio, easeuyalava ço qua va eeducair-»* ijjan va plantejar-te al la Cambra ruitií' d'nJornar les laterpel lacloto t n u"i 0 bé havia de limitar-se a escoi'ar ifs declaracions del president »lci Onsell. Els grups es dividiré» i Uurs membres uns votaren ea pro 1 1 liuv en contra. «Le Temps» es dolla d'aquest espectacle 1 puaiuallizà la necessitat de la formació d'un bloc ben definit, M. Herrlot. «I cap del» radicals socialistes, ea un interviu publicat a la «Renalssanoe», es la menava que després de la guerra no s'hagués format un gran partit republicà, segons les bases posades per WaldoclcBom.'au t r.reBSgleva per a le» pròximes eleccions el retorn al Parlament d'un crescut nombre dc sòciallstee. rL'Eclelrv comentant equest interviu, deia que, en efecer a futures discu sions. Afegí que la nota alemanya del de novembre s'inspirava en el maui criteri, a caber: solució definits) d'un emprèstit nacional, no prasw^ res a Alemanya sense que es defin? xln bé els seus drets i estant dispj sal sl Govern alemany e pondre quantitats primeres en la forma estipuli el consorci Intemadona! I Els Interessos l les sumes d'am; tltzació es p ndran del propi tmp^l de l'emprèstit durant els prtmej anys, estant disposades per la »en fart las grans indústries alemany la Banca a donar llur concurs Govern, fent-ee solidària da les rantles de reembors, amb el qual oonsord intern ad on al tindrà to» les garantia» raonables, avalat l'e prèetn per la pròpia indüstria g*] mana. Reclamà després el can sell er v'\ llibertat i Igualtat econòmiques qu» afecta a Rhenanla I la renun j dó a ia política de sandons 1 a meeuree de força. — Havia Part». 1.— Al» clrcols política «ai qua el» aliats estan disposats a con^ dir a Alemanya una moratòria de < 1 anys mitjançant les següents gsr!J ties.