LA VEU DE CATALUNYA Vhg. 5. — Dimarts, 30 àc gener de 1923 Polítiques NACIONALISTES PROCESSATS Ha estat elevada a plenari la cansa instruïda pel tineni coronel de cavalleria don Josep López Garcia. 1 jutge pennantmt d'aqueta Capitania i general, contra «Is pais&ns En Joan , Gols Solà, En Miquel Cardona Marti i i En Manuel Carrasco Fonniguera. 1 processals pel suposai d.el cte d'injürles a l'Exèrcit, publicades al setmanari nacionalista «L'EsteveU, ha- ' vent estat sobreifeida definitivament respecte l'encartat En (Manuel Hurtado. LA FESTA DE SANT TOMÀS I L'AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA 'Organitzat per l'Agrupació Escolar Tradicionalista se celebrà un míting per a iprotestar de la supressió de la festa patronal dels estudiants i rocarptsr Ja l3npla«tacl6 de l'autonomia oniversità;ria La sala d'aoies de IVntitat s'omplf completament, assistint al míting reprAsentacions de l'Acadèmia Calasancía. Associació Catalana d "Estudiants. Acadèmia Laboratori de Ciències Mèdiques, Joventut Catòlica. Acció Popular, Acadèmies de la Congregació «te la Immaculada i Sant Lluís Gonçaga. Joventut Tradicionalista, iots eJs centres l Joventuts tradicionalistes dc Barcelona i mokes altres entitats catòliques. -Presidi l'acte el diputat a Corts En Nareis BstOe. Parlaran els senyors Vüafllcmga. Junyànt. Marquès. Boca. Baró i Batlle, els qualt. foren aplaudits. MANIFEST El Comiiè del parat Uiberal del districte sisè ha publicat 'un manifeçt exposant els ideals que constituiran el seu credo polítftr. .\nimcia també que eJ primer acte pütolic que el Comitè es proposa reahtzar donant a conèixer les seves normes d'acció, se eelehrarA al tea.tre de l'Esquerra de l'Eixampla el dia 4 del iprapv'nent mes de febrer, a les quatre de la tarda. EL MÍTING NACIONALISTA D'ESQUERRA Diumenge el matí, amb un ple, va celebrarse al Centre eAutonomrsta de Dependents del Comerç i de la ladustrla, l'anunciat míting d'afirmació nacionalista radical, organitzat pela dirctors del non grup «L'Estat Cafa1», que acapdllla el diputat En Francesc Maoià^ Dirigiren la paraula al públrr els senyors Montanyà, Biera i Manen. El senyor Danyan9 exposà les pr'ncipals bases del projertfi d'organitració política que patrocina cL'Estat Català», per als nranleipis i comarques de Catalunya, El senyor Roig . Pnraa demanà als asslstants a l'acte la sava adhesió al míting pro-presos que republicans l ílndlcnlistes «etaven celebrant a les mateixes hbores al teatre Còmic. Combaté rudaraent la política de la Lliga des de la seva fundació fins el moment actual. Va dir que ha estat vergonyós per *ls polítics, ol cas aue AWEl-Kr ro, pnr a l afer del roscat dels presoners «•spanyols. únicament s'hagi volgut entendre amb el senyor Bchevàrrieta. Enlairà les virtuts de la raça catalana i va exhortar la Joventut nacionalista fins arribar al sacrifici — digué - si és necessari per a la lllbertat. de la nac'ó catalana. El senyor Maclií. qui ocupà la presidència, pronun. ;à un breu resum dels discursos pronunciats. Es cantaren «Els Segadors» i la sortida del mitlng es fép sense el més petit incidnt L'ASSEMBLEA DE L'ESQUERRA CATALANA L'ssemblea d'Esquerra r.a*alara tindrà lloc al Centre utonomisfa de De. pendents del Comerç- 1 de la lodUstr'a començant la vetlla del dia 3 i con- inuant al mati i tarda del dia 4. CONFERENCIA D'EN BASILI ALVAREZ Pronuncià b l'Ateneu Barceloní una conferència sobre èl problema de la terra gallega el propagandista Basili Alvam. Amb breus paraules féu la seva pre Mbianó En Jesús Pintlla. Començà l'orador eerplleant còm. es. sent Mtciqr rural en terres d'Orenne. el contacte amb els pobres camperols que vlv.en sanse llum. sense esooles i gairebé sense menjar, esclaiis del .pa»» l amb una càrrega de 200 ralli on? de pesseelea de contribució gravitant sobre elte i emportant se'o el fruit dels seus treballs, fóu sorgir en aU el lesig de sacrifirar-se per la rausà de Uur alliberament. Els naescs demanaren juaücia. cansats d'mplorar en va misericòrdia i l'Estat va contestar-loa._. com sempre- oposant a les justes reclamacions del camperol el poder de la força. . I aqueslsa ée la situació r-fe'ada pels homes de Madrid. aU quals qualifica de funestos. El vee ea portar una abraçada dels nacionalistes gallegs per als nacionalistes catalans i a fer a aquest» present que a! Nord 1 "Espanya hi ba iniciat un corrent de s'mpatfa que tendeix irressistlblement a fusionar-se amb les aspiracions regeneradores de Catalunyya. El selecte eanditori que omplia la sala d'actes de iT Ateneu aplaudí al conferenciant. Casal Catòlic de Sant Andreu Abans d'ahir va festejar a la Sagrada Família la seva Patrona Al mati amb una Comunió general i un solemnial Ofici, en el qual predicà el canonge lectorat doctor Francesc Faura. A la sortida d'Oflc! va obsequiar els concurrents amb un vermut A la tarda va calebrar-sc un certamen U'terarL La sala eslava plena a vessar de conourrència. El Jurat el formaven: cl P. Lisbona {el qual pronuncià un discurs sobre «La Religió i el Catalanisme), Melcior Font. Vioens Andrés, Emili Graalls. Joan Planas. Alfons Fernàndez Burgas 1 en Domènec J un ■■«delia secretari Presid·ia. per delegació de l'antoritat eclesiàstica, el canonge Dr. Francesc Faura. Resfultà guanyador de la Flor Natnral el jove Sixt VUà, el quaJ elegí Regina de a Festa la gentil i bella damisseUa Na Mercè Guardi», a Is (jual acompanyaven com a Cort d Amor les no menys belles i xamoses damisselles Na Gertrudls Grau, Na Mercè Prius. Na Marguerda Pena. Na Maria Torras. Na Dolors Puig i Na Teresa Ferrer. Com a patges les nenes Eulàlia Biu j Maria 111. Amb el cerimonial de consuetud l entro mig d'aplaudiments ocuparen la presidènri.-i d'honor, i la Beglna reparfnt els premis als altres portes guanyadors1: Joan Mínguez, Octavi Saltor. Ramon Casas. Salem i Morera. Palau Xim·yjes. Rovira Artigas, mossèn Antoni Malats. mossèn Nnrris Jofre. Pastells. Granger. GrahJt. NoeL Granges 1 Camprodon, mossèn Eiipaui Ficà i Fra Uuis de Santa Teresa Entre aplaudiments es llegiren les composicions. El jove Eo Melcior Font pronnnc"à un acurat i entusiasta discurs, congratulant-se do l'èxit de la festa, remerciam la presència de les personàlilais distingides i fent un patriòtic elogi de la Regina de la Festa. !a qual divalla del seu alt sitial de bracet amb cl poeta i entre aplaudiments. Acabada la festa s'obsequià amb un lunch els concurrents disíingíts. Dietari històric 29 gener de 1680 S'INAUGURA L'EDIFIBI DE LA CASA DE CONVALESCÈNCIA DE L'HOSPITAL DE BARCELONA L'hotpilal 4* la San*» Creu. qiu vingut m «Upltr el* diferenU porticulars q\ie hi havia a •« eivlai tenia r d'una fiasa ■l·: cotwalescèii· eia, en la qual refobre.isin. fqrret els que. en aquest havien guarit llur? mnlaiües. . K Devia iteer obr* particular, donatiu 0 mercè ftta per caritnt i altruisme, ja que els ordinaris reeUJsos no Al abastaven. Vna piadosa dama. Sa Lucrèda de Gualba, senyora de la BaUloria i Montnegre, inorla en 1623. deixà part dels $etu bins per tujwsl fi, que foren remeios en 1629. Es posà, et 2b de març (T aquell a*>y. la primera pedra, pels consellers. Les obres eren llargues, molte* les necessitats i l'iueeiuU Sma sala i patis, pesta i fam, deturaren la construcció. La mort d'w ric cavaller i mercader. En Pau Ferrari (a ta memàrla del qual la imatge d/s Sant Pau, de la cantonada dol carrer (TEgípciaques porta el seu escut: tres ferradures) que dnnà els seus béns a fotíra i altres donatius de S'a Viet&ria Astor l Na Elena Soler, permetéreu, la magna edificació, el rísienyameni de la qual no éí d'aquest Itoc. Én record dTEn Ferran es pota Itf Casa soia l'advocaciú de Sant Pmu. La mís breu història dc l* Fundació, la dóna Ut còpia de la làpida que. hi ha al vestíbul, que diu així: tOco Òplímo iíaàimo. — Lo$ BtUsíreí Senyors Admiítlslratiors del Hospital General en lo qny IÍ22 deliberaren edificar Caía de Convaíescinda, La lllustre Senyora luçrèria de Gualba mort en dit any. disposant que sos Marmessors distrlbuissen lo reHquo de sos bins en obres pies a ells ben vistes, dels quals en l'any 1639 nc feren donació a dits lUustfes Senyors Administradors, per donar principi a la present Convalescència, que es començà a Sd dc mars de dit any. A 4 de maig de 1638 fou la falal crema del cuarto de Sani Roçli en dit Hospital, que per reparar l0 gran dany que r/tusà. parà la dita obra. A 19 (Coetubre de 16Í9 morí En Pau Perran, canaller. Instíttànl hereu la pre* sent Comialescè.nnta , assenyaianl~li quairc perpetuat Adminietradors. En los anys 1650. 51, 32, SS y 1674. fou la pesta, «íf», fam. i guerra en Barcelona, que impedí la fàbrica de eüa. En dú , temp'*, a Imitariò de dit POM- Ferran, las Senyaràs Virtoria Astor i Elena Soler deixaren sos bens per alivio dels convalesrens. En lo any 1656 los dits Tlluslres Senyors Administra· dirs del HOspUal y los dc Pau Ferran et concordaren y tots unit< feren Ui trossa sobre la obra. cOmensada, la qual se es proseguida y acabada de diners de dit Pau Ferran en. In any MDCL XXX. — Ad majorem Dei Gloriam..* L'acte de lo. inaugutadó « celebrà amb les eerimòrilet de ritiutl. cantant-se un Tededm a présènela dclt cuníellers, que cantà de pontifical el bisbe l vna missa de difunts en sufragi de l'ànima den Ferran. Aquest formós edifici del segle XV lt restarà en peu, en traslladof-ne. els malalts al nau Hospital (lr faiit Patí i de la Sanla Creu, albergant una institució de cullura. el 77 de febrer de 1364, amb l'estrena de «La Esquella de la Torrat xa*, per Ui societat «La Gala*, actués com a primera dama. i ja en un rr-JMl/ -teriàj com «Tal faràs, tal trobarà*., de Vidal i Valenctano, a l'any següent na consolidar Ut teva reputació. EU grans èxit» del teatre de la terra van units amb el seu nom: 'Les joies de la Rímít». tO Rei n res». *La pubilla del Valies '. *La mitja taronjft», «« plor de lo Tnadaitra>, -FI ferrer de taO; *Scnyora i major a*, per a no rítar-ne d'altres, tingueren en Mla la figura central, com la tingué «ta W-to». que personificà exceUentment. Malalta de temps, det de l'any TJ nd treballava a l'escena. Per als qui f'ftavem coneguda és altament gràfica la detcrtpció qu- un fa £n Riera i Bertran en aquest.'- termes; •Per poc que aviveu vostra memòria se vos representarà aquella figura alta 1 ben proporcionada, aquell rostre noble, expressiu, ben catàlanese. que es contrau í s'expansiona a plaer, alguna volia amb excés -, aquells ulls negres, brillants, en els quals, resideix l'ànima ; aquelles bones maneres, trobades sense iriolèneia. mai vulgars ; aquella propietat i aquea bon gust en el vestU i «n el caracteritzar-te, que ret té dlmitarífi rastrera. ni de disfretsa l emhadumoments barrocs a qui tendeixen sempre els mals còmics. Se vos representaran, sobretot, diverses actituds esculturals, dignes dr les situacions marcades i ennoblidares de les obres dramàtiques confiades al talent de la primera actriu. ESPIGOL·lIBB Desfalc S'ha donat compte «1 jutjat de la desaparició d'un dels caixers del Banc de Barcelona, coincidint amb la desaparició d'una quantitat que s'evalua en tres milions de pessetes en efectiu. Sembla que. havent-se notat alguna anormalitat, es va resoldre fer una inspecció de comptes 1, «n cop presa aquesta resolució, el referit caixer no s'ha deixat veure mès. La desaparició data de divendres passat. La Beneficència a Barcelona La Universitat El rector ba tr^P» a l'inspector cap dc Girona unà denúncia que se 11 fa sobre el funcionament de l'escola de nois de Sirsqueda. — El rector b;» cedit al P. Sirera cl paranimf de la Universitat, per tal que rl dia 6 dc febrer, a les sis da la tarda, hl doni unà conferència sobre l'ensenyament universitari a la índia, i especialment a la residència de Bombay. — El rector ha citat per al dijous, a les dotze del migdia, una comissió de Cabrera, de Mataró, per a tractar de la construcció d'edificis escolars en aquella població. — Bl rector ha rebut els següents donatius per a atendre les despeses dels malalta incurables de l'Hospital Clínic: 2.550 pessetes de M. G. G.; 2.000 de Franciscà Balart, vídua de Baró: 2.000 d'Elvira Pérez; 2.000 d'Edmond Bevié: 1.700 de Manuela CU Olmo; «50 de Ramon Godó; 850 de Godó i Companyia: 850 dels magatzems «El Siglo.. i 100 de N. N. Bisbat La Cooperativa de periodistes Abans d'ahir sc Celebrà l'Absetahlea general da la Cooperativa dc periodistes per, a la oonstrucc-ió de cases barateu sota la presidència del senyor Pou de Barros. Uapida pel secretari l acta i documentació reglamentària, el ücnyor Garcia Aura? va llegir una notable Memòria de les tasques realitzades pel Consell, acordant-se la seva puWicacró. Per aclamació va ésser reelegit president el sienyor Pou. el qual Va agrair les paraules de simpatia que li va dedicar la Junta general. També van ésser reelegite «n votació ordinària els senyors Xavier Gambús. Enric. Plo. Bartomeu Ferrer i JOoep íerefiana. i eleg:l& els senyor Modest Sandoval i Joan Mani i Navarn'. Aquests senyors formaran «1 nou GommIE, en companyia del* quatre vocals que queden, que són el» senyora Garola Anné. Garcia Pujol, Costa i Deu i BranguU. També en votació van èeaer adine6eb: socis aspirants els senyors Emili G. de Bustillo 1 Carles de Rivero. de «La Vanguardia. 1 Alfons Nadal d' «El Sol»; Lluís Bertrand i Pijoan, de LA VEü DE CATALUNYA; Joan Carranza. de «La Tribuna», i Esteve Batlle, del 'Díario del Com^rclo». Es va sortejar un solar, resultant afavorits el soci don Joan Burgada . cers altres terres : per la qual condti Julià, del «Diar-o d» Baroalona.. l cto, ea iMugwar-te «t ra«fr« Català, 3o gener de 1884 MORT A BARCELONA L'ACTRIU NA FRANCISCÀ SOLER DE ROS Dc les aclriUs del Teatre Català, cal posar-hi en primer. Hoc. Sa Franciscà Soler. Xasquf a Barrpjona pel desembre dc. 1838. fií ne <&ma famJHa de menestrals. Da jàvenda, seniltil l'afioió al teatre, rcprestntutia en una de ta nies societats d'aficionats de l'epoca, al veU Olimpo. quan comptaca disset anys. Vna característica uimaé: mai no fiu de. dama jove. súuí daetriu seriosa: pi'ecodtat nòfa bilis sima. Una toóetat, *£l Fènix», que actuava a VOdeón. la dona a conèixer alli. i desperta, tant d'entusiasme, que l'actriu decidí de fer professió del q"ct fins aleshores havia estat un senzill passatemps. Snrolada « Cempanirtós. actuà àl Teatre de la Santa Creu, fera de protaponis fa en les grans figures femenilí del teatre ramàntie. tradutl ds l'estrmnger. Tenia una certa imperfecció norttl, i això expüea que no sorti* La tasca