Pàg. IO. — Dimecres, i8 de juliol de 1923 LA VEU DE CATALUNYA De Mèxic estant La tragèdia de Durango Sis fets esdevinguts darrerament a li ciutat de Durango han desvetllat la eonsciènota somorta de iota (a na0I6, la qual s'ha fet càrrec de !a tli»nm de la llad qi>e és la Consiltució vigent EI cas és el següOT*: La H. Legislativa d'aquest Eetat, sentint grans frisancea de progrés, ha proposat una llei per la qual es limita a 25 ei nombre de clergues per a cada culte. El cens religiós de la pobladó d'aquest Estat, com gairebé el de la generaWat de Mèxic, es pot fer d'aquesta manera: 98 per cent, oeíMlcs; 1 per oent, protestants i 1 per cent de diverses sectes. Vegfs. després d'a«fií·Btes dades, si la llei é» Justa 1 sl la legislatura que mana aquestes co' aes me neix portar la H. al davant (és te Inicial d'honorable) i si. en Itoc d'ella, no hauria de tenir una I més alta que una antena de telegrafia aense fMs com abreviatura dlnútil. Aquest seria, segurament, UQ acta etemptatori contra queicom de molt sagrat que és la consciència d'un poble que restaria IsoSat i cauria esquitxant de fang el prestigi legislatiu dek dloutate de Durango, si no tingués com a fonament la llei federal Havent eatat aquesta mai gnfeada, en mig de t aldarull de la revo*ucl6, per homes Ineptes sarfollats de l'esporit Jacobí, porta tantes taques que palesa que, quan la van escriure, tenien encara las grapes plenes de sang 1 eolijaíven en el bull de Tesdevenldor aMree víctimes; com si no fossin prou les que romanien insepultes en mig de les amples solituds de Mèxic. Entre aílrfls articles que podríem assenyalar, n'hi ha dos que seran, mentre no sien foragitats de la Constitució, dos esculls de perill Imminent per a ia tranquilUtat d'aquesta nació dissortada. «L'ensenyament, — diu l'article tercer — serà lliure, però laic.» En què quedem? es podria preguntar. Serà IHure o ha d'éseer làlcT puix és un xic difícil d'ajuntar el manament de fer-lo laic amb la proclamaoirt que 1 ensenyament és lliure. I Contra aquesta llei tan tirànica per a tota població catòlica, hi han hagut força discussions I peiicions, essent la resposta la que iha donat en tot temps el sistema lliberal: Que amb l'ensenynment de la Religió et tiranitza l'enteniment Discorren! un xic , el significat d'aquestes paraules, arribaríem avia? a la conclusió esglala- ' dors que tot ensenyament esclavitza [ l'enteniment, quan està a la cons- | ciència de tots els qui gaudim dels Seus beneftcis que l'ennobleix 1 al fa sanyor. IPosar l'ensenyament laic obligatori, prohibint el mateix articlo els estaMl ments casòllcs, és minvar el desenrotllament espiritual d'aquest poble. 0, mfllor dit, és menar-lo allra vegada al pendent de salvatgeria on per segles i segles h» restat entollat Qualque vegada, en voler potar en pràctica aquesta llei contra aigua Institut catòlic americà, ha rebut algunes IntimacJons de la Casa Blanca de Washington, manlfesiant d aquesta manera que els Estats Units no estan encara tan avançats com Mèxic en idees lliberals escanyolides 1 en sentiments Jacobins. Ultra aquesta llei, que per si sda •fü capir 1 «perit de la Constitució, existeix l'anicle 130. que ée un ver atempti, més enèrgic encara, contra la Redlgíó: «Les Legislatures dels Estats — diu — tindran facultat per a fixar el nombre de ministres dels cultes.» Segons es comprèn de la força d'aquasies paraules, no es busca solament en la Constitució de Mèxic el laïcisme del poble, i Ja eeparaeld de l'Església i l'Estat, sinó la tlranilzacló de l'Església per l'Eetat. .Aquest és un punt dels més xacrosoe que t4 la llei, i que ha ocasionat mantes perseoiiclons contra els caló>ics. Es ven que la volguda aplicació a l'Estat d« Durango seria un de tants disbarats sense importància si no anés acompanyat d'oUres fels, que són crims imperdonables en altres pobles, i que aci restaran cobricetats sota la Justícia democràtica republicana. Els mateixos legisladors de l'Estat, en tenir algunes converses particulars, han palesat càndidament el motiu de l'aplicació extemporània d'aquest decret. D'un dos anys ençà. el socialisme ag rar teta ha tingut, principalment a Durango, un protector deicldit ea el. governador. El socialisme agrarlsta consisteix, en aquestes «erres, a pendre les propietats aUs hieenda-te l donar-les al poble. Això, a le consciència de tothom que tingui enteniment, és un furt, car, segons la moral, ningtl pot fruir dels íurts: els sacerdots i 'ban viist obligats a parlar contra aquesta manca de semlt moral, malmeaent en gran part l'actitud egrarista del governador, qui carcaiva per aquest mitjà formar-se un partit ferm entre el poble per a les seves ambicions polítiques. Això l'exasperà, i en venjança BIBLIOTECA LITERÀRIA Acaba de sortir; J. Swift Viatges de GulHver Trad. de J. Farran i Mayoral A pnnt de sortir: Jacint Verdaguer POESIES Tria de Carles Riba Rudyard Klpling Llibre de la Jungla (U part) Trtd. de Marià Manont Per a l'estiueig-: A. Manzonl Els Promesos Trad. de Mana Antònia Salvà M. Costa i Llobera POESIES SELECTES proposà la dita llei per a reglamentar-la i fer-la complir als deu 0 quinze dies. Ja queda dit que «i nombre assenyaüai per a cada culte és de 25 per tot l'Estat. Eo veu de primer antuvi que el nombre és massa reduït; però. el lector encara ha de considerar els habitants i Textenaló de territori. Els habitants són aproximadament iOO.OOO en tot l\Esfat. Ltovat .le 1750 protestants, 300 de rellgtó desoneguda 1 de 17 Israelites, els altres són catòlics. .Mirament l'extensió del territori ée de 109.000 quilometres, molt accidental per la cSlerra Madre». que passa de Nord a Sud. Hi caben ben bé Bèlgica i Holanda Juntes dues vegades, i estan, altrament, sense vies de comunicació: llevat d'alguns trens ni hi ha enlloc ni una carretera ni un camí veïnal de cinquena classe. Ar» es pot capir millor l'equitat de l'aplicació de la llei. segons la qual. poden les Legislatures locals determinar els clergues segons le» necessitats dels c •tit.es, en assenyalar-los així als catòlics com als Jueus, que només són uns quents mal avinguts. I diu el decret de ia Legislatura que ■ l'txecuüu donarà patent a cada un dels ministres assignats, sense la qual no podran exercir.. Segurament que poc després ens diran que efls capellans, en lloc d'ordcnar-los el bisbe, elç ordenarà el governador, puix així ho mana «1 Poder Executiu L'article cinquè del mateix decret és ej punt més negre: «Es concedeix — diu — acció popular per a denunciar toia transgressió del decrA.* Una vegada coneguda la llei. Ja es pot suposar que, malgra* ésser donada amo, les emfàtiques paraules de consuesud «El Congreso, a nombre del pusblo. decreta», el pobla no es va eentlr molt complagui del què volien fer els pares de la pàtria, f, amb tot l'ordre possible, es començà a tractar de la part catòlica amb els dlpiitots 1 el governador de la niciesa d'allò que en deien llei. Així es pa-ssaren alguns dics senSe tenir resposta deflnlilva, I refermant pel .n ateix motiu el-s < atòlics llur prec. El dia de Corpus va ésser donada aDdiència a una comissió de les associacions catòliques de la ciutat. El poble, en saber-ho, acudí a les portes del palau del governador, freturós d'assabertaT-s*1 de resultat de In conferència. Durà, aquesta, una hora l mlija, essent tractades les comissions per part defls dlpulaís. amb molt poca urbanitat, portant-se en aquest punt com els és naUirol, 1 segona l'educació que han tingut. ES poble es va anar reunint, entretant, a les portes del palau, en ao iltiw pacíflea. En veure sortir les comisslong sense la derogació del decret, començaren d'impac'eníar-se i esbroncar el governador. Aquest es presentà al balcó, però, com que no és gaire simpàtic «1 poble, s'escanyaren de tan maltractar-lo, i fins diuen que alguns li engegaren algunes çxdres. Si ée cert necessita una explicació. 1-es autoritats de Mèxic solen pagar quatre descamlsats per a moure aldarull en mig d'una mani'festacló. l així tenen rac*lu, amb Vcxcusa que els han provocat, de fer remembrança de les gestes de la seva Joventut. El fet del prete:ii cas ho palesa clarament. Van fer sortir la policia, que era al Palau, i sense cap toc d'atenció, engegaren els fusells a matar contra cl poble, i la policia muntada voltà la multitud, no per a dispersarla; 1 el sanyor governador, amb ela diputats i alguns funcionoris del Govern, des de les balconades del palau, feren foc amb les pistoles envers la munió de gent sense armes ni cap mena de defensa. Deu foren els morts 1 molls els ferits, havent-se de fer constar, per a donar un sentit més de la criminalitat, que gairebé totes les ferides éren de bala explosiva Aquest succés hauria estat decisiu eo altra part, 0 s'hauria fet Justícia al poble, o el poble se l'hauria presa per la seva mà. Aquí, res d'això. S'és acontentat amb comentar tímidament els fels tràgics, i encara contra aques tes converses ha vingut la intolerèncla democràtica, i alguns particulars sense més testimonis que un policia secret, han begut de donar 50 pesos pelr haver crltxat la conducta del governador i dels seus botxins, Sl d'això se n diu terra de llibertat 1 república, sentim recança dels ànsies tirans. *"r. EDUARD SMTTH ELS ESPORTS Bisbat — El rector d'tqacst Sfmimri Ceseiliu-, doctor daa Ptlip Tc-a, é* * VatUdolid. on prmeuo exercia* etpirítutls. ATLÈTIQUES Rerpartiment de premis.— el vinent diumenge 22 del errent a les cinc de la tarda, al camp de joc del «Gra, ela E. C. tindrà lloc cl repartiment j de premis de ia Cursa de Parelles Mixtes celebrada el 17 del Juny passat Als equips que per la seva clas■ sifleació no bagiu obtingut premi, i ds berà remesa .i^edalla de cooperació I per la qual cosa es prega a tots els que prengueren pari en la dita curss. se serveixin passar per l'estatge social Salmerón, 60 pral.. a recollir llurs invitacions que seran remeses el proper divendres i dissabte de set a onze de la vetlla. Londres, 17. — En un match a quinze rounds, el boxaesta gran prova de regulariUM Barcelona. Ueyda, Osca. Pamplona. Bilbao, Sant Sebastià. 10. 21, 22 de Juliol I9Ü3. havent-se celebrat el passat dilluns a les oeu de la nit ei sorteig per a l'ordre de sortida que donà els següents resultats: A .10 quüòvijelret per hora; Niim. 1: V. P. B.. Peugeot (QuadrUlete). Nilm. 2: X. X.. Peugeot (Quadrillelte). Núm 3: Fenet. Peugeot. (Quadrillette). A 32 quüòmetfes per hora: Nüm. 3: Gerard Vlncke, Motosaooctie (Motocicletaj}. Nüm. 5: Antoni Alà, Douglas, (Motocicleta}. A 35 quilòmetres per hora: Núm. 6: Joan Aleu, Slde-car «Indlan*. Nüm. 7: X. X.. Wem 'Readíng Stan- dart». Núm. b. Ignasi Macaya. Moto «in- dian». N-itn. 9: Gatetà Alegre, Autoclole • Citroen». Núm. 10: X. X., Side-car «X. X... Niitn, 11: Antoni Renom, Slde-car ■ Harley Davidson» Nüm. 12: Ramon Risvetlíat. MMo • Reading Standart». Núm. 13: Leoncl Val. Autoclcïe « Citroen». Nüm. Us Pere \Bertran, OMf-car ■Harley Davidson». Núm. 16: iJautne Serra, Autoclcle «Salmson». Win. 17: Ricard Esoaler, Moto «Harley Davidson». Nún>. 18: Ramon Riba, Side-car «Pàtria». Núm: 19: O. Lokvlk. Autoclcle •Gi- troen». Núm. 20: X. X.. Slde-car .Petrla·. Núm. 21: Antoni Dltaz, Autoclcle •Senechal». Núm. 28: X. X.. Autoclcle «Qtroen». Nüm. 23: Adolf Subirana. Moto «Harley Davidson». Nüm. 24: X. X.. Slde-car «Harley Davidson». Núm. 25: Pere ■Camats. Side-car ■ Harley Davidson». Ntiro. 26: Francesc Torroe, Slde-car «Harley Davidson». Nüm. 27: Manual Texidor. Moto •Harley Davktson». Núm. 28: Enric Hotet, Autoclcle «Citroen». Núm. 29: Joaquim Palazon. Autoclcle «Senechal». En les fardes d'avüi 1 demà. de sis a vuit es procedirà al local del Reial Moto Club de Catalunya al proemtatge des vehicles participants en la carrera. A prec del Comitè organitzador de !a Oran Setmana Automobilista de San Sebastià la terminació oficial de la prova de regularitat tindrà lloc a vuit quilòmetres de San Sebastià a Ijencreuennent amb;* tot (oarretera a RecaWe. formant-se en el dit punt una caravana que recorrerà el circuit de les carreres de la Gran Setmana, efectuant una arribada d'honor davant del Gran Kursal on se'ls prepara als concursants l 'acompanyatits una entusiasta rebuda. Prova d* regularitat. — Divendres, dia 20, tindrà lloc la primera etapa de la important, prova 9e regularitat Barcelona. Ueyda. Osca, Pamplona. Bilbao. Sant Sebastià, durant els dies 20, 21 i 22 d'aquest mes. tenint lloc les arribades 1 pas "per etapes I controls fixos. rejpeotfvMntnt. a. les següents hores, els primers de categoria i amb un minut de Ü/tíZ ela ris següents que hl són cotnp Sortida del R. M. C C, a 30 q^V metres per hora, a les 6; a 32 per hora. a les 6'58; a 32 quilòm»^ per hora. a les 710.1 a 36 quilòmetre per hora, a les 7'32-30. Arribada a Pamplona a 30 qullèn tres per hora, « les 10 36; a 32 quljí metres per hora, a les 10'M, l a quilòmetres per bora, « des IC'aS-JlJ Sortida de Pamplona, a 30 qullòn tres per hora. a les 13; a 32 qullòn ires per hora, a les 13'17, 1 a 35 quj lòmetres per hora. a les 13"í7. Pas control de Tolosa, a 30 quin metres per hora, a les 15'04; a 32 qd lòmetres per hora. a les 13'13; 1 3| quilòmetres per hora. a les 1533. .Arribada a Bilbao, a 30 quilòme r. per hora, a les let»; a 32 qullòmítr per hora, a les 18'04, 1 a 35 quilèm tres per hora, a les 18. Terdura etapa, tüa 22 Sortida de Bilbao, a 30 quliòmetnd per hora, a le* 8; a 32 quilòmetres [«t| hora. a les 8' 11. 1 a 35 qulUntMa per hora. a les ll'SS-SO. FJ control flx de Valls serà murJ tai per entusiastes eie menis del "uíf Veloclpedisia de la dita pobteclú. L'arnbada a Lleyda i la «orni anirà a càrrec per entusiastes ei* ■ments com don Juli iMontull, cònsol de la ü. V. E, dtm Artur Reflé 1 w Ignasi Vlllaplana, auxlliate per vala sos automobilistes de la dita oapiulj El control flx de Barbastre muntat pel conegut automobilista -w Francesc I^agueno^ 1 el de Jaca. don Emili Ara. L'arribada i sortida d'Osca esUrt 1 càrrec de la societat Turisme Alt AH gó. assessorada pel soci del R- M. t| C. C D. Elías Boscos, gran estuslif ta d'aquesta prova. A Pamplona, el Club Atlètic Osa» na tindrà al seu càrrec l'arribadt 1 sortida, cooperant també en aqu»! control el conegut oiclista caaipH| d'Espanya, don Josep Saura La societat Tolosa Futbol Cluk, m drà cura del control flx de la «KU 1 caJitat L'arribada i sortida de Bilbao e&jjt a càrrec del Club Deportiu. oétoMf* se en la tfita societat el maMB »j de l'arribada una important KfJ^I amb ele^nents del Reial ·vfoW. u~| d'Espanya, per a assumptes de a f*| deració Motociclista Espanyola. I L'arribada a Sant Sebastià càrrec del Comitè organltxado'- d« '«I Grant Setoana. actuant de jutge I ribada don Lluís Bonet, de Tarragoní Per a ïtreoarar tot l'engranatge ' I Per a preparar questa organització en «Is seus detalls, surt avui «1 secretari PJ! ral don César Viamonte, ·m°,^S Josep Banús, actuant de cotm^i pilot AVIACIÓ • Nous pHa* cWWs^-A la badia cúdia (Mallorca) ban efectuat aq^, dics passats les proves per a « " ^ cíó del títol de pilot d'hldropiaalumnes de l'escola d'aviac ú "«u to Coiombo, dirigida pel Puw don Angett Orté. ^nta» Les volades d'examen, «-au ^ davant dels comissaris oflc:*f ^ Rafel Aeri Qub de Cataluni8' j,. A. Contantí l don M. Tnll^J^ 0 una promesa de llur f^6,^ Els nous aviadors són