nijj. ió. — ÏXiBeeir», ï8 8e jtíS/A 1923 LA VEU DE CATALUNYA DARRERES INFORMACIONS PENÍNSULA A PORTUGAL Lisboa, 18. — El ministre dlmlssionari de la Guerra coronel Ferran Frelrla. ha declarat estar disputat a tomar-se a encarregar de la cartera, fixant per endavant delermtnades condicions. S'Ignora la resolució del president del Consell.— Havas. MANIFESTACIONS DEL PRESIDENT Madi-d. 18, 2 tardu £1 cap del Govern ha inanfestai t\ migdia que en despatxar avui amb el Rei ba posat a la seva signatura diversos decrets de Finances aprovant sufchastee per a l'adquisició de locals destinats a oficines. Ha anunciat que a dos quarts de quatre d" aquesta tarda despatxarien amb el Rei els ministre; de torn, els quals són els de Guerra 1 Marina. Ha aíeglt el president: — A dos quarts de quatre de la tarda ens reunirem, al Senat, el senyor Sànchez de Toca, els senadors catalans 1 bilbaïns, els ministres d Estat i Finances i Jo, per a veure sl trobem una íOrr/rila sobre el projecte aranzelarl. El president ha rebut la visita del general Femànder P£rez, destinat a Larralx. També ban visitat el oaç del Covem els parlamentaris gaditans 1 els obrers de Matagorda, par a parlar-ll del problema de la manca de treball DE GOVERNACIÓ El ministre de la Governació ha manitestat aquesta tarda que el problema bancari oofitinuava en igual estat. Avui han funcionat major nombre de Bancs. Ha afegit que aval sortirt cap a Saragossa un inspector de Sanitat, per adoptar, d'acord amb la Junta Provi ne laí, mesures que evitin una possible epidèmia a Sant Joan, ou estan les aigües estancades, i hi ha nombrosos animals morts, a cone*qütacía de les darreres inundacions. VISITA DINSPECCIO iB> dipuial senyor Ortega I Gaseet ha manifestat avui que el senyor López Ferrer ha estat designat pel ministre d'Estat per a efectuar una visita d'inspecció al Consolat d'Espanya a Buenos Aires. LA DIRECCIÓ DE CARRABINERS Diu «El Liberal.: Se'ns assegura que fa alguns dies estft estès per a ésser portat a la signatura del Ret, el Decret nomenant el conseller del Suprem de Gnerra i Marina general Arraiz de Conderena per a la vacant de director general de carrabiners. Es diu que els Interessats en la signatura del Decret esperaven que les Corts suspenguessin llurs sessions fa (ties i volgueren tenir preparat aquest Decret per a sotmetre'l a la signatura del Rel un cop tancat el Parlament, LA «QACETAl la «Ca ce ta. publica: Reial Decret del uninisterl d'Estat concedint la banda de la reial ordre de 1& reina Marta Lluïsa a S. A. R. ia serenissima senyora infanta donya Marta de la Mercè. Reial Decret de Finances disposant que el magatatuiatge particular que íecon-eix i iregula J'iirtlde 110 d* le* ordlnaclons generals de la renda de duanes, del 15 d'uctubre de 1894, s'aplicarà en el successiu al cacau de ílérnando Póo que e» declari per concurs, encara que als ports on es sollicitl iú hagi dipòsit comercial. Reial Ordre de Pmnenl suspenent les autoritzacions que per la Direcció general COMISSIONS DEL CONGRES Madrid, 18, 615 tarda. Al Congrés s'ha reunit aquesta tarda la comissió permanent del Treball, nomenant ponent del dictamen «obre el projecte d'edificació al senyor Ortega Gasset. S'ha acordat tornar a reunir-se demà per a conèixer el resultat de la ponèncià- --La comissió permanent de Marina del Congrés ha aprovat la ponència del senyor Romero Civ autos sobre el projecte de modificació de la Uei penal de l'Armada. Ha confirmat l'acord ,. .terior d'obrir una Informació pública sobre el projecte durant quinze dies. LA «GUILLOTINA» El Govern tenia aquesta tarda el criteri de procurar reduir l'actitud d intransigència dels diputats socialistes contra el projecte sobre tinència d'armes. En TJ cas de no aconseguir-lo i de què es prolongui l'obstrucció, el Govern aplicarà la gutllotina per a l'aprovació dtel projecte. CONGRES Madrid, 18, t'IS tarda. S'obre la sessió e les 3'45, sota la Presidència del senyor Alvarez. .U banc blau. els ministres de Gràna I Justícia i Governació. Llegida J'acta de la sessió anterior, en preguntar un secretari si s'aprova, ei «enyor SABORIT demana que es complí ei nombre de diputats. Com que no ixi tia nombre suficient per a peaUie acords. «1 PRESIDENT manifesta que l'actà queda pendent d'aprovació per a un altre moment que hi hagi a la Cambra més de 70 diputats. Precs i preguntes Es concedeix la paraula al senyor Fanjul per defensar la proposició llegida ahir sobre les planuUes dels subalterns de l'Estat El senyor FANJUL desitja saber si es pet passar a discutir-se la propo¬ sició considerant-la com a presa en consideració ja que aquest és un tràmit reglamentari que fio prejutja rea. El PRESIDENT n diu que la proposició està presa en consideració l que és discrecional de la presidència passar-la a les Seccions o proposar a la Cambra la immediata discussió. (Ei senyor FANJUL, després de mantenir un breu diàleg emb la presidència sobre si ha de discutir-se o no ara, manifesta que el seu objecte principal és arrencar una declaració del Govern sobre l 'assumpte; i anuncia que si hi ha diputats que l'acompanyin demanarà votació nominal per a resoldre la proposta Els socialistes ofereixen Uur coUaboració per aquest extrem. Els ministre de la GOVERNACIÓ «fiu que ignorava l'existència d'aquesta proposició, però es pot dir que al Govern el preocupa l'assumpte i que segurament en els dies que queden de vida parlamentària podrà estudiar-se ' en Consell de ministres. Madrid. 18, 515 tarda Oeiiàés, el cap del Govern està absent, perquè cap diputat Itttavia requerit 7UL entra de ple a oouparse de l'objecte de la proposició. 'Exposa els drets que assiteUen als sUbaltens de l'Estat 1 celebra que el ministre de la Governació hagi declarat que l'assumpte preocupava el Govern, tenint el propòsit de reeoWrehu urgentment, però és el cas que, ía més d'un any que existeixen ■aquests oferiments i ei prtíblema esta •sense resoldre. (El ministre de la GOVERNACIÓ repeteix qu eal Govern té en estudi l'assumpte, que, com el propi senyor Fanjul reconeix, és mol tcomplKat i que ho pnoaurarà resoldre aviat. El senyor fUiNHUL insisteix en reclamar la urgència de la resolució. (Desisteix de la votació nominal 1 es passa a un altre assumpte. Madrid, 18, 6'15 tarda. El senyor IGLESLtS exposa la seva anunciada AteipeUacló sobre el prolema agrari a Galícia, La primera para del seu discurs la encamina a demostrar que l'anímenada qüestió dels íoros no té significió de lluita de dasses, com alguns volen presentar-la sinó que és una reivindicació del domini directe de la terra, puix és molt lògic que els que la treballen vulguin liiurar-se de tota hipoteca. Examina extensament ço que és el fur 1 l'origen de les Germandats i combat duranmeut el domini directe. (Alguns diputats conservadors l'interrompen íreqüentmEnt.) Manifesta que la guerra europea ha ensenyat moltes coses i entre aquestes ha ensenyat als pagesos gallecs que la propietat de la terra ha de ser de qui le cifittva. Això ba excitat noblement les consciències. Elogia el procedir de les associaclúus agràries, que poden ésser un auxiliar poderós per a la reaAució del problema foral. iPer això els governs les han d'estimular 1 concedir - veans han d'estimular-les i contedirles l atencló que es mereixen. Manifesta que els jutges són, desgracladumcnt, a Galícia quasu sempre elements cacics, admlm^trados de ren dtm forals, Ll diu al minlsitre de Gràcia l Justícia que bé pot fer avui «dl avui en les sentèncaes forals el que ja va fer un altre ministre 1 any 1870, i és anuilar-les, penju constitueixen un patró dlgnomia Acaba recordant que el senyor Alvarez ha predicat a Galícia en les seves propagandes, en aquest sentit, SUnterromp un moment el debat per a aprovar l'acta. En votació n&:!