Pàg. 8. — DivmaLgt, 29 de jnHol de 1923 Altra volta Alhucemas SEMBLA que una altra vegada els governs de Madrid senten l'abelliment temptador de la conquista militar d'Aflmcenias. Fou intentada l'any 192 1, amb l'èxit sorollós i definitiu qne tothom recorda. L'any 1922 volgué realitzar-la el govern del senyor Sànchez Guerxa, desistint-ne a darrera hora. Ara els diaris 1 els polítics de Madrid tornen a parlar-ne. Potser el Sr. García Prieto està cansat de tenir el marquesat del seu títol nobiliari tn partibus infideiium... Quan, pel febrer de 1922, el Ministeri Maura volgué donar com a objectiu militar a l'exèrcit expedicionari la conquista i ocupació permanent d'Alhucemas, En Gambó anuncià la seva dimissió per al moment precís qne el govern comencés de realitzar aquell projecte, que l'iUuMre cabdill nacionalista creia de conseqüències ftmcstíssimes per al país. Quan, per l'octubre de 1922, el govern del Sr. Sànchez Guerra sentí també veUeïtats conqueridores, En Cambó publicà a La Veu de Catalunya aquella magistral sèrie d'articles sobre d problema del Marroc i la política a seguir-hi, que contribuïren segurament, en forma decisiva, a deturar i ajornar la sagnant i perillosa aventura. I ara el govern de concentració lliberal, partidari teòric de l'acabament de la campanya i de la implantació del Protectorat civil, torna a ressuscitar el projecte de la conquista militar d'Alhucemas. Convé, doncs, insistir en l'oposició a aquesta aventura, que, en qualsevol cas, constituiria, no l'acabament d'una campanya, sinó la iniciació d'una nova etapa bellicosa, d'una nova guerra. Si aquesta aventura no comprometés 'les vides del jovent català, si no amenacés amb endolar les llars pairals, si no engolís els recursos de la nostra riquesa, que necessitem per a tan imperioses atencions del foment i de la cultura, les velleïtats guerreres del govern lliberal podrien ésser-nos indiferents. Ara, no. Ara tenim l'obligació estricta, el deure ineludible d'oposar-nos amb totes ies nostres forces a3s nous desastres que coven la ineptitud i la inconsciència dels governs de Madrid. Cal insistir, doncs, en l'oposició a aquesta aventura. La situació al juliol de 1923 és la mateixa que a l'octubre de 192^. T les raons que aleshores invocà En Cambó per a oposar-se a l'operació d'Alhucemas, raons que ningú no va unpugnar serio sament, subsisteixen avui amb tota llur força. Recordava l'iHnstre cabdill nacionalista les dificultats i els perills notoris de l'operació militar. Però En Cambó estava tan convençut de la bogeria del projecte que, àdhuc admetent la possibilitat d'una ocupació victoriosa, la rebutjava. I deia que, en aquest cas, s'hauria creat, per a Espanya, un problema més greu que el que significaria un nou desastre oom el d'Annnal. Això fóra nn cop violent del qual podria reaccionar Espanya com es reaccionà l'any passat... encara que no signi gaire prudent repetir aquests assaigs. Però si l'èxit acompanyés l'empresa de l'exèrcit espanyol, llavors començaria, a Alhucemas, el mateix problema crònic patit i que seguirà paíint-se a les zones ja ocupades militarment, amb desastres periòdics com els de 1909, de 191 *!, de 1921, i amb fiblada constant, amb la sagnia crònica, d'unes- quantes desenes de mils homes i d'unes quantes vintenes de milions cada any. Com remarcava molt assenyadament En Cambó, l'ocupació d'Alhucemas no significaria la fi, el coronament d'una campanya que no s'emprengué per a conquistar territoris, ni per a estendre la zona d 'ocupació. I afegia l'iHnstre cabdill nacionalistaT:, «La campanya s'emprengué i Espanya l'acceptà, per finalitats que s'han complert... o qne és ben clar són irrealitzables per la força de les armes. I, si alguna compensació pot esperar Espanya dels immensos sacrificis qne l'actual campanya li ha imposat, és que la campanya es coroni, no amb una operació que fóra ia repetició i la síntesi de la política de conquesta que ha creat el problema del Marroc i que portà el desastre d'Annnal, sinó amb una rectificació fonamental de la política marroquina que redueixi al mínimum l'esforç i el sacrifici i que suprimeixi la causa principal de la resistència que troba Espanya en la seva zona per a complir la missió qne els tractats li reserven. La instauració del protectorat d vil i l'operació militar d'Alhucemas són dues coses absolutament contradictòries. I la primera, no és sinó unes frases escrites en un paper, ï la segona fóra una realitat tangible que accentuaria, definitivament, la desviació inicial de l 'actuació espanyola al Marroc. •L'operació, doncs, d'Alhucemas, no fóra un fet militar : fóra nn fet polític transocndental qne definiria la missió que Espanya s'atribueix al Marroc i la manera de realitzar-la.» Un d'aquells fets, com notava molt justament En Camfcó. que, un cop posats en marxa d 'execució, ja ningú no pot deturar, i els governs successius i el pafs bot n'ha d'acceptar o almenys n'ha de patir les conseqüències. Cridem, doncs, seriosament l'atenció del govern envers la realitat inflexible del problema del Marroc, insistint qne l'ocnpació militar d'Alhucemas constituiria un cas típic de responsabilitat ministerial, car, ultra contradir temeràriament la voluntat inequívoca del poble, nouria fatalment els interessos coUectius del país. J^A lV^Ü PB CATALUNYA AL _DIA El problema ferroviari Fa sis anys. En CambO, i amb «U tots els economistes loCacló, per la configuració i pobresa del país. i on conviuen, barallant-se cada dia. dos règims de concessió, completament diferents. En sis anys. no ba passat ni im dia sense par-lanee del problema ferroviari: però aquesta ée l'hora que no s'ha solucionat, ni hi ha hagut, per cap Govern dek molts que ens han desgovemai, el propòsit ferm de solucionar-lo. I cada dia el problema es complica més i cada dia serà més cara la solucu'. Despits del gran llibre d'En Cambó sobre l'Ordenació dels ferrocarrils d'Espanya. Ja no hi havia res a estudiar. Podia haver-hi criteris dif* rents en la solució, però l'estudi és cooiplet 1 la necessitat d'una reforma demostrada D'ençà que la concentració lliberal és al Poder, el senyor Gasset parla d'un projecte o d'uns projectes de reforma ferraviàr>a Ja ha hagut de prorrogar per dues vegades, t haurà de tomar a prorrogar-la per tercera i quarta vegada, la vigència del Reial deorèl autoritzant ralça de tarifes, però el projecte o projectes de reforma 00 es coneixen. Amb això només ha aconseguit uua cosa: que els agiotistes s'aprofltessin amb l'alça 1 baixa de valors ferroviaris a cada renovació. Ara es diu que el projecte ^xisteix 1 que fins ha fet baixes en el Consell ferroviari EJ mateix senyor Gasset afirma que va llegir el projecte en Consell de ministres j que el presentarà per la tardor vinent, en tornar a obrir-se les Corts. Veurem El projecte del senyor Gasset, no el coneix ningú: ni les companyies ni el 'Consell Superior Ferroviari, ni eis enginyers del ministeri. Es un secret. Però quelcom se ntia pogut saber d'aquest secret. Se sap qua és un projecte de soluj ció que no soluciona res; se sap j que els problemes de distribució de 1 xarxes, de reforma de Aes. d'electriI fleació, de crèdit, d'unitat de tràfec, de protecció interior, etc . queden tal ' com estan plantegis: se sap que en I el projecta no es fa sinó consolidar i la tarificació actual i autoritzar un , augment que rendeixi a les comtw1 nyies una part de les quantitats que I avui 11 dóna el Tresor, carregant ia I resta als pressupostes de les pròpies ! companyies... Si això és veritat — 1 tractant-se de minlatres del règim tot és de creure— no sols no es resoldrà el piòbiema ferroviari, sinó que s'agreujajfe en tal i forma, que no tindrà solució. I a la i gran crisi «conàmica actual hi haui ram d'afegir un desastre. Cl senyor Villanueva, serà l'iimc í defensor entusiasta diel senyor Gas; set. el qual Ja mal més no podrà dir! se ministre de Foment, sí no es refe[retx a la misèria d'Espanya. * • « I No acabm de creure aquesta versió que corre pel ministeri de Foment 1 ens fa saber un amic que fou ndmirador de l'obra dXn Cambó. en la qual coUaborà amb eniusiastne Pero pensant que som a Espanya i que governa la coalició Ihberal on hl'ha pràctics com l'Alba, iüusionisws com ï'Alvarez 1 una ptla d'ignorants, potser tindrà raó el meu amic del ministeri. POL R·c·fflkn·m ■ la* entitat» 1 ai» particulars qua tenen a bè tram» tre'M articles o noies suplloadea. la McesalMi absoluta (sense la qual no «ne es potaiMa tar-m» el menor cas) «ravalar deguda, mat ela originals amb un i» • una LA JUSTÍCIA ES troba a Barcelona un magistrat del Tribunal del Suprem per inspeccionar com s'administra la Justícia. Ha determinat aquesta visita l'estat d'opinió, quasi tmànin» en la nostra ciutat, que cada dia ha anat aixecant més la ven contra els abusos sens nombre i contra ks vergonyes repetides que en aquell ram es contemplen. Podem tenir alguna confiança que oom a resultat de la inspecció l'administració de justícia millori? Amb tota sinceritat hem de dir qne no. Els vicis qne minen aquesta branca tan important del Poder públic són els mateixos que minen totes les altres. La justícia, a l'Estat espanyol, està, si fa o no fa, com estan l'administració i l'ensenyament, la defensa del país i les carreteres... Hauria estat un miracle qne, corcat com està tot això, no s'hagués també corcat allò. Per altra part — i salvant tots els respectes deguts al senyor magistrat encarregat de la inspecció, a qui volem suposar digne i honrat i ple de bona intenció — un no pot oblidar-se que el dit magistrat forma part del Tribunal Suprem i qne aquest Alt Tribunal fa tan sols tres mesos que, en dictaminar sobre les actes dels diputats, donà tant que parlar i qne comentar, qne avui no ha pas d'ofendre's si la gent fa una mitja rialleta d'escepticisme quan es vol suposar que allí resideix la suprema manifestació de la Justícia , Finalment, temem també que cap resultat no doni la inspecció si l'encarregat de practicar-la espera les denúncies concretes dels ciutadans, com ha demanat en un edicte qne ha publicat. I tjo es faci després d'això argument per a queixar-se de la falta de asistencia dndadana. Fa ja molts anys. En Miquel dels Sants Oliver cl un de sos notables articles deia': El espanol temé al Estada en todas sus manif estaciones . Ante una desgracia o un crimen apresura el poso por, no verse envuelto en L· red de las actuaciones jvàiciales ; ante una arbitrariedad calla casi siempre porque mà's sinsabores que ella suele acarrear la reparación ; ante una exacción ilegal se conforma amenudo porque el reembolso es mís costos^ que el pago videbido. No és pas molt llunyà el dia que algú que havia fet denúncies concretes tocà tot seguit els resultats de les represàlies que contra seu foren preses pels denunciats, als quals no passà res. Es un estat de consciència general el que assenyala els abusos i defectes a què fem rfeferènda. I aquest estat de consciència és el que ha de recollir el Poder públic i posar-hi remei. JOVENTUT NACIONALISTA Homenatge a la memòria d'En Prat de la Riba La Joventut Nacionalista de la Lliga, per a commemorar patriòticament l'aniversari de la mort del Definidor de la Nacionalitat Catalana, ha organitzat, d'acord amb els Centres de Districte adherits a la Uiga Regionalista, la celebració de conferències per al dia 2 d'agost propvment, a les deu de la vetlla, sobre el tema únic: «La Doctrina de la Nacionalitat Catalana d'En Prat de la Riba* Aquestes conferències seran donades: Al Casal Catalanista de la Barceloneta Conferenciant: Alegria. B N'Antoni Sansalvador Regidor de la ciutat Ateneu Autonomista del Districte VL Conferenciant. Ateneu Nacionalista Verdaguer. Conferenciant; Centre Popular catalanista de Sant Andreu. Conferenciant: Enric Granados. 32 En Salvador Bremón Regidor de la ciutat Nàpols. 21i Armand Carabén Sant Andreu. 146 J. Vidal Salvo Ateneu Democràcia. Coníerenciant: «CataJunya». Conferenciant; Casino de Sans. Conferenciant: Aragó. 185 Alexandre Bulart I Bialp Nou de la Rambla. 1«i 4. Millàs Raurell Sans. 114 Franoa·o Vendrell Ateneu Democràtic Regionalista del Poble Nou, WadJRas. 208 Conferenciant: 4. Gual Montardit Ateneu Obrer Català de Sant Martí Conferenciant: Plaça de! Mercat, 2 Lluís Valer!