: j(. — Dissabte, 37 d'octul·lre de 1928 t A VEU DE CATALUNYA — Què et passa, amic Tomy, que estàs tan encaparrat? — Sf. ves. Que hauré de plegar: No faig riure ja. Aquesta competència ruïnosa que ens tan els surrealístes!.. Federació Catalana d'Estudiants Catòlics CONFERENCIA CAPDEVILA Ahir vespre la Federació Catalana d'Estudiant» Catòlics va inaugurar les tasqtM* del present curs amb un cic'.e de conferències, la primera de Us quals anà a càrrec d'En Josep Maria Capdevila, el culte director de «ta Paraula Cristiana». El president de l'entitat, senyor Carreras, •n Mu la presentació amb mou secaients. Veiam la Joventut oom una onada impetuosa sens* formes, tal vegada, però plena de vida, esperançadora: pot ésser una esperança, pot ésser un perill. Alxl començà el conferenciant. Res no bl ha taa perillós com una rerltat immòbil; cal que sisul flexible, sense que es mudi, adaptable «om a cosa viva que H. Una generació no veu mai les coses iguals oom una altra generació; 1 és que la mateixa veritat sobre cada generaellò M una lluïssor diferent Dia que la Joventut és un Impuls general. Amb el temps ve l'espeoiaMlsaciò, la limitació, que en esperits POc preparats pot significar estretor. La limitació, l'estretor, si voleu, a què s'arriba a mesura que hom fa eamf Joventut enllà, per a la Joventut catòlica no el perill que pot tenir per altres, per tal com posseeix la presència secular de la cultura 1 ds la veritat religiosa, que dóna un fons d'humanitat a la clincla 1 a la ma'eixa filosofia. Una Joventut a:xí. què pot dur a la premsa catòlica? No ens hem d'Imaginar un Sant Tomàs o un Ramon Uull com uns confeccicnadors en fred. dins el laboratori, de teories filosòfiques, sinrt que eren homes que treballaven en coses vives del dia, 1 combatent per coses del dia. I això mateix, a l'exemple d'aquells mestres, cal fer avui. Pensar, reflexionar 1 e«criurci I eombatre, amb esperit de col·laboració. Hem hagut de patir de la manca tfa col·laboració. Aquelles dites: .Feuvos una posició independent, I altres per l'estil, responen a un sentit de manca de collaboracló. Cal rompre això. El conferenciant fa un resum, lúcid, de les qüestions cabdals que agiten el pensament modern. Remarca lís íondlclons per a la lluita generosa I enlairada; i diu que per a això, ningil com la Joventut. EI conferenclan; és vivament aplaudit per !a nombrosa concurrèiftia d« Joves que s'havien reunit en el saló d'acies de l'Acadimia de la joventut Catòlica. Després el mateix senyor Carreras anuncià pel prop vinent mes de novembre altres dues conferències, a càrrec d'En Fnrran 1 Muyoral. el nostre benvolgut company, 1 puran I Ventosa, el nostre lUustre amic. Notes polítiques A ARTESA DE SEGRE DIMITEIX UN REGIDOR En Clril Castellana I GraoIIs, regidor 1 fment d'alcalde de l'Ajuntament d'Artesa de SegK, ha presentat la dioaifisló del dit càrrec. EL SENYOR I. CABALDON A bord del vapor hallà «Cr.n'.e Ros so» ha arrlliat n Barcelona riUusIre polític fllipl senyor Isaums Gv baldón, qui ba exercit a Nueva Cci- Al Centre Excursió - . nista de Catalunya INAUGURAL DEL CURS 1938-29 Sobri la sessió amb la presidència del i···.tor don Eduard Fontsvre. vlce-presldant, per absència del president don Francesc Maspons i Anglasell. Entra la nombrosa concurrència hl havia finiua damlseliee i socis untics. El secMaií, senyor Olivella, va ier Memòria ds la vida corporativa del cura anwrlor. Recordà la festa di 1 la edaUa d or atorgada per la Fundació Patxot al poeta En Francesc Matheu; féu constar l'augment du canvis amb diaris 1 revistes de Catalunya, d'Espanya i de l'estranger; enumerà les noiubroses visites de corporacions 1 jyrsonalltats del pats i estrangeres; celebrà la inauguració del Refugi Cèsar Agust Torres a la Serra de Cadí i la concurrència del Centre a l'Exposició Hotelera, en ia qual ü fou concedit diploma d'ho nor per l'ostatge que dóna en tls seus refugis de muntanya. Per iV.tim. féu constar ({Us, au l'actuali'.at, formen el Cnetre 1267 socis, i qus sl bé hi ha un augment respecte sis anys anteriors, encara cal que, per a major espemlimeiit de la vida corporativa, cada soci p'imposl l'obügació de .portar-n'hl un altro. fGrans aplaudiments.; El vice- president doctor Fontserè, 65 felicita ds l'activitat demostrada pels socis durant el curs passat i la que es promet per al curs vinent. Ja que EOLIS del Centre han recorregut, aquest estiu, no sol» la nostra ferra, sit.ó en les principals nacions del món el qual fa suposar una grandiosa arreplega de material per a les futures conferències. Declaro obart el curs 10S8-88. I el començarem no fent un ducurs, tino amb fets. El soci senyor Francesc Blasi, ens explicarà una excursió per «Les serres de Prades», projectant ensems nombroses dl^)> sltlves Imprsslonades durant l'excursió. El senyo.- Blasi explicà la situació de la serralada de Prades, els Pireneus de les comarques tarragonines que separen el Camp de Tarragona el Priorat da la Conca de Barberà i Las Garrigues. Començà la relació per Alcover, l'ermita del Roser, s'enillà cap a Sant Pere de La £«lva, a l'ermita de l'Abú'lera, vila ds Prades I Ciurana, óltim redós dels alards en la nostra leTa. Explicà la llegenda del Salt de li Reina Mora, prop de C urana i slmultènUment anava projectant dispositives, molt intefessants, de les ermites, santuaris. Imatges, detalls arquitectònics notables, que constitueix nna veritable monografia o'aquella típic. 1 pintoresca serralada. I/lntereseant treball del senyor Blasi fou molt aplaudit i els que coneixem a'iuell ipaí» l'han felicitat efusivament per la Justesa de l'exprí*sló 1 el nombre 1 interessants detalls que l'araloren. Ja. Manila I Washington cli mès alts cfirrec* de re[resentac.6 popular. Li desitgem una bona «slnda a Barcelona. EDICIONS GAIREBÉ EXHAURIDES DELS LLIBRES DE Lluís Duran i Ventosa REGIONALISME I FEDERALISME Dt VENDA A LA LLIBRERIA CAlALONiA / A LES PRINCIPALS LLIBRERIES ELS POLÍTICS DE VENDA A LA LLIBRERIA DE t. PUIG I ALFOi\SO I A LES PRINCIPALS LLlBhERIES De les terres catalanes GIRONA Oreu aooldent ■ l'estaolò ds Flossà Abans d'ahir, arribant amb un tren procedent de Barcelona a l'estació de Flassà. va relliscar de la plataforma I se U enganxà l'americana a la barana del cotxe el mosso auxiliar Pere Coll 1 Camp. El tren l'arrossegà alguns metres 1 li produí fractura d'una cama, oom moció general i ferides al cos 1 sl rostre. El pacient, en estat gravíssim. Ingressà a l'Hospital. Per haver menjat bolets «n males condicions, sofriren símptomes d'n toxioació. tots els comouents de la família Dalmàa 1 Rull. de Tossa de Mar. Gràcia» a la Interveneió oportuna del doctor Font, «1 fet no va tenir la Importància qus hauria tingut. —El ple ds la Diputació ha aprovat el pressupost de l'any 19Ï9. Puja a 3.820.299 pessetes. També acordà contrlhulr a la construcció de; palau de las Diputacions a l'Exposició internacional de Barcelona. A la sessió extraordinària del ple. s'aprovà el pressupost de la Manco munitat da les Diputacions d'Eaoa nya, constituïda per emetre un emprèstit de 837.737.168 pessetes, desU nat a la conscruocló de camins veïnals. A la Diputació de Girona, U correspon la suma de S.Ki&Ul'SO pessetes. — S'ban celebrat unes oposicions per proveir la plaça de pràctic preparador, del Laboratori de l'Institut d'Higiene. Ha estat designat an Modest Reverendo I López. Altres noves —El dia 89, festa de Sant T.arcís, a les tres da la tarda, se celabrarà a la Plaça de brau», un festlv&l folkloristlc. en al qual prendran part diverses colles de diferents poble» de comarques veïnes, repre»antani les antiguts i tradicional» danses següents: «Ball de Gombeto», da Ridaura; •Ball ds Sant Isidre*, de Sant Privat de Ba»; .Ball de la* cintes., do les Preses; «Contrapès d'Olot., per l'Esbatr de Dansaires; Nans 1 caballins, d'Olot, amb els seus típics 1 airosos ballets; Gegants de Girona, ballant els aplaudits balls dels d'Olot, 1 caballins de Sant Feliu de Pallaolsr. amb sos tradicionals balls «Matadegolla», «Ball Pla» i «Sardana». La part musical anirà a càrrec de les orquestes «La Principal Olotlna». d'Olot. 1 la ds Sant Faiiu de Pallarol». Vestiran els balladors a la usansa de l'època 1 comarca respectives. La Costa AilENYS DE MAR. — Per a (lt>mà. diumenge, a la nit, ha estat anunciada una funció teatral d'homenatge I respecte al mal prou plorat dramaturg Ignasi Iglésies. Aquesta tindrà lloc al Teatre Sala Mercè. Es representarà l'emocionant drama «Els Vells», per la companyia que dirigeix l'Enric Borràs, amb la cooperació de les actrius Josefina Tàpies 1 Empar Ferrandl» 1 del» actors senyor» Uueltes, Galceran, Gimler 1 d'altres. Es d'elogiar el gest de l'em. ©resa del susdit teatre, que no dubKrn qua «arà correspost pel nostre públic. Han amant del teatre català. Diumenge a la nit, l'alcaldia d'Areny» de Munt soHicilà de la d'Arenys la tramesa immediata de tot el material del cos de bomber» 1 ds seu» individus. Ja que es cremaven dues cases immediata» a l'església parroquial 1 no tenien «lamenta per a combatre el sinistre. S'arccai a la demanda 1 després de constants treball» dels bombers s'apagà el foc. — Es presenta un hivem molt fort, puix es diu que. ultra els aficionats de l'Ateneu Arenyeno, que es proposen ded!car-se a la comèdia moderna uns altres aficionat», al Teatre Principal (avui «n reforma), es dedicaran al teatre episòdic. Solament resta la Sala Mercè per admirar de tant en tant qualque companyia de la capital. — Sl bé ha plogut cofi'oaament. el fred no es deixa sentir gen» 1 fa una temperatura admirable. Empordà SA:,T FELIU DE OUIXOLS. - ES donà una audició de «ardane» al Passeig de Mar, per la cobla «Joventut Artística.'. Hl ra concórrer molta gent; hi abundava l'element Jove. — Estan acabades del lot les obres d; reconstrucció de la paret de l'escullera, que havia tirat a terrat un temporal l'any passat. — Tamb* es van acabant les obres de la defensa del Passeig del Mar, cosa que convé de necessitat, car sl vingués un temporal fort, poc consolidades com es troben, podria causar-hi grans desperfectes. A la muntanya de Sant Telm, dintre de ï)oc es començarà a construir un grup de tres nou» xalets- Pla del Uo.bregrat SANT FELIU DEL LLOBREGAT- — A càrrec dels PP. de la Companyia de Jesús. Josep Cortés i Fortià Puig, »'ha celebrat en aiiuesta vila una Diada Missional que ha posat novament de relleu la fe i religiositat que existeix cn el cor dels sant. felíuencs. Assistia cada dia cnoKa gent. al molí. al Rosari de l'Aurora, i, al vespre, als sermons, i l'església quedava plena de gom a gom. Dcrant aquests i per tal de què no coincidís amb aquest verilable esdeveniment musical, el ma^tre Joan Llongueres, ila'cord amb Joventut Sardanista Pep Ventura, ha decidit ajornar la seva anunciada conferència sobre el tema «Pep Ventura a través de les seves tonades», que havia de tenir lloc avui a la nit, a l'Ateneu Enclclopt dic Popular. Pròxlrcamerit serà anunciat el dia que l'esmentada conferència tindrà lloc. Els que viatgen poden adquirir «LA VEU» BILBAO: Domènec Simó. Placa cm* va, 1. llibreria-, Teòfil Cètnara, Av» nlda ürquljo. M, llibreria. MADRID: Quiosc Carrer Alcalà, darant del número 57; Quiosc carrer Alcalà davant Teatre Apolo; Centre Editorial Minerva, Tudescos. 39 I 41. VALENCIÀ: Quiosc Modern, Plaça SARAGOSSA: D Julià Franco, Sineglo, L BUENOS AIRES: D. H. Vila Vallès, Donato Alvarez, 2621 BORDEUS: 37, Rue Ravennes. CANNES: Mr. Grag. 112. Rue Anübes JEAN LES PINS: Mr. Nlcaud, Ava nua Ami ral Courbet MARSELLA: Mr. Merder. 6 bis, Bu» va a la Mer. OPORTO: Rua Sta. Catarina, BS Rua Duque de Louie, 97. LISBOA: Boctadade Comercial Por tugueza de Publlcaçoes. Largo San to Domingo». II. MONTPELLER: Ibd de l'Observatolrs Hlt. PERPINYÀ: Francesc Comellas, 25. Rua Mallly PORT-BOU; Joaquima Franc, quiosc de l'estació; J. Sancristobal. representant. PARIS : Als quioscos de diaris de la plaço de l'Opera, plaça da la Magdalena, Boulevarda des Itallens. Bonne-Nouvelles l Des Capuclnes; de l'Avenue des Champs-Elysses ; de le» places c|e la Baslllla, d^ L'ètolle, de la Republiçue, de Saint Mlchel; de la Rue de Sou/fot, etc . Aquest número de LA VEU DE CATALUNYA ha estat passat per la censura del Govern civil Coníeréneia de Vallès i Pujals a Sabadell A l'entorn de T4 Elogi de Cataluny Ahi, n vesprs. a la Ulga Regiona- s'ha de far de i» ort^ , uva de SabadeU. donà la seva anun- ^fil·l, rnnferíncla l'IUustre autor de clada conferència l-.Elogi de Catalunya Un nombrós grup al qual entre tflnlen representació els diversos eleS intellectuals de Barcelona va rebre liUuÉlr» orador i l'acompanyà s l-Hotel Euierpe on fou obsequiat amb un sopar íntim, al qual concorregueren e'» membre, de la Junta Directiva de la Ulga Regionalista 1 altres personalitats. Desprès del sopar, el senyor Vall* i puial» fou acompanyat al local de la Uï» Regionalista, el qual era pleníssira. car la realitat superà les més falagueres eeperance» referent a l'interès despertat per l'anunci de la conferència. K un quart d'onze al senyor Vallès 1 Pujal» pujà a la presidència, nn 11 feren costat el» senyors Ramon I Llute Molins, Miquel Fonolleda, Josep Massaguè, Rafael pulgmartí. Joan Farrera» 1 l'ex-dlputat Domènec Fatjó. En disposar-se a parlar, el senyor Vallès fon saludat amb nodrlte aplaudiments. Comenrà fent un eloçi de les actlvltafs literàries, àmpliament espirituals ds Sabadell l, entrà en el ple de la seva dissertació. PRIMERES PARAULES Comença el conferenciant amb un delicat compliment a Sabadell 1 a l'entitat on es troba. Alguna es mostren inquiets de la gran creixença que té Barcelona — diu 1 temen que el produeixi un ca» de desproporció entre el cap I el cos. la qual cosa ori4ïlna ésarre malaltissos. A ell, això no el fa témer, precisament perquè hi lia aquestes ciutat» com Sabadell —caps de lo» nostres comarques, amb vida pròpia — que estableixen l'equlllbri. Sabadell no sols è» un empori de riqiíesa, sinó un fogar d intensa cultura. Ho proven la Biblioteca Sabadellenca I les altre» que s'hi pu"bliqen. 1 el que de Sabad-il surtin molts dels llibres de què fins avui s'enriqueix la nostra terra, 1 aque»t olple da. conferències. JUSTIFICACIÓ DEL TEMA Enir-iM da ple en la confierència, justifica el tema escollit Diu, que, havent deixat d'éeser la no-tra producció bibliogràfica una cosa incipient, i havent assolit la normalitat dels pobles madurs, hem d'aproparnos a aquests, en els quals no «B rar qua els autors fossin -n públic l'auiocrilica del seus llibres. Per altra part. no vé a parlar d'un llibre futur, nl d un llibre qus acabi d'aparèixer, sinó d'un llibre que ha obtingut un èxit sense pneessents, la qual cosa treu al fet tot caire de propaganda o de reclam. OOM ESCRIVÍ EL SEU LLIBRE Divideix ia conrefèncta ep dues parts. La primera es refereix al que podríem anonunar història del llibre I, la segona, a les crítiques que a darrera hora 11 han estat diriglde». Explica el senyor Vallàs 1 Pujals oom va concebre la Idea d'eseilurc el seu llibre, 1 cl propòsit que el va animar. Fou una obra meditada I conscient, diu; fou un treball llarg. La finalitat: per a conèixer una pila de coses nosire» que s'Ignoren, I que Ignorades no poden ésser eslimadef. Amb munió d'exemplos. fu patent com són molts els qui s'entusiasmen amb les coses (te fora i desconèixen les notres. que moltes vegades són millors. Retreu, també, el desconeixement que hl ha ds la n-utra història, la qual cosa es fa p'.tent cada dia. S'ha de fer l'excepció de la minoria dels estudiosos, dels Investigadors, dels Inquiet» que augn^nlen caa dia. Però la gran massa, segueix Ignorant Per aquesta masaa, pels distrets, pels atrafegats, pels que van p^r feina, escriví el seu llibre; pels que no llegeixen els notable-i trectats d'història I de geografia | d'arqueologia i ■!,- filologia. Diu que va escriure el llibre nmfc gran fe I entusiasme, i que en alguns moments, hauria fet com aquell cantor de la Verga que deia que havia esdrit l'obra agenollat. L'EXIT DEL LLIBRE Explira l'èxit sorprenent que tingué el llibre des del primer moment; dom el públic, en dos meso». n'exhauii dues coploses edicions; com la critica el lloà unànimement, com tpolts dels Itegidors escrivien cartes laudatòries a l'autor, explica com rebia moltes Incitacions 1 ofertes pe» a fer una edició popular, copiosa 1 econòmica, 1 com decidí l'editor a fer-la, Sacriflqant aquest, part del seu guany d'aquesta tercera edició, que està Ja a punt d'ésser exhaurida. LES CRITIQUES ADVERSES En arribar aquí, diu, quan s'havien collocat catorze mil exemplars del llibre, aparegueren unes crítiques adverses, fetes amb to agra, despectiu, quasi d'atac personal Què havia ocorregugt per al canvií Els que censuraven el lllbro, perquè no ho havien fet al primer moment? Diu que la mida Justa del cas que 8: BIB1 IOTECA CATALANA f* I»" dies Carie, sZJ?!que s'ha i-^nAr* pdm.r > *4 *• »• PIÍ*U oonolèaS' ^ les reacciona del púbitQ . ^Pfés f als advertiments de la J,.1** «li cas present els dos pr^0a: ^ b»n stat ben favorCf? respecte al tercar, hl h. v U'br«· dualitat ds critlquea ET % tómps d'elogi incond 1?UÏÏ 1 la del ifflon lemn. 1 CW;I bentada. p·· «'· fano» ,* Creu l'orador qua ni la ».. ira han estat JiBtea. cr«^ 01 ^ bre est* en un terme m?" •» l L'expli-acló de la Tr LrT* s'ha de trobar en iw*"611 «a Hl ha ^«ertorS,^ mor pairai Quin* «er* i-^;»11» a l la »ègona7^^ '"^«««J Diu qut no és deu aut0r, en el dret a la critica ,7, ^ vós. sl concedeix amb tan't* ii"1 tud. que reconeix també 1» ^ de les critiques. L'autor ha .u el dret de «tomar-»' hl. '*n EWSJEM NOSA ELS UNS , 1 ací entra de ple en la „ part de la conferència Vol l tent quan està moguda per la fe fo| sl mateix 1 par la confiança en '"l propi valer. Explica ti» miracle» la voluntat realitza, de què n-'l exemple perennol el poble holana'- l en el qual no ja la riquesa 1 -*| foraç 1 la llibertat 1 1» cultura, s"1'fins la terra que trepitja han ha^i·l d'ésser Invencion» del seu geni, c;>l ses artificials, creades per U ^ ■ I indústria, miracles del S8U, La lluta constant d'aqueU poble v^l la mar, rohant-ll pam a pam la I ra en què s'aguanten les casos 1 l què »ón plantades les flors, patenn 1 xa l'eficàcia del voler. A