36 EN BARTOMEU A J. M. TA.MBUBINI L'Isidret s'havia assegut á penSre l sol del rasser del molí. Las parets de la pallissa y del corraló, fent escayre,'! salvavan del ayre freí de montanya, y s"hi trobava tan bé, que s'havia adormit ab el cap enlayre, babejant ab la boca badada y la barretina enrera, quasibé fora del cap. Com las calsas li venian curtas, las moscas, que ja comensavan á volar sentint la primavera, el fiblavan, y ell tot adormit arronsava"! peu dins de la espardenya ó movia la cama per axurriarlas, mes ni ell conseguía ferias fugir, ni ellas despertarlo. Roncava com un benaventurat qu'acaba de cumplir els deu anys sense penas ni glorias. D'aquell rasser.potser Ten hauria hagut de treure'l fret de la vesprada, si per la cantonada de la pallissa no hagués comparegut el Jep tot gratantse y dihent: — Sidro, Sidro! Qué redimoni dorms? El pastor ja está à punt d'enjegar. — El Sidro seguia dormint com si tal cosa, y el Jep, ab una branca que duya á la mà li va plantar una vergassada. — Qué redimoni dorms? Es hora d'engegarl — Ja veuràs tu, animal! Si'm tornas á tocar et fumo un cop de roch! Perquè tens un any més que jo"t pensas... — El Sidro, tornant á posar el cap á la paret, sense la barretina qu'havia rodolat a terra, tomava á tancar els ulls pera rependrer la tasca. — Ho vaig à dir al pare! Mira: el pastor ja té'l sarró arreglat, y'm sembla que si no't mous prou te'n hauràs d'anar sense beguda. — No hi vuy anar a guardar! Que hi vagi'l pastor sol, y sinó perque'm pegava aquest mati! — Escolta tu, Sidret: que no sabs qui ha vingut? — Qui ha vingut? — No ho dirías may! — L' oncle de la Tolrana. — En Bartoméu. — El Jep havia pronunciat aquest nom tot baix, guaytant per tot arréu, recelós de que'l poguessin sentir. Al sentir el nom, l'Isidro d'un brinco s'havia posat dret. JOVENTUT — En Bartoméu? Cal — Et dich que sí; en Bartoméu. Escolta; mes, cremat sigas si ho dius à ningú. L'han portat ferit aquesta nit passada. Te'n recordasavans d'ahir aquell foch que srtitiam cap à l'altra banda de las costas de Taús, a la vall de Sallés? Allavoras el devian ferir. — L'Isidret s'anava tornant groch, y tol tremolós preguntava: — Que l'has vist tu? — Jo sí. El pare y la mare's pensavan que no ho sentía, y anit passada ho vaig veure tot de des que van obrir la porta fins que va ser ficat al llit de dalt á la cambra de las golfas. El van dur dos voluntaris, à cavall d'un matxo. El pare aguantava'l llum tot tremolant, y la mare plorava, plorava! Tots parlavan baix, y'l Bartoméu va fer un gemech quan el van baixar de á cavall pera durlo à la cambra. Està més groch!... Jo ho veya tot per l'aspitllera del estable, y quan van haver passat vaig seguir escala amunt darrera d'ells. El pare que'm va veure, va dirme que si deya res vindrían soldats y Vacar barían de matar. Ara tu no ho xerris! — No tinguis por. Que l'ha vingui à veure'l senyor metje, qu'he vist que pujava aquest mati á dalt à casa? — Sí; diu que la bala'l va travessar del costat y que potser se morirà. Calla, no ploris, que't sentirían els de casa. Vesten à guardar, y jo ja't diré tol ló que passi. — Jo'l vuy veure, jo'l vuy veure! — Poca estona després, s'obrían las portas del corral. El pastor al devant de la ramada feya: — «Ruuxiquée, Ruuxiquée, Bita! Vina assà. Blanca! Ah, si t'hi baixo, mala pell, ja't faré tussar la sagalla! Ruu! Ruu!»— Y aixís, tot caminant y donant trossos de pa à la manyaga, seguían carrera avall cap à traspassar la riera y empendre la pujada bosch amunt, emboyrats per la polsaguera qu'alsavan. L'Isidret, contra sa costum, no feya corre las ovellas, ni tirava rochs, ni bornava ab el gos ramader: seguia ab el cap baix, las mans á las butxacas y'l bastó atravcssat sota l'aixella. Tots els de la casa dormían. El ferit semblava com si estés millor, y à prechs d'ell, son pare y sa mare havían anat á retiro.