ANY I-NOM. 6 BARCELONA, 22 MARS, 1900. LITERATURA Periódich catalanista SURT ELS DIJOUS Director literari: LLUÍS VÍA. ' Director artístich: ALEXANDRK DE RlQUER. REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ: Plassa del Tealre, 6, enlressol. NÚMERO CORRENT. » ATRASSAT. 10 CÈNTIMS. 2; » COLABORADORS D'AQUEST PERIÓDICH Francisco Albo y .Marti, Pere Aldavert, Ferràn d'Arteaga, Ramón E. Bassegoda. Bonaventura Bassegoda. Joseph Bernad Durán, Hans Bethge. Joan Boada, A. Bori y F'ontestá, Jaume Brossa, A. Busquets y Punset, Jascinio Capella, Enrich Clarassó, Ramón N. Comas, Alexandre Cortada, Carles Costa. Agustí Creuhcras, Pompéu Fabra. Joseph M.' Folch y Torres, Enrich de F'uentes , Joan Gay. Pompeyus Gener, Adrià Gual, Angel Guimerà, Joseph M.» Jordà, Albert de S. Llanas, Joseph Mallofré. Joan Maragali, Pere G. Maristany, Eduart Marquina, Lluis Marsans, Oriol Marli y Ballés, Joseph Mas y Casanovas, Francesch Matheu, Apeles Mestres, E. Moliné y Brasés, Trinitat Monegal, Lluis Noguera, Joan Oliva Bridgman. Narcis Oller, Eduart Pelegrí, Joaquim Pena, Claudi Planas y Font, Joan Poblet, Frederich Rahola, Antoni Ribera, Alexandre de Riquer, Manel Rocamora, [oseph M.* Roca, Joaquim Ruyra y Oms, Santiago Rusiñol, Alfons Sans y Rossell. Valeri Serra y Boldú, Antoni Solé, Ignaci Soler y Escofet. Ramón Suriñach Baell, Joseph M.* Tamburini, Emili Tintorer, Joan Tusquets, .Modest Urgell . Miquel Utrillo. Jascinto Verdaguer, Pbre., Lluis Via, Emili Vilanova, Salvador Vilaregut, Jules Villcneau, Xavier Viurà, Mar-iàn W'ayreda, Lluis de Zulueta, y altres. SUMARI: Cap al suïcidi, per LI. Marsans. — El comte Arnàu. per X. Viurà. — Dos malalts, per A. Llanas — Crit de vida, per J. Oller y Rabassa — Primavera, per A. Martínez y Serinyà. — L'alegria gris, per A. Sans y Rossell.— Salut Ms Joves!, per J Oliva Bridgman. — Els concerts del Liceu, per J. Pena. — Teatres, per E. T. — Llibres rebuts, per O. M. — Consistori dels Jochs Florals : Llista de las composicions rebudas en Sncretaria. — Novas. CAP AL SUÏCIDI Quatre sigles de continuats escarments, no han servit pera res al Estat espanyol. No vol, ni pot cambiar una tàctica que li ha fet perdre'l més extens dels imperis: sempre trevalla per enxiquir cl tSrritori subjecte à sa dominació. El seu sistema no ha variat ni un pensa¬ ment: allà hont hi ha vist una petita demostració d'esperit de llibertat y vida, l'ha hagut de perseguir y maltractar y ha pretès ofegarlo per medi de las persecucions, dels desterros y de la sanch. Tot ha sigut sempre en va: ella no se'n ha donat compte, però'l fet ha sigut qu'aquesta táctica, en lloch de fer minvar el desiíj de llibertat, li ha donat sempre més forsa y més volada, acabant ab el mateix resultat, quan no ha sigut per la forsa propia dels perseguits, per l'aussili que directa ó indirectament han rebut de nacions extrangeras impulsadas per un esperit humanitari ó per un interés material.