84 lah era de palla de blai de moro. L amo de la casa d'empenyos, que ja guardava'ls llensols y tot lo que tenia empenyablc'l malalt, ja havia posat al seu balcó un Ueirero que deya: «Alhajas, ropas y efectos que convengan.» Y no li convenían ni'l matalàs, ni l'única cadira que quedava en la casa, que, cqm que tenia molls anys de serveys, ja no hi podian seure ni criaturas escardalencas. El pobre Jaume ho va fer tot pera trobar una col·locació, y removent cel y terra va poder entrar de lacayo à casa del senyor Marqués, que no'l va pas col-locar ni per fer una obra de caritat, ni per complaure al amich que li va recomanar, sinó perquè, per casualitat, en Jaume era tan bon mosso com el lacayo qu'havia fugit ab la lilla gran del senyor Marqués. Li va donar la plassa aquest senyor Marqués quan va veure que la llibrea del lacayo fugitiu li anava que ni pintada. També hi va ajudar molt en la decissió del senyor Marqués el vot de la senyora Marquesa, á qui d la cuenta també li agradavan d alló més els lacayos joves, forts y bons mossos. El cotxero de la casa, qu'havia recomanat molt á un parent seu, que no era bon mosso, va rebre á n'en Jaume ab molts mals modos, peró no va tenir més remey que donarli possessió del càrrech , y entregarli 1 barret, la levita negra, l'armilla negra y els pantalons negres. Es á dir, l'uniforme negre, perquè'ls senyors duyan dol d'un oncle que s'havia mort deixantlos moltas térras, moltas casas y moltas Fransas. A pesar del dol, com qu'aquell dia debutava en el Liceu una diva molt guapa y de molta historia, els senyors varen tenir á bé anar al Gran Teatre. A las dugas de la matinada'l pobre Jaume ja havia acabat la feyna, ¡ja era lliure! y corrents y depressa se'n va anar cap á casa á donar al seu pare la fausta noticia de la collocació; peró... com l'home no més proposa, la seva mala estrella havia disposat que'l pobre malalt ja hagués perdut el coneixement, pera no recobrarlo may més. La nit següent, els senyors no varen anar JOVENTUT al teatre, perquè no hi havia funció, y perquè el senyor Marqués tenia una cita, y la senyora Marquesa un'altra. ' El pobre Jaume ja's creya poder anar al costat del seu pare, que s'estava acabant. Peró veliaqui que'l manescal va deixar l'ordre de que vetllessin aquella nit á la pobre euga, y'l senyor Marqués va disposar que fos el Jaume el que's quedés tota la nit a vetllar á la bestia... ¡Pobre Jaume! ¡Que'n va ésser per ell de llarga aquella nit! No s'acabava may! No's va morir perqu'era moll fort, dels homes més forts! Quan se va llevar el coixero, va permetre que'l pobre Jaume s'arribés à casa á veure qué feya'I seu pare. A loihóm qu'anava pels carrers li va cridar l'atenció aquell bon mosso que corria tan desesperat. ¡Y, pobrei, corria inútilment! Quan va arribar á casa seva, va trovar al seu, pare que ja havia acabat els sufriments. Va malehir al senyor Marqués, va malehir al manescal y va malehir á l'euga. El senyor Marqués li va adelantar, á compte de la soldada.'U diners pera la caixa y pera l'enterro. Enterrat el seu pare, el pobre Jaume, pera poder pagar lo que devia al senyor Marqués, va tornar á la casa del seu amo aquell mateix dia, aquell dia en que precisament els senyors Marquesos havian decidit treures el dol, y que l'euga, que ja's trobava millor, ja va poder sortir à pendre'l sol, duhentla del ronsal el pobre Jaume, que ab la llibrea de coloraynas feya un goig d alló més. ¡Pobre Jaume! ALBERT LLANAS. CRIT DE VIDA Era al mitj del estiu. Un dia hermosissim; un cel ras, blau, sense cap núvol, un sol rialler, una plana alegra, encara fresca per la pluja de la nit, y un xerroteig d'aucells esbojarrat, ple de vida. En una jardinera anavam d'excursió uns quants joves y noyas. L'oreig del mati jugava ab nostres cabells y'ns refrescava la cara; tothom reya, tothom garlava à l'hora. L'alegria poética del paisatje havia filtrat fins al