luvuriut Calla'l Fill, y una llàgrima serpcja sobre'l rostre del Pare trasmndal; y amorós en la boca'l petoneja clamant apesarat: — Vesten al món, oh Fill, altra vegada; mes no hi tomis humil, qn'els lo Senyor rey de reys hi has d'anar; tres cops voltada la testa ab cercle d'or. Arrossega la porpra en eixa Terra hont per pobre y senzill no l'han cregut; arma'ls tens ab las armas de l« guerra, y serás benvolgut. Feste cremar encens; guardia ta vida cavalls frisons d'espasas y de creus, y abaixi'l cap la humanitat rendida fins á besar tos peus. — L'esbart celest aconsolat respira: lo núvol de tristesa arreu se fon; seu lo Pare altre cop en sa cadira; y'l Fill s'entorna al món. ANCHI. GUIMERÀ. TENEBRAS Sonà l'hora del crim, esglay dels sigles, que vegé al Just penjat dalt lo Calvari, y'l sol fugi... La fosca tenebrosa s'ensenyorí del món al mitj del dia, lo mar se desfermà, entre udols d'angunia, s'escruxl estremordida l'aspra serra, tristos gemechs exiren de las lombas de son llit axecantse los cadavres; y en tal trastorn y universal miseria sols l'Esperit del mal brollà del caos omplint l'espay d'una infernal riallada, puix, morta ja la Llibertat per l'home, d'un món sens Deu veyas senyor y mestre. Cad'any quan aquella hora'l temps esmenta renova'l temple son dolor. Y acluca l'altar sos llums, rodan ramors estranyas dels fidels en los llabres tremolosos, mor la oració poruga, prech fondissim de I'inima aterrada pel misteri, y enllà, á fora, en lo cel, cubrinlse ab núvols, lo sol avergonyit sembla que plorí!... Be es dols en la buydor de las tenebras pregà al Rey de la Llom. Y la esperan sa revifa'l cor al recordar la gloria de Jesús desfent l'ombra del sepulcre quan demunt de la Mort triomfà la Vida. Y'l veu radiós, brillant, quan per tot cástich perdonà al món deicida com un pare perdona al fill traydor, y ab son exemple. conhort del trist, santificà'ls martiris. Y'l va seguint quan estimbà als abismes l'Esperit tenebrós y ab llama nova encengué ¡oh goigl lo sol de la gran Pasqua, y quan, ja agermanats esclaus y princeps, se'n tornà al cel, tot benehint sa destra la sospirada Redempció dels pobles! Mes no tots lliures son. Qu'en sa fugida cap al infern la boyra tenebrosa no tota s'hi engoli. Negras glopadas sos borralls esbargiren per la terra y Satán los ha extés demunt deis realmes hont la cristiana llum brillà més pura, venjantse de sa gloria al ferhi ploure la iniquitat, l'oprobi y la injusticia. Son pobles teus, bon Deu, que ar» sufrexen y may te feren mancament. Piadosos foren fills de ta fe y á Tu s'acullen. Per sos drets, per sas lleys com bons lluytaren y'ls vencé l'inimich, y ara'n fa befa. Senyor, Senyor, per qué axfls abandonas? Per sostenir la vida que'ls hi dares foren com Tu crucificats, y tristos veuhen rodar los anys desde sa tomba sens que'ls hi arribi un raig del sol de Pasqua per alegrar son cor, qu'es pie de vida. Bon Deu, en aquexa hora de tenebras tots esperan la llum de ta mirada. ;Per ta passió. Senyor, son precb ascolla; y, oh pobles oprimits, confieusc als brassos del que vencé á la Mort... Seguiu sa via, iBohemia! [Irlanda! [Polonia! [Catalunya! J. FKANQUKSA v GOMIS.