164 JOVENTUT banch hi havia un lauiellet de refrescos. En Quel entrà cap dintre y n'eixi ab un got d'aixarop que'm presentà sostenintlo ab un plat de llauna lluhent. Calgué remerciarho com se mereixia, y mentres jo'm refrescava ab àquella aygua de brescas, rodava ell el platet ab sa mà bona, fent llampegoys à ma vista que s'hi fixà bella estona. — Bé anéu prou bonich— vareig dir. — Aqui à montanya y aquestos plats tan lluhents? — La hostalera, anomenemla aixis, tota se"n agradava d'aquellas paraulas; se'n agradava y somreya à n"en Quel com interrogando si'm havia cridat l'atenció. Y jo mirant cl plat afegia: — Talment sembla d'aquells que la tropa porta à la motxilla... — Angela! — digué la hostalera, no deixantme acabar. — Pla bé qu'ho endevina. — Y ella y en Quel, interrompentse L'on al altre, m anaren contant tota l'acció d'Oix, quan la brigada del general Nouvilas caygué presonera de las forsas carlinas. La riquesa de detalls y l'entussiasme ab qu'eran ponderats per aquella gent montanyesa, m'aixecaren del banch y'm dugueren cap als aforas del poble, veyentmeen un apuro pera seguir ab la vista las indicacions d'en Quel y de la hostalera respecte à la direcció de la marxa, de la batuda y de la desfeta d'aquell exèrcit regular; y quan, de retorn al hostal, passava per devant del fossar y aixecava'ls ulls à dos xiprers centenaris, una empenta d'en Quel obria la porta y m mostrava una tristesa solemne. De creus entremitj dels cascalls y la brossa n hi havia à centas. — Aqui hi ha un tinent enterrat; en aquell clot una cinquantena de snrges; aquella escala «veu) no parava un moment de traginar y d'abocar soldats à la fossa. Vostè se'n haguera escruixit!— Y aquesta relació llastimera que m'esborronà, sobretot quan en Quel m'interessava ab l'efecte que produhia l'estimbament de las muías, el potejar dels cavalls en el front dels ferits, la cruixidera dels bagatjes y de las caixas de municions, y las estremituts dels que queyan y quedavao penjats pel corretjám als rebolls de las timbas, me feu adonar de que a Montagut tot eran renissos d'aquella orgia de la mort; y veya als pagesos ab las calsas de panyo dels soldats retenyidas de negre; y'm fixava en que las corretjas del bestiar no eran pas fetas à montanya; que las mantas de la gent eran també de la tropa; que'ls gipons de las donas eran de roba de capot; que'ls botons de llautó duyai: relleus alegórichs; deduhimne. sense por d'equivocarme, que tot Montagut s acuytaria á aprolitarse de la hecatombe despullant als cadàvers y emportantsen la corretjeria y la ferramenta que'ls carlins no abastarían à recullir per la mateixa abundancia. A no passar bona estona ab tota aquesta relació, l'aygua aquella que ¡o havia begut crech que m'haguera fet mal; me traspuava pel front com una angunia de llástimas. y fins, aixugantme ab el mocador, hauria dit qu'eran gotas de sanch, obsessionat com estava per las impresions d'aquella trista derrota. La nota simbólica vingué tot desseguida. Un pobre mitj baldat arribava á la porta. — Ola, pillet! — digué à n en Quel... — Encara ets viu? — En Quel se'm girà com donantme i entendre que no n fes cas. En efecte, aquell pobre deixà'l cistell demunt del banch y convidà à n'en Quel à fer beguda. En Quel acceptava. Y la hostalera, servintlos, me va dir: — Aqui té à dos enemichs; es dir, ho foren; (Oy, Zorrilla? — El pobre feya que si ab el cap, mentres tintinejavan sas mans duhent la copa als llabis. En Quel se'l mirava somrihent y ab posat de planyensa. — Tant mateix— digué'l pobre, — t'hi varen petar el bras, ¿no fa-- Si en Nouvilas me creu, no i culliau pas i la ratera; nosaltres, nosaltres hagueram guanyat; veyas si'ns varen treure de Tortellà, ab tol y calar foch à l'esglcsia.. Y Ja fusellada ¿sabs"-... — Y com el pobre Zorrilh s'anés engrescant y las mans li tremolessin y 11 espurnessin els ulls com volentli fugir de la testa, en Quel va tocarlo de la espatlla, l'amoixà ab una almoyna que jo vareig aumentar, y li ensenyà'l bras manco com volent dir: "Jo també'n porto"! senyal d'aquella lluyta desesperada.» Jo restava espalmat. Per ventura la moxayna d'en Quel ablani al pobre Zorrilh, qui va anar esplicant com ell era do la ronda de Tortellà, com anava d'avansada en la columna d'en Nouvilas, com coneixent el perill in-