248 JOVEN nus, el planeta de primera magnitut que'ls castellans l'han motejat ab Válias flamench de Lucero del alba. Y's clarejaren els carrers, els raigs del sol reprengueren sa lluhentor y sa forsa xardorosa, las aus alsaren el vol, els arbres verdejaren ab més delit y las collas de gent qu'omplian els alts y'ls baixos de la ciutat s'escamparen per rependre l'empipadora tasca cotidiana, tot comentant el resultat y efecte del tan cacareado eclipse. — Ay! Ay! Yo me pensaba que se quedaria más oscuro? — digué un d'aquells dels colls de color, de dos pams, de l'americaneta cenyida y del barretet de palla microscópich. — Vaya una Iaia que nos ha dado el señor Sol con su eclipse. \ éuhení· Ja'n tenim un de la goma que no li va agradar. Bé, es el que deya un senyor: — «Ja veuràn, aixó dels eclipses es massa alt TUT per gent qu'esvolatega sempre arran de terra moral, intelectual y físicament. Per ells lo mateix es un eclipse de sol, que una sinfonía de Beethoven, que una tragedia grega ó que una obra mestre de filosofia.» — Ja tenia rahó aquell senyor, ja; á ne'ls rebolls de las classes directoras barceloninas, no'ls hi vinguin generalment ab aytals elevacions, no vehuen que perden l'esma?- Vingan acas per manar. colillons per dirigir, animaladas per dir, y malmetre'l castellà en sas conversas ab ! Ara m'havia distret del eclipse. Quan ens en anavam del terrat (à las 5 horas, 24 minuts y jo segons) el sol, lliure del negrós contacte llunar, tornava à semblar, mirat à través del vidre fumat, una taronja lluminosa y aplanada. Y á simple visla. brillava ab la majestad de sempre. SALVADOR VILAREGÜT. 7 LES VIOLETES (IMITACIÓ) — ¿Per qui, frescals violetes, tan primerenques floriu? La neu encare blanqueja de la montanya pel cim; vindran pot ser més gelades y vents de Març enemichs... ¿Per qué, frescals violetes, tan primerenques floriu? — Ataba a Deu qui, bon pare, no s'oblida dels humils... Una bona joveneta, bella y pobre, per aqui ve a cercar flors, y per ella tan primerenques florim. — N'es una trísia orfancta qu'ab la ñlosa o cosint, o venent flors per la vila, manté sos germans petits... Un ángel al trench de l'auba es passat'vuy detnati. «Obriuvos. flors primerenques (arreu-, arreu nos ha dit); no té pa la vostra amiga, y prest'os vindrà a cullir.» «Miraula; ja ve la jove, la jove per qui l1orím'> — Dolces flors, ¿y qui es la jove, la joveneta gentil? MIQITKL COSTA Y LLOBERA, Pbre.