276 JOVENTUT tas, necessitan de l"Inieligencia,delaCiencia, del Diable, com se'n deya en temps d"ignorancia. L"lmel-lecte y'l sentiment moral, son unísons. El vcrdader Sant es l'esperit just que millor coneix la mundial economia. Un Home de naturalesa severa y vigorosa no pot ésser parcial, ni quedarse parat en detalls, ni en especialitats, ni en actualitats concretas. Te necessitat d'aspirar al conjunt, de veure, de sentir, de comunicarse, de mourers, de produhir, de cambiar; deu recorre els paissos més possibles, tractar homens de totas las rassas, de totas las condicions, sexos, classes y etats. Deu compendre totas las culturas passadas y presents, deu templarse en la pau y en la guerra, en l'abundancia y en la fam, en l'amor y en l'odi, en "la creencia y en el dubte, en el valor y en l'esglay. Y dea de sentir l'Art. pr.ofondisar la Ciencia, possehir totas las técnicas, pera tenir la visió clara, pera coneixe'm tan sois un poch, de lluny, però molt de lluny. «Y allavoras, arribat ja al Cel del coneixement, per totas las vías de cultura y de grandesa possibles, sentirà el pensament generador del Univers, aixó es: que las massas de la Naturalesa ondeijan y viuhen, y que tot es energia, moviment, cambi d'organisació, y creació continua. El Cosmos es eternament viu, prenyat de sorpresas. No es pas una dura máquina que rodi matemàticament sempre ab el mateix moviment com un inmens aparato de rellotjeria.)) La meva admiració creixia. Arribat á n'aquesta altura, 'm semblava que las lleys mecánicas formuladas pels homens com universals eran tan sols minuts d'aquest gran no sé qué incomprensible, indefinible, innominable, que'm continuava dihent: — Tu, al contemplareis meusmúltiples aspectes, els hi donas un nom; Univers, Naturalesa, y't quedas tant satisfet. Al observar una de las mevas manifestacions, exclamas: ¡natural! ¿Que't pensas di tu ab aixó? ¿Vols indicar que tot passa d'una manera regular, mecánica, prevista, comú, fixa? Es precis que ara ho sapigas. No hi ha pas res més sobrenatural que la Naturalesa. » Avuy per avu\ , tu saps lo que son las montanyas y'ls rius, y perqué existeixen. Peró, "-lli ha conciencia ó alguna cosa superior que no coneixes encara? ;Se manifesta á algún altre espay quelcóm de superior ó de diferent á lo que aquí coneixes baix el nom de Vida? »{Qué es la llum? ¿qué es el llamp? Vibracions del Eter, electricitat, dirás. ¡Noms! paraulas! etiquetas que'l mesqui del lióme posa als fenòmens. ¿Per qué las vibracions d'una certa amplitut y rapidés son calor, y aumentant son llum. y aumentani encara l'energia, son raigs quimichs, y altres que els teus sentits encara no percibeixen, ó que percibir no poden? MjSaps tu quants mons conté cada microbi? Y quants milions d'Universos han existit antes del que coneixes, ni quants ne vindran á ésser després de que l'actual se fongui? «¿Y de la Duració en sense comensament ni fi, que may se para, com un riu en sense riberas que no vingués de'n lloch, y que anés qui sapahónt, moventse com el vaivé de las onadas d'un mar sense platjas, del qual surtissin y en el q ual se sumergí ssin contínuament tots els sers... qué en saps tu de tot aixó? »¿Y de la Extensió, en sense límits, formada per totas las actualitats, per totas las coexistencias de totas las energías?... L'Espay!. . T has posat may á meditar si no podria tenir més dimensions que las tres qu'avuy tu li donas? ¿Negarías tu ab segurítat que pugués tenirne quatre, cínch, deu X dimensions? «iQué'n saps tu donchs, de las mevas manifestacions, y de mi mateix? ¿Qué soch la Forsa, que tot es Forsa, coexistencia de Forsas, successió de Forsas?