4i8 JOVENTUT aventuradas, ab tendencias ó pretextos més ó menys civilisadors ó justos. Els que s queixan de la falta de poesia de la nostra ópoca, desconeixentla per complert, predican qu'aquestos tipos llegendaris ja han fet son temps, que han desaparescut pera no tornar may més. Son victimas d'alló que diu Jorge Manrique de que á nuestro parecer cualquier tiempo pasado fué mejor. Cap sigle ha dat tants aventurers, tants homes de cor y de voluntat, tants paladins d'utopias, ó de ideas novas realisables 1 1 ) com el nostre. Sense contarhi Napoleón, aqui tenim Riego, Espirioslakis, Garibaldi, Victor Manuel, Kossuth. El Mahadi, ArabiPachà, Andreas Other, Atkinson, Bou^Ameraa. Tippoo-Sakeb-Behadar. Rousset Boulbon, etc., ele' Lo que hi ha es que ara'ls conquistadors 6 insurrectes, están més en armonía ab l'época. En general, son intelectuals y s'apoyan en un fi humá, y la seva inteligencia cultivada, y la seva voluntat y"l seu cor educats, els hi donan una multiplicitat delements que á voltas els fíi treuhen energías en la acció. De modo que la facultat predominant, no arriba tins á dominar á las allras. Aixísels hi sobra amplitul de concepció en els seus fins y escrupuls de conciencia en els seus medis, fer un héroe antich, la honradés no existia. Ni Xerxes. ni Cirus, ni Cambises, ni Alexandre, ni César, ni Khengiskan, ni Carles V, ni tins Napoleón piimer se paraban ab barras pera conseguir els seus fins. Eran més conquistadors perquè la seva megalomania els hi esborrava en la lluyta las ideas de dret, de dever, de justicia, etc., etc. Un dels caràcters distintius del home actual es una pe'rdua de forsas en totas direccions. Solicitat per un sens fi de contingencias, que mereixerian passar desapercebudas, se li debilita y fins disol la tendencia ó'l fi que's proposa ó deuria proposarse en la seva vida. Aixis en resultan malallias de la volun- (l) L'utopia es sols quan el capitost pen. Si guanya, es una idea nova realisable, córo que l'ba realisadal Es com en els negocis: el que no té sort es un ximple; el que'n té y fa diners es un home serio. Aixó pels profanus vulgus. tat per massa motius de la inteligencia. La continuïtat del esfors els molesta; s'agota ab espumas y ab esquitxos improductiiïs lo que deuria ser foch y raig continuo. Afortunadament, els ambiciosos dayuy no tenen aquesta unitat y persistencia de la voluntat brutal y l'estret mirar que tenían els d'altres sigles. Aixó els hi daba el V'omf en . lá lluyta. Tal tensió de la voluntat sols avuy la tenen alguns sabis, y uns pochs artistas, per convergencia de motius, y alguns homes del diner, que son un atavisme transformat del guerrer d'allras épocas. Parlém del conquistador qu'era ensemps guerrer y lladre. Aném ara als homes de Geni. En Balzac va tenir la mateixa tensió de voluntat que Napoleón primer á Fransa. Sota d'un retrato d'aquéll hi va escriure: ¡o realisaré ab h ploma lo qu'ell ab la espasa. Wagner ab tot y la seva universalitat de coneixements tingué també una forsa de voluniat que ratllava en manía, pera realisar la idea gran del seu teatre. Victor Hugo á qui Renán compara ab una forsa de la Naturalesa, y Flaubert interromput per la epilepsia, l'un produhint d'una manera enorme, y l'altre poch, peró en forma esculptural y concentrada, son també exemple d'una voluntat ferma no interrompuda, al servey d'una inteligencia creadora, á la qual tot ho subordinan. En quant á sabis. els exemples abundan avuy molt més qu'en els antichs temps de la Historia. I.itré ab el seu gran Diccionari, y ab els Comentaris d' Hipócrates, Claudi Bernard creani la Fisiologia, Pasteur inventant el món dels petits organismes; Darwin, donani la base de la Evolució continua, la més General de las lleys de la Natuialesa; Spencci. Ileckel, Tindall, Lyell. y'ls filosophs com Schopenahuer. August Compte, Max Siirner gastant la seva vida en un sol llibre, Nietszche.concentrantse per profetisar la nova idea de l'Aristarquia fins à perdrehi la rahó, tots son exemples d una forsa de voluntat portada al heroisme. No sé qui ha dit equivocadament que'l Geni era paciencia. Paciencia no, qu'es la virtut petita dels que sols obeheixen. Persistencia si, continuitat d'energia qu es la qua-